L'avantprojecte de la nova Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) proposa que siguin els fiscals i no els jutges d'instrucció els que dirigeixin les investigacions. El document apunta que els jutges es limitaran a ser àrbitres en els procediments judicials per garantir el respecte dels drets de tots els implicats.

D'altra banda, es prohibeix que els partits polítics, les organitzacions públiques o els sindicats puguin ser acusacions populars en els processos judicials. L'actual LECrim és del 1882 i ha patit moltes reformes.El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha explicat que portarà l'avantprojecte al Consell de Ministres en les properes setmanes.

Segons l'esborrany, si la norma acaba prosperant, les funcions dels jutges serien les d'autoritzar o denegar mesures que suposin una ingerència en els drets fonamentals, assegurar el dret dels investigats a que es practiquin les diligències per a la seva defensa i resoldre la intenció de víctimes o acusacions populars d'intervenir en el procés. D'aquesta manera, deixaria de rebre directament les denuncies i atestats policials. Per contra, el fiscal passaria a dirigir la investigació i seria l'encarregat d'iniciar i demanar a la policia judicial la investigació per esclarir els fets en qüestió, conèixer els responsables, adoptar o demanar al jutge que s'adoptin mesures cautelars, sostenir l'acusació en el judici oral i vetllar pel compliment de les sentències, entre d'altres. A més, li atorga només al fiscal la capacitat d'informar sobre el procés i, sense l'autorització d'aquest, ni els governs ni els òrgans policials podran donar dades d'una causa.

Els actuals jutjats d'instrucció i jutjats penals podrien passar a ser jutjats o tribunals d'instància, fent funcions de garanties davant de la instrucció del fiscal, judici d'acusació per fer una audiència preliminar sobre si hi ha base per arribar al judici oral, última fase del procés judicial abans de la sentència i els posteriors recursos.

La nova llei promouria els acords de conformitat i també la figura dels agents encoberts, els acusats penedits o els alertadors. Les mesures cautelars també es reformaran i hi haurà dos tipus de detenció: la preventiva, semblant a l'actual, i la detenció per execució d'actes i resolucions, que només servirà per dur a terme diligències concretes i durarà un màxim de 24 hores. El fiscal podrà dictar la llibertat immediata dels detinguts i un agent que no formi part de la investigació supervisarà en tot moment el detingut per preservar els seus drets. En els escorcolls domiciliaris, s'haurà d'especificar si es poden fer còpies dels dispositius electrònics.

El ministre de Justícia defensa que la nova norma proposarà una regulació completa i detallada de la informació judicial, regularà les comunicacions i establirà importants limitacions dirigides a la protecció de la intimitat de les víctimes menors, la protecció de la integritat, honor i intimitat dels investigadors, pèrits o altres intervinents, limitant per exemple la difusió pública de la seva imatge.