El president electe dels EUA, Joe Biden, és l'oportunitat de la Unió Europea (UE) de tornar a començar en la seva relació amb Washington, però no de tornar enrere el rellotge quatre anys. Això està fora de tota qüestió, segons els experts.
Durant el mandat del president sortint, Donald Trump, la política internacional ha canviat de manera irreversible. De la visió entorn del comerç internacional al paper global de la Xina, de la lluita contra el canvi climàtic a la defensa del multilateralisme, passant per la coordinació d'esforços per acabar amb la pandèmia.
La victòria del candidat demòcrata no anul·la tot el succeït, coincideixen a assenyalar la majoria d'experts entrevistats per Efe, que creuen que comportarà canvis de direcció i, en general, el retorn dels Estats Units a l'escena internacional. Però també creuen que Biden exigirà a la UE un major compromís en política exterior, com una major contundència enfront de la Xina i Rússia, i una major independència en l'àmbit militar. Alguna cosa que en el bloc se li pot ennuegar a més d'un país, especialment a Alemanya.
Tanja Börzel, professora de l'Institut Otto Suhr de Ciències Polítiques de la Universitat Lliure de Berlín, entén l'«alleujament general» a Europa. Perquè la victòria de Biden significa el «retorn dels EUA a les institucions internacionals» després de quatre anys d'«agressiu unilateralisme» en la qual han sofert danys les relacions amb els aliats tradicionals. No obstant això, afegeix, el gir a Washington no suposarà una retorn al «rol tradicional» dels EUA en les últimes dècades. Börzel creu que Biden s'acostarà als europeus amb «expectatives i exigències» que, en molts punts "no són noves".
En això incideix també Julian Müller-Kaler, expert en relacions transatlàntiques de la Societat Alemanya de Política Exterior (DGAP), que considera que l'alleujament europeu s'acabarà «aviat» pel «que li ve damunt a Europa» ara que el món avança cap a una «nova bipolaritat». «Alemanya i la UE estan just al mig" en les creixents tensions entre les dues grans potències, els Estats Units i la Xina. És una posició especialment incòmoda, diu Müller-Kaler, perquè són els dos principals mercats per als productes europeus. Haver de triar entre tots dos, arribat el cas, seria dolorós, el «pitjor escenari».
Quant a l'economia, el president de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW), Marcel Fratzschel, diu que les diferències actuals entre els EUA i la UE tampoc s'evaporaran amb l'arribada del demòcrata a la Casa Blanca. Biden ha afavorit tradicionalment polítiques «proteccionistes», recorda Fratzschel, i apunta que el president electe té a més com a objectiu principal rebaixar la polarització al seu país, la qual cosa implica intentar atreure votants de Trump. Això pot significar «conflicte» per a Alemanya, amb qui els EUA té un «excessiu» dèficit comercial, considera Fratzschel.
Börzel, Müller-Kaler i Fratzschel confien que amb Biden els EUA torni a l'Acord de París contra l'escalfament global, però destaquen que la seva capacitat de canviar el curs de la primera economia mundial dependrà del fet que el Senat estatunidenc passi a mans demòcrates, fet no garantit en aquests moments. A més, haurà de debatre's entre acontentar l'ala més progressista del seu partit i atreure a aquells que veuen amenaçats els seus llocs de treball per la transició energètica.
