17 de novembre de 2020
17.11.2020
Regió7

Fracassa la missió del satèl·lit espanyol «Ingenio» per una fallada al coet

S'ha produït una «anomalia» en la trajectòria i «Vega» s'ha desviat 8 minuts després d'enlairar-se

17.11.2020 | 11:46
Missió fallida del satèl·lit espanyol 'Ingenio'

El coet 'Vega' de l'Agència Espacial Europea (ESA) que transportava el satèl·lit espanyol 'Ingenio' i el francès 'Taranis' es va desviar de la trajectòria prevista només vuit minuts després de l'enlairament, segons les últimes dades de l'ESA. Una desviació que ha suposat la pèrdua d'aquesta missió, que tenia previst posar en òrbita el satèl·lit espanyol 'Ingenio', per a l'observació de la Terra, considerat com una de les fites de la indústria aeroespacial espanyola, que n'ha liderat la construcció i que s'havia d'encarregar durant els pròxims anys tant del control de la missió com de les comunicacions i del processament de totes les dades que havia de proporcionar.

En la seva última comunicació sobre aquest incident, l'Agència Espacial Europea va comunicar que 8 minuts després de l'enlairament i rere la primera encesa del motor es va identificar una desviació de la trajectòria, «cosa que va suposar la pèrdua de la missió».

L'ESA ha començat ja a analitzar les dades de telemetria per determinar la causa de la fallada, i aquest dimarts responsables de l'agència compareixeran en roda de premsa al complex espacial de Kuru (Guaiana Francesa), des d'on es va fer el llançament, per informar sobre els fets.

El coet, que a més de l''Ingenio' transporta també el satèl·lit francès 'Taranis', havia sigut llançat a l'hora programada, a les 02.52 hores peninsular espanyola i tenia previst, segons els plans d'Arianespace, separar el satèl·lit espanyol 54 minuts després de l'enlairament i fer el mateix amb el satèl·lit francès 1.42 hores després del llançament.

L''Ingenio' hauria d'haver-se alliberat del coet i situar-se en una òrbita heliosíncrona (seguint la direcció del Sol, com si fos un gira-sol), a una altitud d'aproximadament 670 quilòmetres, des d'on tenia previst observar la Terra durant els pròxims set anys –tot i que portava combustible per a deu–.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook