Així avancen les vacunes més prometedores contra el coronavirus

Per ara, aquestes són les vacunes més avançades en el procés dels assajos clínics, i que ara mateix s'estan testant a gran escala.

La vacuna d'Oxford, fabricada per la farmacèutica AstraZeneca, va presentar al juliol els resultats de les primeres fases de la seva investigació; en les quals es demostrava que, en una prova en poc més de mil pacients, el compost és segur i eficaç (sobretot amb la injecció de dues dosis). Una vegada superat aquest escull, la companyia va plantejar llançar una fase 3 amb proves en 30.000 voluntaris més, reclutats entre el Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. Els desenvolupadors de la vacuna afirmen que, en cas d'aprovació, podrà produir fins a dos mil milions de dosis. Les primeres podrien entregar-se a finals d'aquest any. Tot i que és possible que aquests terminis es modifiquin, ja que el 9 de setembre AstraZeneca ha comunicat que ha interromput l'estudi del fàrmac a causa d'una reacció adversa detectada en un dels participants de l'assaig clínic.

La vacuna de Moderna va publicar els seus primers «èxits» a mitjans de maig, a través d'una nota de premsa que, en només un dia, va aconseguir augmentar un 26% les accions de l'empresa. Al juliol va arribar l'informe científic preliminar, en què es confirmava que les proves efectuades en 45 persones mostraven que la injecció aconseguia desenvolupar un nivell d'anticossos similar al que hi ha en pacients que han superat la Covid-19. La farmacèutica ha anunciat que aquest pròxim dilluns, dia 27 de juliol, començarà la fase tres dels seus assajos clínics, on es provarà el compost en 30.000 voluntaris més.

La vacuna de BioNTech i Pfizer ha sigut testada fins ara en 45 pacients alemanys i 360 més de nord-americans i, mentre espera començar les proves en els últims 30.000 voluntaris de la fase 3, els Estats Units ja han adquirit 100 milions de dosis per un valor de gairebé dos mil milions de dòlars. L'empresa afirma que, si aconsegueix bons resultats en els seus assajos i rep l'aprovació de les autoritats sanitàries, per a finals d'aquest any produirà fins a 1.300 milions de dosis de les seves vacunes.

La vacuna de Sinovach, empresa biofarmacèutica amb seu a Pequín (Xina), ja ha sigut testada en 744 pacients de les províncies de Jiangsu i Hebei durant l'abril i el maig. En aquestes primeres proves de la immunització, creada a partir d'un virus inactivat, es va trobar que el preparat produïa una resposta immune sense resultats adversos greus. El seu estudi s'ha estès, ja en fase 3, al Brasil, on es preveia testar-la en 8.870 participants a partir del juliol. Els resultats preliminars s'esperen cap al mes de setembre. La farmacèutica ja s'ha compromès a fabricar 100 milions de dosis anuals.

La vacuna de Sinopharm i l'Institut de Productes Biològics de Wuhan es va provar en 1.120 pacients de la província de Henan a l'abril, amb resultats positius. I ara, ja en fase 3, preveu subministrar-se a 15.000 persones més. Sinopharm també està desenvolupant una altra vacuna amb l'Institut de Productes Biològics de Pequín, que també es troba en un estadi avançat d'investigació. La companyia afirma que ja ha arribat a un acord amb els Emirats Àrabs per dur-hi a terme les següents fases dels assajos clínics, però, en aquests moments, no ha aclarit amb quina vacuna es prosseguirà. El ministre de Salut d'Abu Dhabi ha sigut el primer a postular-se com a voluntari per aquestes proves.

Així mateix, l'Imperial College de Londres, la Universitat d'Osaka, l'Institut d'Investigació Infantil Murdoch i empreses com Johnson & Johnson també tenen els seus projectes en marxa, tot i que encara continuen estancats en les primeres fases de la investigació. Entre els projectes que s'estan estudiant als laboratoris, destaquen les vacunes experimentals espanyoles del Centre Nacional Biotecnologia i de l'IDIBAPS-Hospital Clinic.

La carrera extraoficial per la vacuna

Però més enllà d'aquests sis projectes, els més avançats fins ara en el procés d'investigació, també hi ha altres noms que sonen en la carrera. Rússia afirma haver trobat la primera vacuna del món contra la Covid-19, batejada com a Sputnik V. La Xina també fa un pas endavant i anuncia que ha registrat la vacuna desenvolupada per la companyia CanSino, un compost a què el Govern xinès va aprovar per al seu «ús d'emergència» en empleats estatals i forces armades. Tot apunta que els dos projectes s'han enlairat abans d'acabar l'avaluació dels assajos clínics, en què es testa l'efectivitat i seguretat del producte.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha pronunciat sobre aquests projectes recordant que, abans d'atorgar el vistiplau a aquests compostos, haurà de fer-se una «revisió i avaluació rigorosa de totes les dades de seguretat i eficàcia requerides». Així mateix, la comunitat científica internacional s'ha mostrat perplexa davant el llançament d'unes vacunes que encara no han sigut provades a gran escala.

Quan arribaran les primeres vacunes?

En circumstàncies normals, el desenvolupament d'una vacuna sol demorar-se una mitjana de 10 anys. Però ara, enmig d'una crisi sanitària global, les investigacions avancen a un ritme mai vist. S'han invertit milions en aquests projectes. La comunitat científica s'ha bolcat en aquests estudis clínics. I milers de ciutadans de tot el món s'han prestat per a aquestes investigacions. A l'abril es calculava que les primeres vacunes tardarien a arribar entre 12 i 18 mesos. Però ara aquesta estimació no està tan clara.

Ja són diverses les empreses que s'han compromès a subministrar les primeres dosis de les seves vacunes entre l'octubre i el desembre d'aquest mateix any. Si els assajos clínics arriben a bon port, és clar. Llavors quedarà per veure com es fabricaran i distribuiran aquests preparats a gran escala. Es calcula que farien falta uns 4.000 milions de dosis perquè el 50% de la població pugui vacunar-se. En cas que fessin falta dues injeccions per aconseguir una immunització robusta, aquesta xifra també es multiplicaria per dos. Però, ja que ni en el més optimista dels escenaris s'aconseguiria tal quantitat amb tan poc temps, la pregunta és: qui s'hauria de vacunar primer?

La resposta no està tan clara. El Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units va reunir, recentment, un grup d'experts per abordar aquesta qüestió. En aquest fòrum, alguns van argumentar que els primers en rebre la vacuna haurien de ser els treballadors que estan més exposats a possibles contagis perquè, una vegada protegits, puguin ajudar a reactivar l'economia. I d'altres van esgrimir que seria més just prioritzar la immunització dels col·lectius vulnerables, els que tenen més probabilitats de patir les greus conseqüències del virus. Però fins i tot dins d'aquests dos extrems hi ha dubtes.

Qui haurien de ser els primers en vacunar-se?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa la següent «assignació estratègica». Els primers en rebre-la serien els professionals sanitaris. A continuació, els adults majors de 65 anys. Després, els adults amb malalties de risc com problemes cardiovasculars, càncer, diabetis, obesitat o trastorns respiratoris crònics. Aquests tres col·lectius es quedarien amb les primeres 4.000 milions de dosis (tenint en compte que cada persona pugui necessitar-ne dues i una taxa de desaprofitament del 15%). I, a partir d'aquí, ja es podrien subministrar les vacunes per a la resta de la població.

El repartiment de les vacunes, estima l'entitat, també es regularà en funció de la «situació epidemiològica de cada país». En aquest sentit, les Nacions Unides també esgrimeix que, atès el caràcter global de la pandèmia, tots els països haurien de rebre un subministrament inicial. L'Aliança Mundial per a la Immunització (GAVI) ja ha recaptat 2.000 milions de dòlars perquè, en un futur, aquests fàrmacs puguin arribar allà on se'ls necessiti.