Un recorregut visual per aquesta segona onada de la pandèmia és possible posant de costat els mapes de risc de rebrot del 15 de juny al 6 d'octubre, el darrer dia amb dades proporcionades pel departament de Salut. I si a l'afectació màxima superior als mil punts se li atribueix el color negre, s'observa que les comarques del centre i del sud de Catalu-nya han vist el panorama menys negre que les que hi ha a l'oest, al nord i a l'est del país.

Els primers problemes greus van afectar el juliol el Segrià. La Generalitat va decretar el confinament domiciliari a Lleida ciutat i a 7 municipis més de la comarca. Es va prohibir tota sortida i entrada dels municipis afectats, excepte per activitats essencials, i es van limitar les sortides de casa a necessitats de força major.

El segon avís va arribar el setembre a la Cerdanya una comarca turística en la qual van confluir casos residencials i per contactes de lleure nocturn. La màxima afectació va ser també a les comarques de la Segarra i les Garrigues. La Segarra continua encapçalant el rànquing de risc de rebrot a hores d'ara amb 1.306 punts.

L'empitjorament de la situació es va disparar el 22 d'octubre quan el mapa va passar en una setmana de tenir tres comarques amb una afectació màxima de risc de rebrot a 16.

Els mapes del 29 d'octubre, 1 i 10 de novembre reflecteixen una progressiva disminució amb 12, 9 i 4 comarques amb valors superiors als mil punts, respectivament.

L'agreujament de la situació epidèmica que mostren els mapes va coincidir amb el tancament de bars i restaurants a partir del 23 d'octubre, l'entrada en vigor del toc de queda el 26 d'octubre i del confinament perimetral el 30 d'octubre.

Confinament perimetral de tot Catalunya, confinament per municipis els caps de setmana, la suspensió d'activitats culturals i esportives (inclosos els entrenaments) i la suspensió de les extraescolars. Les mesures, actualment en vigor, són molt més àmplies i afecten centres d'estètica, fomenten l'ensenyament i el treball telemàtic i tot allò que permeti quedar-se a casa el màxim possible i amb una bombolla de convivència el màxim de restringida, sense trobades de més de sis persones.

En el moment de màxima afectació en van patir les conseqüències el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Vallès Oriental, el Maresme, el Barcelonès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, l'Alt i el Baix Empordà i el Gironès, al nord i a l'est. Al sud-est van rebre el Tarragonès i el Baix Camp.

Aquesta forta afectació s'ha mantingut amb intensitat a les comarques gironines, a Osona i al Berguedà, que també va encapçalar el rànquing de risc de rebrot.

Ni Manresa

A poc a poc les dades s'han anat ressituant i a mesura que passi més temps amb les restriccions decretades és previsible que l'afectació baixi.

Però encara no es pot abaixar la guàrdia ni de bon tros, per evitar posar en risc que les persones que pateixen una afectació greu puguin rebre totes les cures possibles dels serveis de salut.

Risc al Berguedà i la Cerdanya

CerdanyaEl rànquing de risc de rebrot de l'epidèmia té el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès en la tercera, quarta i cinquena posició, segons les darreres dades del departament de Salut.

Els problemes no acaben aquí, perquè el Solsonès i la Cerdanya, a més, són la segona i la tercera comarques catalanes en velocitat de reproducció. Així, si a la Cerdanya l'index de rebrot i la velocitat de reproducció són 1.025 -el quart més elevat de les comarques catalanes- i 1,52 -la tercera-, a Puigcerdà són 983 i 1,28.

Al Solsonès el risc de rebrot és pràcticament de mil (999) -cinquena comarca catalana- i la velocitat de reproducció és 1,55 -la segona més alta.

Al Berguedà baixa el risc de rebrot, 1.210, però continua elevadíssim i repunta la velocitat de transmissió fins a 1,07. Al llarg de dues setmanes s'ha produït un important descens dels indicadors.

Millor panorama hi ha a la comarca del Bages, que continua baixant pel que fa al risc de rebrot, 604, i es manté per sota de la mitjana catalana, que recordem que és de 633, però la velocitat de propagació, 1,06, continua per sobre dels 0,90 que és la mitjana. Manresa continua a la baixa pel que fa a risc de rebrot (744) i velocitat (1,10), però per sobre de la mitjana.