J ust quan s'acaba d'anunciar la victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials amb més participació de la història dels Estats Units, el país continua trasbalsat. L'empresari gegantí Donald Trump, que va convertir-se en president contra tot pronòstic, no es donarà per vençut i, seguint fil per randa la seva estratègia, ara està disposat a arribar més lluny que mai. «Atureu el recompte», exclamava. Acostumat a sumar grans fortunes en els negocis, l'encara president dels Estats Units no està acostumat a perdre i, per tant, vendrà molt cara la seva pell. Tot i que Joe Biden té la presència a la mà, el llegat de Donald Trump no desapareixerà.
La legislatura de Trump ha estat marcada per la polèmica, el soroll i la confrontació constant i permanent. Amb una actitud desafiant, ha obert una escletxa gegant entre Estats Units i la resta que costarà molt de refer. Un temps en el qual ha rebrotat el racisme, mala peça al teler per a una societat que el pateix des dels inicis i que no en troba el desllorigador. La gestió de la covid-19 està sent un malson i l'administració Trump continua fent ulls clucs davant uns números que fan feredat: 234.000 morts i 9 milions i mig de casos. El mateix Trump, que s'ha rigut de metges, especialistes i científics respecte a la virulència del virus, ha estat un dels afectats. I el més greu, ha provocat una guerra absurda en l'ús de les mascaretes: els trumpistes no les usen i els demòcrates sí. El país està absolutament trencat i polaritzat i l'esperit dels nord-americans està molt tocat després de quatre anys d'una política absolutament populista. Més enllà de la col·lecció de tuits delirants i imatges surrealistes del que hauria de ser un representant polític, el llegat de Trump ja s'ha instal·lat als Estats Units i ha demostrat que és ben robust. En qualsevol país civilitzat del món, Trump hauria patit una derrota sense pal·liatius a les urnes. I no ha estat així.
Viure als Estats Units et dona una altra perspectiva ben diferent. Però alerta des de la posició geogràfica on poses la lupa. L'Amèrica de les costes (est o oest) no té res a veure amb la del centre. Viure a Saint Louis (Missouri) m'ha permès descobrir un país absolutament diferent del que havia imaginat mai. I aquesta descoberta de costums, de mentalitats i de vida quotidiana també té una clara lectura política que acaba traduint-se a les urnes. Un tarannà que no s'ha visualitzat en el relat dels mitjans de comunicació a Catalunya que tenen una idea esbiaixada de la realitat nord-americana, i que acaba provocant sorpresa i frustració quan dimarts al matí creixia l'amenaça que Trump pogués repetir com a president quatre anys més quan encara no s'havia comptabilitzat el vot per correu.
I és que Trump s'ha empoderat gràcies a la força d'uns votants fidels que han trobat en l'encara president la persona que millor representa els seus interessos. Confien en Trump, agraeixen les seves polítiques aranzelàries i de proteccionisme que enforteixen els mercats majoritàriament industrials i rurals del país. Un perfil marcat per l'individualisme, la prioritat del qual passa per tenir feina i que li importa un borrall allò que passi més enllà dels Estats Units. Trump ha aconseguit, fins i tot, atraure una part de la població llatina -amb victòria a Florida- amb un missatge ben cuinat amb l'amenaça que amb Biden tornarà el socialisme. Un concepte que es visualitza com el dimoni en la societat nord-americana, que, agradi o no, és majoritàriament de dretes.
I els demòcrates, què han fet? Després de defenestrar el candidat més occidental i de perfil d'es-querres -Bernie Sanders-, l'aposta va ser Joe Biden, la mà dreta de l'expresident Obama. Un perfil clarament de dretes amb la missió d'eliminar l'extrema dreta que representa Trump.
Biden va baixar un esglaó per situar-se en un perfil més d'esquer-res i va maquillar-ho al costat de Kamala Harris per atraure la comunitat afroamericana, cosa que finalment ha aconseguit.
Sense fer soroll i amb una actitud moderada, Biden ha preferit deixar fer a Trump que no pas entrar al cos a cos. Malgrat que Biden ja té la victòria, el candidat demòcrata no ha acabat de convèncer l'electorat. La seva victòria es fonamenta des de l'esperit mobilitzador d'eliminar Trump.
Els electors han acabat exercint una espècie de moció de censura o de plebiscit a la presidència. Així i tot, Trump no només manté intacte el seu electorat sinó que l'amplia i el reforça. Per tant, algú -possiblement els mitjans de comunicació, també de Catalunya- haurà d'analitzar amb profunditat la recepta Trump. Més enllà del personatge pintoresc, l'han votat 70 milions de persones. Poca broma.
Un cop es posi punt final a l'etapa de Donald Trump a la Casa Blanca, amb Biden es recuperarà la concòrdia i s'acabarà el soroll però es mantindrà un país dividit, ple de desigualtats i amb un president d'edat avançada i que, més enllà de la moderació, la prudència i el respecte que transmet, no convenç.
