La llei de bases de sanitat nacional del 1944 i la llei orgànica 3/1986 de mesures especials per a la salut pública donen cobertura a una possible vacunació obligatòria de la covid-19, encara que alguns juristes criden a introduir nous instruments per fer més efectiu el compliment.

Les provisions aprovades el segle passat a Espanya per a la diftèria i la verola, inclosa la possibilitat de declarar obligatòria la vacuna, facilita el camí legal perquè si escau es pogués obligar a la vacunació, una mesura que si bé s'ajusta a dret no és la més popular entre el col·lectiu mèdic per l'efecte «contraproduent» que pogués implicar.

Però, on diu concretament que vacunar-se hagi de ser obligatori? L'advocat expert en temes de salut i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) José Enrique Pérez Palacio ha explicat que per començar preveuen el dret a la vida i la integritat física i la protecció de la salut tant en la Declaració universal de drets humans, com el Conveni europeu de drets humans i la constitució de l'Organització Mundial de la Salut.

A Espanya, el títol primer de la Constitució recull el dret a la vida i a la integritat física (article 15) i en l'article 43 es desenvolupa que competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.

Més enllà, en la llei 22/1980, que modifica la llei de bases de la sanitat de 1944, es preveu concretament que les vacunes contra la verola, diftèria i altres infeccions podran ser declarades obligatòries pel Govern.

«Les vacunacions contra la verola i la diftèria i contra les infeccions tífiques i paratífiques podran ser declarades obligatòries pel Govern quan per l'existència de casos repetitius d'aquestes malalties o l'estat epidèmic del moment o previsible es jutgi convenient», diu aquest precepte en el seu article únic.

També continua vigent un decret de l'any 1945 que va aprovar el reglament per a la lluita de les malalties infeccioses que en el seu article 21 declara que podran ser obligatòries per a tots els ciutadans espanyols les vacunacions contra la diftèria i la verola, «sent sancionades la seva falta de realització».

Per a juristes com Pérez Palacio, «per analogia» es podria així mateix declarar obligatòria la vacuna per a la pandèmia per la covid-19. Si bé la llei de 2002 sobre autonomia del pacient apunta al fet que la persona afectada pot acceptar o rebutjar algunes teràpies, aquest dret a decidir té algunes excepcions, principalment el risc a la salut pública.

Aquest risc està desenvolupat en la llei orgànica 3/1986, que en el seu article 2 declara la possibilitat que les autoritats prenguin qualsevol mesura necessària per preservar la salut pública. Per al jurista, l'assumpte de la vacunació obligatòria és, finalment, la col·lisió de dos drets, el dret a la protecció de la salut, que preval en el cas d'una pandèmia com el coronavirus, i el dret a la intimitat i privacitat.

«Ara bé, si la normativa existent pot causar una certa confusió, també l'executiu i el legislatiu poden intervenir sobre aquest tema i modificar-la introduint articles pertinents tant en el codi penal com en una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública», ha assenyalat.