El president sortint dels Estats Units, Donald Trump, no desapareixerà en silenci. Al llarg dels dos propers mesos que separen la seva derrota a les presidencials de la cerimònia de successió --el període conegut en l'argot del poder com 'lame duck' o 'ànec coix'--, l'encara mandatari continua sent l'inquilí de la Casa Blanca, amb els seus poders i competències virtualment intactes de cara a dues estratègies simultànies a gestionar: la disputa dels resultats dels comicis i el seu adéu definitiu a la Presidència.
Sobre la primera, abunden els dubtes fins i tot en el seu entorn més proper, segons fonts properes a l'Administració a la cadena CNN. Si bé el seu equip legal, abanderat pel seu assessor i exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, afirma comptar amb casos concrets en què s'ha impedit a observadors republicans l'entrada a les sales de recompte, les autoritats dels estats afectats, algunes republicanes, rebutgen categòricament aquestes declaracions i les primeres escaramusses legals no han fet cap efecte.
A més, el temps va en contra. El resultat per estats ha d'estar confirmat, amb tots els eventuals recursos i litigis resolts, abans del 8 de desembre perquè el que els nord-americans voten no és el seu president, sinó les persones que representaran el seu estat al Col·legi Electoral. És fonamental que per a aquest dia estigui clar qui són.
El Col·legi Electoral s'ha de reunir el 14 de desembre perquè els compromisaris de cada estat emetin els seus vots, que seran comptabilitzats en una sessió de les dues cambres del Congrés el 6 de gener. L'encarregat d'anunciar el president serà el vicepresident, Mike Pence, en la seva qualitat de president del Senat i el mandat començarà formalment el 20 de gener.CAU EL TELÓ
El segon rumb, el seu comiat i tancament, està ple de dubtes i incerteses condicionades per l'explosiu caràcter del president, de qui "coneixerem més en aquests dos propers mesos que en els darrers quatre anys", en paraules de l'ex-assessor Milers Taylor al 'Washington Post'.
En aquest sentit, a més dels persistents rumors d'una nova "purga de càstig" entre el seu equip de Govern, hi ha la possibilitat que Trump faci servir les seves competències per concedir indults --un fenomen recurrent durant els últims mesos de mandat-- amb un propòsit mai vist abans: atorgar-se la immunitat davant de qualsevol futura investigació per delictes.
En aquest escenari, el procés de transició que començarà en les properes setmanes passarà a un segon pla. Des de l'equip del president electe, Joe Biden, no s'espera cap ajuda ni cap concessió. Segons fonts de la seva campanya al 'Washington Post', la idea consisteix a aprofitar els amplis poders que li concedeix la Llei de Transició Presidencial per esquivar els obstacles que li poguessin preparar els aliats del president sortint.
No obstant això, és possible que ni tan sols existeixi un interès de Trump a l'hora de posar-los: un informe que va emetre el passat mes d'agost el Projecte d'Integritat de la Transició (TIP) --un grup format per cent funcionaris electes per pronosticar escenaris de traspàs de poders-- tem que Trump es marqui només dos senzills objectius en aquest escenari: destruir proves incriminatòries i guanyar com més diners, millor.
PER MOTIUS PERSONALS
"La gent de tota orientació i ideologia política que ha participat en tots els nostres simulacres estan segurs que Trump donarà prioritat a l'autopreservació i al benefici propi en lloc de garantir una transició administrativa ordenada al seu successor", segons les conclusions de l'informe, que es va publicar al passat mes d'agost i que ha recollit el portal de notícies Quartz.
El TIP contempla, per exemple, la possibilitat que el president multipliqui les estades a la seva residència i caserna general de Mar-a-Lago, a Florida, amb el consegüent desviament monetari cap a les seves empreses particulars com encarregades d'alimentar el sèquit de seguretat que es veuria obligat a acompanyar-lo. Fins a mitjan setembre, aquestes visites han costat 1,1 milions de dòlars de fons federals, que han anat directament a les arques de l'organització del mandatari, Trump Enterprises.
Però més realista és l'opció que el president pugui recórrer a l'amnistia per protegir aquells assessors que violin lleis de protecció de registres presidencials si destrueixen documents comprometedors de Trump, segons especulen altres experts que ha consultat 'USA Today'. No obstant això, aquestes són aigües desconegudes perquè no està gaire clar què es pot perdonar i què no.
Ara com ara, és una qüestió de jurisdicció. Els indults només afecten a delictes federals i la majoria de les investigacions sobre Trump i els seus negocis es duen a terme als tribunals de l'estat de Nova York. No obstant això, i com també està sota l'escrutini d'Hisenda, Trump podria donar un altre salt mortal i perdonar qualsevol integrant de l'agència fiscal que esborri les seves obligacions tributàries, un delicte que sí recau sota l'àmbit federal, apunten des de 'The Atlantic'.
Amb caràcter general, el resultat és el mateix: "Farà servir estratègicament aquest període per tractar, bàsicament, de protegir-se a ell mateix, a la seva família i als seus diners", considera al 'Washington Post' l'antic fiscal de la investigació especial sobre la campanya de Trump, Andrew Weissmann.
VENJANÇA
Queda finalment conèixer la destinació en aquests dos mesos dels enemics polítics del president, i per a això cal parlar d'una recent ordre executiva que va aprovar el mandatari entre el soroll de les eleccions, la trucada, per abreujar, "Calendari F" (Schedule F); a molt grans trets, una competència addicional que li atorga la potestat d'acomiadar o contractar empleats a la seva voluntat.
Aquesta capacitat li permetria acomiadar funcionaris no partidistes, com l'epidemiòleg Anthony Fauci, membre de la seva força d'intervenció contra el coronavirus, i amb qui ha protagonitzat nombrosos enforntaments, i redoblar les proteccions a càrrecs purament polítics, contractats per executar la voluntat del mandatari, tinguin o no el currículum necessari per a la seva tasca.
Si bé era una ordre aprovada amb vistes a un segon mandat que no té cap pinta d'arribar, és un "arma de doble fulla", segons l'antic cap del Comitè Ètic de la Casa Blanca, Walter Shaub, que Trump podria aprofitar la nova normativa per inundar la Casa Blanca de nominats amb l'única missió d'obstaculitzar el procés de transició, cosa que forçaria a l'equip de Biden prendre mesures legals per facilitar el procés.
Com a mostra de com de nociu podria ser aquest escenari, el director del Consell Federal de Salaris, un consell d'assessors civils designats per Trump, Ronald Sanders, va presentar el mes passat la seva dimissió en protesta per una ordre executiva que, a parer seu, "no és més que una cortina de fum pel que clarament és un intent d'exigir la lleialtat política dels qui assessoren al president, o en el seu defecte, per permetre la seva destitució amb poc o cap procés".
Al marge d'això, queda per veure què passa amb el seu actual equip. Fa dues setmanes, fonts properes a l'Administració van assegurar al portal Axios que Trump tenia previst acomiadar, si guanyava les eleccions, el director del FBI, Christopher Wray, la directora de la CIA, Gina Haspel, i el secretari de Defensa, Mark Esper, en una nova mostra del seu descontentament amb les agències de seguretat. Es desconeix si Trump encara manté aquesta idea perquè ja ha perdut les eleccions.
