«Hola. Soc Carlos Martín, gestor covid del CAP del Barri Antic de Manresa. Li truco perquè ha donat positiu a la prova del PCR...». Martín fa una pausa perquè el contacte a l'altra banda del telèfon reaccioni. Després continua. «Com es troba?».

A partir d'aquí s'inicia una conversa entre el gestor covid i el malalt. El primer li recorda les mesures que ha de seguir, com quedar-se aïllat en una habitació per evitar encomanar el virus a la resta, desinfectar-ho tot bé, mantenir la casa ventilada i rentar la roba a 60 graus. «Quantes persones viuen a la casa?», demana Martín a la persona positiva. «Doncs demano una PCR per a tots 4. Encara que tots surtin negatius hauran de fer confinament igualment durant 10 dies...». Continuen parlant. La persona expressa dubtes i el gestor els hi resol. I finalment queden que d'aquí a un parell de dies tornarà a trucar per veure com es troba i com va tot. Queda anotat a l'agenda.

Un matí amb el gestor covid

És una de les moltes converses que Martín, que és infermer, manté al llarg del dia. És gestor covid de la Fundació Althaia i treballa en un petit despatx-consultori del CAP Barri Antic de Manresa. L'ordinador, el telèfon i un auricular amb micròfon són les seves principals eines de treball. S'hi posa a 2/4 de 8 del matí, i a partir de les 8 fa proves PCR. A les 10 es treu l'equip de protecció i, ja amb la bata blanca, fa de gestor covid. Regió7 ha compartit amb ell part de la seva jornada laboral. Va ser just abans que la segona onada agafés embranzida. Si ja llavors era un no parar, ara encara més.

Totes les converses són similars perquè giren entorn el mateix tema: la covid, el resultat de les proves, consells a seguir tant si un és positiu com si és negatiu. Però al mateix temps totes són diferents perquè cadascú té una història particular al darrere. Les casuístiques i dubtes que expressen davant la notícia que són positius o negatius són variats. Hi ha qui s'amoïna pels fills de casa, qui ha donat negatiu però demana repetir la prova per assegurar-se'n, i fins i tot qui fa notar que si renta la roba a 60 graus s'encongirà.

Confinats, però no

I també hi ha qui ha donat positiu a la prova diagnòstica i hauria d'estar confinat però no agafa el telèfon quan se li truca per fer seguiment. Martín ja li ha trucat tres vegades i ho intenta una quarta. No hi ha manera. Arrufa el nas. «Hi ha gent que quan li truques i li dius que és positiu ho entén. Quan li fas seguiment està al cas del telèfon. Confies que fa confinament. I hi ha gent que no l'agafa mai. Aquesta és més dubtós que faci bé el confinament. Nosaltres el que donem són sobretot recomanacions, avisem dels perills que hi pot haver i llavors cadascú ha de ser responsable del que fa», explica.

Quan Martín engega l'ordinador li apareix l'agenda del dia. Li arriben notes de rastrejadors de possibles contactes sospitosos, resultats de proves PCR i avisos de gent que ha trucat al mateix CAP per saber què ha de fer si ha estat recentment amb una persona que ha resultat ser positiva, o de positius que tenen dubtes de sobre com han d'actuar en determinades circumstàncies, com quan els pares són positius i els fills negatius.

És el cas d'una mare que ha trucat perquè la seva filla petita fa activitats extraescolars i en una d'elles un company ha donat positiu. Martín l'escolta i va assentint mentre pren apunts a l'ordinador. «Ha sigut un contacte estret», li acaba dient després de rebre les explicacions. «De moment s'ha d'estar a l'habitació fins a saber el resultat. Demanaré un PCR. Et trucaran per donar-te dia i hora per fer la prova. Si surt negatiu igualment haurà de fer quarantena (...). De moment només farem la prova a la nena. Si surt positiu també la farem a tota la família».

Martín és infermer. «Això ajuda. Hi ha gent que té molts dubtes i sembla que quan els dius que ets infermer queden més tranquils». Abans de la covid ja treballava al CAP Barri Antic. Quan va esclatar la primera onada es va dedicar a atendre residències. «Vam ser dels primers que vam començar a fer PCR, i també feia seguiment d'alguns positius». Quan es va crear la figura de gestor covid l'hi van proposar i ho va acceptar. Va haver de fer un curs de formació i llegir-se molts protocols, comenta. També estar pendent de cada nova instrucció de Salut, perquè han anat canviant molt des de l'inici de l'emergència sanitària.

Fa una nova trucada de seguiment. Un menor que també en una extraescolar va tenir contacte amb un positiu. En aquest cas el nen va donar negatiu. La mare, però, està amoïnada i demana si no se li hauria de repetir la prova. «No, perquè no té cap símptoma», li contesta Martín. Ha de fer 10 dies de confinament» (...) Sí, els germans poden anar a col·legi. No se'ls ha de fer la prova ni han d'estar en quarantena», li aclareix.

Trucades llargues

Les trucades acostumen a ser llargues. Martín explica que quan truca hi ha qui s'espanta quan li comunica un positiu. «Depèn de l'edat. Els pares es preocupen pels nens, i els més grans de 65 anys també es capfiquen». Torna a teclejar un número al telèfon. El d'un positiu que acaba el confinament. «Com et trobes? Tens algun símptoma?», li demana. Tot correcte. Tot ha anat bé. Així, doncs, «segons el protocol ja pots començar a fer vida normal», li diu Martín. Però sorgeix un problema: l'empresa li demana un PCR negatiu abans de tornar a la feina. Però això ja queda fora de les competències del CAP. De totes formes Martín li comenta que ja no pot encomanar la malaltia i que si l'empresa hi posa pegues «truca i ho valorarem». L'adverteix, però, que el CAP no acostuma a atendre aquestes demandes.

Nova trucada. Aquest cop a una persona que els ha passat un rastrejador i que seria un contacte estret d'un positiu. I sí, després de parlar-hi Martín creu que s'hauria de fer una PCR perquè té símptomes compatibles amb la covid. En aquest cas, però, «no sabem quan es va fer la prova el portador» i, per tant, no saben des de quan podria estar contaminat, si és que acaba donant positiu. L'avisa que li trucaran per fer-se la prova. «Recordi que ha d'estar sense menjar, beure o fumar des de mitja hora abans», li diu.

A tots els qui ha trucat per primera vegada el gestor els dona un número de mòbil perquè hi truquin o enviïn un missatge en cas que sorgeixi algun problema o tinguin algun dubte. Explica que a principi d'agost es feien entre 40 i 50 PCR cada dia al centre de primària del Barri Antic. Amb l'inici del curs escolars es van disparar, tendència que es manté.

Espantats ?

«Si estem espantats? És clar que ho estem. Però el que em fa més por és que la gent no faci cas». Com per exemple aquells que no contesten al telèfon quan haurien de ser a casa confinats i que mantenen viva la cadena de transmissió. Que és precisament la que s'ha de trencar. «Si ho aconseguim no sé si podrem eliminar el virus, però almenys sí tants contagis», pensa Martín. Pel que fa als asimptomàtics, admet que «és molt complicat, molt complicat», detectar-los.

El gestor o el seu equip de suport, com el personal d'administració, acostuma a trucar 2 o 3 cops a la setmana si un positiu té símptomes com febre, tos o dolor als costats. Si és una persona asimptomàtica, un cop a la setmana.

De gestors covid, ara superats per la segona onada de la pandèmia, n'hi ha a tots els centres d'atenció primària. A Manresa, també a l'hospital. De rastrejadors n'hi ha més, però no treballen pròpiament als centres de salut. El Govern ha anunciat que en contractarà més.