David Saldoni (Sallent, 1976) és des de fa prop d'un any, quan va assumir la direcció general de Transports i Mobilitat, el càrrec més alt de les comarques de casa nostra al Govern de la Generalitat. Un càrrec que, reconeix, quan va assumir mai no hauria dit que acabaria tan estretament lligat a la salut com ho està sent enmig de la pandèmia, i que en aquest context ha acabat esdevenint un àmbit especialment sensible.
M'imagino que és conscient que el transport públic és un dels ases dels cops de la crítica d'aquesta pandèmia. Sobretot com a referència amb imatges de gent atapeïda a vagons i andanes, en contraposició amb el tancament d'activitats econòmiques. Què hi diu?
El transport públic és un servei essencial, i per aquesta consideració s'ha mantingut sempre actiu i se seguirà mantenint així, independentment dels confinaments que hi hagi. Perquè hem d'atendre sempre una mobilitat essencial de les persones, com va passar el mes d'abril, quan el transport públic no arribava pràcticament al 5% de la seva ocupació, però estava actiu.
I en quina situació el tenim?
El transport públic en aquest moment pot anar al 100% de la seva ocupació, i això val també, per exemple, per al bus que surt de Manresa o el que passa per Sallent, que poden portar les 55 places ocupades. I és cert que on veiem les fotos que criden més l'atenció és sobretot en trens, essencialment a partir del Vallès, l'àrea metropolitana i Barcelona, perquè es van omplint. Però quan passa això? A les hores punta. Tenim un problema d'ocupació del material mòbil a les hores punta, entre les 7 i les 9 del matí. És el moment en el qual hi ha ocupacions més altes, però que tot i així són del 70% en relació amb un dia equivalent de l'any passat.
Vol dir que igualment les xifres són inferiors a les de normalitat?
Sí. En cap moment s'ha arribat a l'ocupació que teníem el mateix dia de l'any anterior. A les hores punta estem a l'entorn del 70%, en relació amb un any abans. Això, en el cas de les línies que mouen més volum, a les comarques de la Catalunya Central, aquest percentatge és molt inferior. La mitjana global està entre el 50% i el 60% d'ocupació. Per tant, és relativament baixa. El problema és en determinades hores punta, que donen aquestes imatges que veiem que el metro va força ple, que alguns trens van força plens, perquè a més ens ha coincidit amb alguna incidència, per exemple a Renfe, que també hi ha contribuït. I el missatge fàcil quin és? «Que posin més trens!».
I què els respon, vostè mateix?
Ara mateix no hi ha més trens, ni metros, ni busos per posar en hora punta. No hi ha més vehicles. En aquest moment, per exemple, a l'àrea de Barcelona, autobusos que s'haurien hagut de retirar perquè ja s'han substituït per autobusos nous, no s'han acabat de retirar. Per tant, estan per sobre del 100% d'oferta, en aquest cas.
Davant d'aquestes imatges que parlàvem abans de moments en què es veuen busos i trens plens, convenci'm que és segur utilitzar aquest transport públic?
El transport públic, segons el que ens diuen tots els estudis que tenim sobre la taula, és un espai segur. Molt majoritàriament, els usuaris segueixen totes les indicacions i recomanacions, sobretot l'ús de la mascareta, i aquestes les hem anat augmentant, com per exemple la de no parlar en el trajecte. Si no parles és molt més segur. S'ha prohibit menjar-hi perquè la gent no es tregui la mascareta. Hem reforçat fins a l'extrem tot allò en el que podíem incidir: la neteja dels combois, les renovacions d'aire... Se segueixen uns protocols d'un rigor molt alt.
A comarques com el Bages
La situació és que, per exemple, les línies de bus d'Alsina Graells estan amb el 40% de demanda en relació amb la que tenia fa un any, en situació de normalitat. I Sagalés al voltant del 50%.
Davant del panorama que m'ha dibuixat, quin és el repte més immediat?
El repte que tenim tots plegats és el de modificar la demanda.
De quina manera?
L'oferta del transport públic és gran i, malgrat tot, hi anem fent millores. El que hem de procurar és que la gent hi tingui confiança. Què ens passa amb el que en podríem dir els grans corredors, els serveis que mouen més gent? I aquí hi incloc si vols el servei que cobreix l'eix del Llobregat, el Bus Exprés Manresa-Barcelona... Passa que a l'hora punta s'hi concentra molta gent. Hauríem d'aconseguir disminuir la pressió de la demanda, que passa per creure'ns realment la flexibilitat horària. Hi ha molta gent que pot anar a treballar entre les 8 i les 10 i hi segueixen anant a l'horari habitual entre les 8 i les 9. Segurament hi incideix, per exemple, el sistema educatiu, els horaris escolars. Però hauríem d'aconseguir flexibilitzar l'hora punta, avançant i/o endarrerint entrades laborals, que ara conflueixen majoritàriament entre les 7 i les 9 del matí. Caldria un horari d'entrada més aplanat. Perquè en hores posteriors hi ha busos i trens que van mig buits o molt buits.
Però a qui interpel·len? Creu que hi ha gaire gent que pot modificar el seu horari?
Ens interpel·lem tots. Des de la funció pública, que hauria de tenir el repte de no estar concentrada simplement en els horaris que té; interpel·lem les empreses que, dins totes les possibilitats que tinguin, puguin flexibilitzar els horaris; interpel·lem també el conjunt de treballadors i treballadores, que també han de voler exercir aquesta flexibilitat. Perquè, és cert, anar a treballar una hora més tard voldrà dir que plegues una hora més tard, però si tots ho volem fer tot a la mateixa hora, tenim ocupacions altes, i això és un peix que es mossega la cua. I el que no es pot fer en transport públic és tenir 100 autocars entre les 7 i les 9, i zero en una altra hora. I tinguem clar que les hores punta sempre estan reforçades.
Les mesures que hi ha implantades pel Procicat es prenen, en essència, per reduir la mobilitat...
Sí, és així, s'ha aconseguit reduir l'activitat fent que les universitats facin gran part de les classes de forma telemàtica, promovent el teletreball... Tot ajuda que l'ocupació del transport públic sigui inferior a una situació normal, que en la situació actual és el que interessa. Per exemple, el bus de l'Autònoma ja no va ple. Tenim el repte tots, que certament és complex: el de compaginar l'aposta pel transport públic com a garant de la lluita contra l'emergència climàtica, i la flexibilització de les hores punta per distribuir l'ocupació al llarg del dia amb l'oferta de transport que tenim. Que en hora punta és màxima.
Econòmicament, quin impacte tindrà la covid
En aquest moment, el nostre compromís és mantenir al cent per cent l'oferta de transport públic, malgrat ara tinguem el 50% d'ocupació de mitjana. Per tant, d'entrada tens el 50% menys d'ingressos que fa un any. I ja no parlem dels mesos de confinament màxim, en què aquesta caiguda estava per sobre del 90%. I estem parlant d'un sistema de transport públic que ja requereix d'una importantíssima injecció de diners públics, perquè tots els viatges són subvencionats. Per tant, quan et cauen els ingressos d'aquesta manera, hem de planificar de cara al 2021 que com a mínim caldrà el 40% més de finançament per cobrir la caiguda d'ingressos per bitllets. I això qüestiona el finançament del transport públic. I per això hem reclamat que en els pressupostos de l'Estat la partida per al transport públic ha d'augmentar. Perquè tots plegats n'haurem de ser corresponsables.
Quan s'iniciava la primera desescalada, deia que un cop passi la crisi del coronavirus
La sensació que tenim i a partir dels treballs que s'han fet és que en un futur escenari de seminormalitat el teletreball ha vingut per quedar-se. Les normatives que s'han aprovat per fomentar el teletreball ja eren previstes i s'han accelerat amb la covid. I això ens canvia el concepte de la mobilitat. Hem vist un augment de la mobilitat activa, com per exemple l'ús creixent de la bicicleta. I el que hem de lluitar és contra la tendència de l'ús privat del vehicle. I contra això necessitem demostrar constantment que el transport públic és segur i que tenim l'oferta, que no reduïm, sinó al contrari, perquè es pugui utilitzar. La nostra és una aposta ferma.
Personalment, com està vivint la gestió de la pandèmia des de la responsabilitat de Govern?
És un repte enorme i d'una altíssima responsabilitat. Gestionar aquests moments d'alta dificultat en els quals hi ha molta gent que ho està passant molt malament, pels efectes de la salut, perquè ha perdut familiars o amics; i molta gent que ha perdut la feina o té greus problemes laborals. I davant d'aquesta realitat, gestionar la cosa pública no és gens fàcil, perquè les amenaces són molt altes per a tothom. I tots plegats hem de fer un exercici enorme per trobar els equilibris. Nosaltres hem de garantir l'activitat econòmica i hem de procurar que amb política de bisturí es vagin emprenent les accions que es considerin convenients. Però, d'altra banda, hem de planificar econòmicament i des del punt de vista de mobilitat, perquè l'activitat pugui continuar.
