Les residències van viure de forma molt virulenta la primera onada de la covid-19. Ara, en ple rebrot, la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, assegura que el sector «té més experiència i està més ben preparat». La directora general de L'Onada Serveis, amb residències a Sant Fruitós, Santpedor, Casserres i el centre de dia de Berga, ha reclamat de nou, durant una visita al Bages, la necessitat que el Govern proporcioni tests d'antígens a les residències. Això els permetrà poder cribrar cada setmana els treballadors dels centres residencials i evitar així «que la covid hi entri de forma massiva». La presidenta de la patronal catalana de la dependència defensa també la importància de mantenir les visites familiars.

Quina és la situació actual a les residències?

Ara la situació que tenim a tot Catalunya és que els casos han augmentat moltíssim des de fa un mes. Estàvem al 0,6% de tota la població de 52.000 persones i no arribàvem a 300, però això s'ha multiplicat. Què passa? Que hem cribrat i això està donant resultats. Per exemple, aquí al Bages feia un mes o dos que no es cribraven els treballadors i quan es fa el cribratge sempre en pot sortir algun cas. Si és així hem de fer proves als avis de la unitat, i si algun sortís positiu, ho hem de fer a tota la residència. Ara la població en general està tremendament infectada i si a fora està infectada per molt bé que estiguem a dins els treballadors entrem i sortim. Ara mateix estem tenint els efectes de com està la població en general.

Amb el hàndicap que les persones de les residències són vulnerables...

Exacte. Si entra la covid nosaltres tenim entre el 18 i el 20 % de mortalitat, per tant els nostres avis sí que es posen malalts. Si això es dona al col·legi no passa res, però els nostres avis es posen malalts i el 40 % tenen problemes respiratoris. Penseu que a les residències de Catalunya tenim aproximadament el 18% de gent que es considera MACA, que està a final de vida i se li dona una esperança de vida no superior a 6 mesos, i aquesta gent si a més agafa la covid es desencadena o s'accelera la seva defunció, per tant nosaltres estem molt preocupats perquè que no entri.

L'arribada d'aquesta segona onada els ha obligat a aplicar mesures més restrictives que les que ja estaven aplicaven fins ara?

No han deixat de ser restringides. Tenim les mateixes mesures, però després de set mesos la gent es va relaxant i hem tornat a assenyalar circuits, per exemple. Penseu que això era una casa de la gent i era un espai lliure on es bellugaven com volien i ara no és així. Hem passat 25 anys parlant de les llibertats i ara treballem per unitats, tenim de 8 a 10 avis junts que es poden barrejar, però no ho poden fer amb els altres. Estem tots segmentats.

A diferència del que va passar el mes de març, ara disposen de les mesures necessàries?

Jo sempre dic que estem més ben preparats, tenim EPI per a 2 o 3 mesos, la Generalitat ens diu que ens donen PCR i jo vull tests d'antígens i autogestionar-me'ls. Vull que les residències tinguem aquí els tests i que cada dilluns es passin perquè l'únic que podem fer és prevenció. Quan entra la covid fa mal. Nosaltres no som com una escola que podem obrir les finestres per ventilar, no ho podem fer perquè ells són molt vulnerables i molts estan malalts i això es més complicat. Jo el que vull és tenir tests i autogestionar-me'ls. Si tots els dilluns cribrem és més difícil que tinguem la covid a dins de forma massiva.

Ara tornem a estar en un moment delicat. Tenen por de repetir la situació de fa uns mesos?

Evidentment. No podem tornar a passar per aquí. Sí que és cert que ara quan entra la covid et recuperes molt abans. Aquí vam estar pràcticament tres mesos per netejar de covid perquè el portador va estar tres mesos donant positiu i ara això no passa. Suposo que hi haurà algun cas però ara per exemple en una residència que ha entrat en tres setmanes l'hem netejat.

Ho diu perquè tenen més experiència?

Jo crec que tenim més experiència, tenim la coordinació amb Salut que ara funciona, tenim PCR, tests d'antígens, anticossos, analítiques, derivem als hospitals... Tot això a la primera onada no ho teníem.

És el que va fallar a la primera onada?

Tot això és el que va fallar el març. La coordinació és fonamental. Aleshores vam sentir que no s'acabaven de fer totes les derivacions que s'havien de fer, però ara estem més preparats i esperant que no sigui tan virulent. I ara ens preocupa que realment es bloquegi el sistema de salut i tinguem problemes. Esperem que això no passi. Per això és tan important aplanar aquesta corba que tenim ara.

La covid ha fet replantejar el model assistencial per a la gent gran. Cap on d'anar?

Jo feia anys que deia que no teníem suficients recursos i el que s'ha posat de manifest és que tot el que demanàvem era correcte. Necessitem més personal i millors condicions. És l'únic sector en què patronals i sindicats hem anat 5 o 6 vegades al Parlament reivindicant i demanant tot això conjuntament i costa molt. Jo crec que el model ha d'anar cap al que tenim, que és la forma aquesta d'estar integrats a la població, d'unitats convivencials. El que fa falta és l'aportació econòmica perquè puguem posar més accent en tot aquest model.

Per tant, la clau està a aconseguir tenir més recursos econòmics.

Falta finançament, però molt, per poder millorar-ho. Entre un auxiliar treballant en un hospital i un auxiliar de clínica treballant aquí, el salari és el 35% més baix, i jo crec que la intensitat de la feina aquí és molt més alta.

Tots aquests aspectes s'estan negociant?

Està tot sobre la taula. Ara tots estem centrats en la covid, però ha de passar en algun moment i hem de reprendre aquest camí. Nosaltres des de l'ACRA sempre demanàvem un pla a tres o quatre anys per saber cap on anem, amb reivindicacions com els graus de dependència, que no s'ajusten a la realitat.

La covid-19 ha posat en evidència que les residències també són un servei essencial?

Jo a vegades dic que no es poden tancar hospitals, ni centres de salut, però residències tampoc, eh? Perquè són 52.000 persones dependents que la família no els pot atendre a casa seva i hi són 365 dies l'any, les 24 hores del dia. La persona gran és molt dependent i estem parlant que el 17 o el 18% es troba al final de la vida amb un màxim de 6 mesos.

Després de la càrrega emocional que van suposar per als residents tots els mesos de confinament, reprendre les visites familiars deu haver estat fonamental. Aposta per mantenir-les?

Estem molt contents des que la família pot venir. No pot entrar a les instal·lacions perquè ens moriríem desinfectant-ho tot, però és molt important que es puguin veure. Nosaltres volem que sigui així, eh?