La cursa per trobar una vacuna efectiva i segura contra la covid-19 avança a un ritme sense precedents. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) dibuixa el panorama següent: actualment hi ha 200 vacunes experimentals en marxa, de les quals 155 continuen en fase experimental als laboratoris i 45 ja s'estan provant en humans. Entre aquestes últimes, n'hi ha 10 que estan en l'última fase dels assajos clínics a gran escala.

Mai abans s'havia aconseguit una fita similar. En circumstàncies normals, el desenvolupament d'una vacuna sol tardar 10 anys. Ara, en canvi, els terminis de la investigació s'han escurçat a menys d'un any. L'objectiu, expliquen els experts, és «accelerar el procés sense posar en risc l'efectivitat i seguretat dels compostos». Les vacunes només aconseguiran el llum verd de les autoritats sanitàries si aconsegueixen garantir aquests dos objectius.

El repte de forjar una fórmula capaç d'evitar infeccions topa amb diversos obstacles abans d'arribar a la meta. D'una banda, cada una de les vacunes ha de superar l'escrutini dels assajos clínics a gran escala; on es posa a prova la seva efectivitat i seguretat en milers de pacients. D'altra banda, s'ha d'aconseguir l'aprovació dels organismes reguladors nacionals i internacionals. I, finalment, s'ha de fabricar i distribuir a gran escala.

Les més prometedores

Actualment hi ha una desena de vacunes que s'estan experimentant a gran escala. Sobre el paper, els assajos en marxa acabaran oficialment entre el 2021 i el 2023. Però vista la rapidesa amb què avança la pandèmia, les farmacèutiques preveuen demanar una «autorització d'emergència» quan reuneixin una evidència mínimament sòlida sobre l'efectivitat i seguretat. Això, a la pràctica, suposaria que les companyies podrien començar a subministrar les primeres dosis en qüestió de mesos.

Entre les vacunes més avançades destaquen les d'Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech, Moderna, Janssen i Novavax. A l'altra punta del món, l'ànsia per trobar una vacuna ha atorgat a les vacunes més avançades una «aprovació limitada» que permet, ara com ara, el subministrament d'aquestes fórmules a alguns col·lectius. Les vacunes xineses de CanSino, les dues de Sinopharm i la de Sinovac ja s'estan repartint entre «treballadors que estan a primera línia en la lluita contra el virus» com els sanitaris, els militars i els funcionaris. Les vacunes russes de Gamaleya i Bektop ja han estat patentades i aviat es podrien començar a repartir entre la població.

Pel que fa al subministrament, les fórmules més prometedores ho fan a través d'injecció intravenosa. I pràcticament totes (menys la russa) necessiten dues dosis per forjar cert grau d'immunitat. El temps d'espera entre la primera i la segona dosi varia entre els 14 i els 56 dies, després dels quals és necessari esperar unes setmanes més per consolidar els anticossos. Per aquesta raó, l'esperada immunitat de grup tardarà un temps a arribar. Encara no està clar quan arribaran les primeres vacunes. L'OMS estima que per a l'estiu de l'any que ve ja es podrà començar amb la vacunació dels col·lectius de risc. Tampoc està clar qui seran els primers a rebre una vacuna. El pla d'«assignació estratègica» de les Nacions Unides preveu el següent repartiment: els primers serien els professionals sanitaris. A continuació, els majors de 65 anys. Després, els adults amb malalties de risc. Faran falta uns 8.000 milions de vials per proporcionar almenys una dosi a tota la població global. Per garantir la immunitat universal, es necessitaran un total de 16.000 milions de dosis, o més. Els governs de tot el món, així com les autoritats sanitàries internacionals, s'han compromès a lluitar per un repartiment just de la vacuna. El lema està clar: si la futura vacuna contra la Covid-19 no arriba a tot el món, ningú estarà realment protegit.

La cinquena vacuna xinesa candidata ha entrat en la fase 3 de l'assaig.

La vacuna, desenvolupada per la biofarmacèutica xinesa Anhui Zhifei Longcom, es provarà en 5.000 voluntaris a Uzbekistan, entre persones d'edats compreses entre els 18 i els 59 any, i se sumaran a les proves en humans, que s'espera que durin un any. La farmacèutica va rebre l'aprovació de les autoritats xineses el mes passat. Aquesta vacuna, encara en fase experimental, s'està provant en països on el nivell de contagi encara és alt per portar a terme els assajos finals perquè a la Xina l'expansió del coronavirus està sota control. Les tensions geopolítiques han conduït a una politització a l'hora de cercar una vacuna, i Beijing està en la carrera de la recerca mèdica malgrat les crítiques sobre l'origen de la pandèmia.