Manresa ha superat la barrera dels tres mil casos confirmats acumulats de covid-19Això suposa que s'ha constatat que a l'entorn del 4% de la població ha estat infectada entre l'1 de març i el 12 de novembre. Pel que fa al nombre de pacients ingressats a l'UCI, han estat fins ara 585.

Segons les darreres dades fetes públiques pel departament de Salut de la Generalitat, Manresa ha tingut un repunt en el risc de rebrot després de sis dies a la baixa.

La ciutat continua per sobre de la mitjana catalana tant en risc de rebrot, 701, com en velocitat de transmissió, 1,03.

La mitjana catalana corresponent al dia 12 -la Generalitat comunica les dades amb quatre dies de decalatge- de risc de rebrot era de 556 i la velocitat de transmissió 0,85.

Pel que fa a la comarca del Bages, després de 7 dies amb els indicadors a la baixa manté la mateixa situació de presentar un risc de rebrot per sota de la mitjana, 555, i una velocitat de reproducció per sobre, 0,98.

El panorama que es dibuixa és el d'una comarca situada al mig del rànquing d'afectació, amb una capital que presenta pitjors indicadors, però que tampoc destaca per l'afectació comptabilitzada. En una tria de ciutats que realitza el departament de ciutats, Manresa se situa en la vint-i-quatrena posició pel que fa al risc de rebrot que, com ja s'ha dit és de 701. Encapçala aquest rànquing municipal Puigcerdà amb 1.567 punts. Però no només aquest, també és la ciutat del rànquing elaborat per Salut -en el qual hi ha algunes ciutats però no pas totes- que té una velocitat de transmissió més elevada, 1,80.

Aquestes dades són molt reveladores del que passa a la comarca de la Cerdanya, que es manté al capdamunt del rànquing comarcal de risc de rebrot, amb 1.398 punts. A més, la Cerdanya és la segona comarca en velocitat de transmissió, amb 1,80 (és el mateix índex que el de la seva capital, Puigcerdà).

Aquestes xifres sobre Manresa, el Bages i la Cerdanya no poden fer oblidar una altra situació complicada, que és en la qual es troba immersa la comarca del Berguedà, que és la tercera en risc de rebrot de Catalunya. I la setena en velocitat de transmissió.

A banda que aquestes posicions no són gens positives cal tenir en compte també la quantitat de dies que el Berguedà es troba a la part superior dels rànquings.

Cal recordar, per exemple, que el 4 de novembre es va fer públic que després de sis dies encapçalant el rànquing de risc de rebrot de les comarques catalanes, el Berguedà passava a la segona posició superat per Osona. Ara és la Cerdanya la que el supera però continua en els primers llocs.

L' Alt Urgell és la cinquena comarca en risc de rebrot (841) i la cinquena en velocitat de transmissió (1.40). El Solsonès és la desena (700) i la sisena en velocitat (1,10). Molt millor estan l' Anoia, que és la quarta per sota en risc de rebrot (285) i l'onzena en velocitat (0,74), i el Moianès, que és la cinquena en risc de rebrot (352) i la quarta en velocitat (0,64).