19 de novembre de 2020
19.11.2020
Regió7

Les residències de Manresa viuen la segona onada sense caos però amb la mateixa por

La Mont Blanc té un brot de covid amb 15 positius i la Sant Andreu n'acull deu, derivats d'altres llars · A la resta no en tenen cap, ara

18.11.2020 | 23:14
Visita d'un familiar a un usuari a la residència Sagrada Família, mantenint totes les distàncies per prevenció

«Por», és una de les paraules que surten més en la conversa d'aquest diari amb les responsables de les residències d'avis de Manresa. Diuen que si es compara amb la primera onada el canvi ha estat «brutal», però això no vol dir que no vagin amb peus de plom. Un exemple és que aquest diari no hi ha pogut anar a fer fotos. En algun moment o altre totes han tingut algun positiu i/o mort per covid. Actualment, amb dades fins la setmana passada, hi ha positius a la Mont Blanc, que té un brot amb 15 casos (el 19 % dels residents; més 5 treballadors), la majoria asimptomàtics, afirmen. També hi ha deu positius a la Sant Andreu, que va ser designada per la Generalitat com a centre per acollir persones amb covid-19 d'altres residències.

Yesmine Regués dirigeix des de l'estiu passat la residència Sagrada Família, on de la primera a la segona onada han passat de tenir 50 a 34 residents. Assegura que «a les famílies els costa fer ingressos. Els truques per oferir una plaça pública i quan els dius que cal fer 14 dies d'aïllament es fan enrere». Des del juliol no tenen cap positiu. A l'inici de la pandèmia hi va haver sis morts. A l'abril els Bombers i a l'estiu una altra empresa de la Generalitat la van desinfectar. Una vegada al mes els treballadors es fan una PCR i dijous de fa un parell de setmanes es van fer una autopresa com la que es va dir que s'instauraria als instituts.

Regués assegura que, malgrat les millores en relació amb l'inici de la pandèmia, «anem amb por i molta precaució. Al mínim símptoma t'espantes». Coincideix amb la majoria que el contacte amb el seu CAP de referència és exquisit. En canvi, es queixa que les directrius que els arriben des de Salut i Afers Socials i Famílies hi ha vegades que són contradictòries. «Manca coordinació i consens. Alhora, també sentim que es preocupen per nosaltres», admet. Per exemple, apunta que «no ens fa falta de res. Tenim emmagatzemats molts EPI i ens en van arribant».

A la residència Valldaura també van tenir un mort a la primera onada. A la segona no han tingut cap cas de covid ni entre els avis ni entre els professionals que hi treballen. Miquel González, el director, diu que la xifra de residents es manté en els 43. «Ara, la diferència és que l'ingrés requereix més temps perquè cal fer la PCR per assegurar que la persona és negativa i pot trigar una setmana a entrar i, si és positiva, dues».

El juny van tenir positius però els han superat, explica la germana Neri, de la residència Sant Josep de les Germanes Josefines de la Caritat . En aquest centre han passat de 50 residents a 26. La germana Neri remarca que ja es van reduir el 2019, abans de la pandèmia, per efectuar-hi unes obres de millora. Ella també està contenta del tracte amb el CAP, que cada mes fa una PCR a tot el personal. «Una de les treballadores tenia símptomes i es va fer l'aïllament però va donar negatiu».

«Canvi brutal». Maite Garcia, directora de la residència de la tercera edat Casa Padró, descriu amb aquestes paraules la relació amb la pandèmia entre la primera i la segona onada. Amb tot, assegura, «encara tenim por perquè no sabem què pot passar». En aquesta petita residència els avis han passat de 21 a 14. A l'inici van tenir una mort i un positiu però ara diu que ho tenen controlat. Coincideix amb Regués que les famílies «s'hi pensen dues vegades» abans de portar un avi a una residència i critica la mala fama que han donat a aquest sector algunes informacions esbiaixades i injustament generalitzades. No és l'única que ho pensa. És suficient una PCR al mes per evitar que els treballadors contagiïn els avis? «Ateses les circumstàncies, podem donar gràcies», respon Garcia.

Tota prevenció és poca


A la Casa Padró els ancians no reben visites dels seus familiars per prevenció. A la resta sí, però amb totes les precaucions: desinfecció de mans, presa de temperatura, distància, document d'autoresponsabilitat, mascareta, desinfecció de peus... N'hi ha que fins posen unes mampares de plàstic entre el resident i el familiar. És el cas de la Sant Andreu.

Montse Camprubí, del centre residencial Mutuam Manresa, informa que han passat de 91 a 85 residents. En aquest centre al cap de quinze dies de començar la primera onada van tenir tres morts per covid. Ara són residència verda; no n'hi ha cap cas (vegeu el gràfic adjunt).

Camprubí constata que el descens de residents l'explica que «Salut, a cada residència, segons el pla de contingència i els usuaris, li fa baixar l'ocupació dels llits per sectorialitzar si tens positius o per si ingressa algú que ha estat a l'hospital».

En el seu cas, valora que ni ara ni abans no s'han sentit mai desatesos, sobretot a nivell local. Una altra cosa és el Departament de Salut. Recorda que a l'inici «va ser un caos. Les directrius canviaven cada dia».

Mutuam també acull persones amb problemes de salut mental, amb espais, entrades i sortides i personal diferenciats de la residència. Camprubí fa notar que, mentre que cada mes «fem PCR als treballadors de la gent gran, els de salut mental no se'n fan» per decisió del Departament, i considera que «no té cap lògica perquè tots són col·lectius vulnerables». Entén que l'explicació és que està mimant especialment les residències perquè «van quedar buides i moltes a la meitat» fruit de la mortaldat que hi va haver.

Contradiccions incomprensibles


En aquesta residència permeten les visites dels familiars als avis residents dos cops per setmana durant mitja hora i, d'ençà que hi ha el confinament municipal els caps de setmana, miren de personalitzar-les al màxim. Camprubí té una queixa en relació amb aquest tema quant a les directrius del Departament. «Quan els avis podien sortir a fora [ara s'aconsella que no ho facin] no s'entenia que a dins fossin tan estrictes pel que fa a la distància de seguretat, les entrades i sortides, la durada de la visita, i que quan sortien a passejar, els familiars els poguessin tocar i petonejar i no passava res». En el darrer decret comenta que això va canviar i que només poden sortir els ancians que siguin autònoms i «capaços de fer les coses bé».

Eva Jiménez, la nova directora de la residència Mont Blanc, que, recordem-ho, des del juny passat forma part de Sant Andreu Salut (les respectives fundacions es van fusionar), constata que «érem una residència blanca [sense cap cas]» i que «no ha estat fins a la segona onada que ha entrat la covid», tot i que «no està actuant de forma molt agressiva» i els 15 positius són bàsicament «asimptomàtics».

A la Mont Blanc han passat de 90 avis a la primera onada a 80. Jiménez coincideix amb la resta de professionals que «les directrius de la primera onada eren poc clares i no ajudaven a prendre decisions. Avui és més clar tot, si bé hi ha vegades que no compartim decisions». Es refereix al mateix que criticava Camprubí quant a les sortides dels usuaris en el sentit que «les mesures de seguretat són molt clares i estrictes pel que fa a les visites i quan surt amb el familiar només es diu que es dutxi quan torni i es renti tota la roba».

Per a ella, si hi ha un tema clau per evitar els contagis i protegir les residències són les PCR als treballadors. Una al mes si no hi ha cap positiu, i «s'està parlant que una cada quinze dies» si n'hi ha, com és el seu cas. Ella creu que l'ideal seria disposar cada dia d'alguna mesura per saber si el personal té càrrega viral o no.

Tot i els 20 casos en total esmentats, es mostra tranquil·la perquè el virus s'està mostrant poc agressiu. «Abans era mortal. És com si hagués mutat». Explica que «quan apareix una sospita, es posa en marxa l'engranatge. Aïllem i truquem al CAP per fer tests ràpids. S'organitza i es sectorialitza. El següent pas és saber els contactes amb els treballadors i amb els companys dels treballadors. Amb el primer cas vam fer una tongada de PCR a tota la planta i després a tota la residència i a tots els treballadors». La sectorialització ha passat per crear una zona neta de covid, una de bruta (amb covid) i uns espais de trànsit entre l'una i l'altra. El fet que treballessin de molt abans amb grups bombolla els ha ajudat.

A la residència de la Font dels Capellans van tenir un petit brot el setembre, explica la directora, Anna Valverde, però el van superar i des de fa un parell de setmanes «som residència verda». Aquí, han passat de 58 a 53 residents. No tenen cap cas que hagi volgut tornar al seu domicili. «Hi ha cinc llits buits per poder maniobrar». Ella opina que «hi ha hagut molts errors per part de l'administració», si bé ara considera que «les directrius són correctes». Posa el mateix exemple citat per Camprubí i Jiménez: «Ens preocupa quan l'usuari pot sortir a fora perquè no tens cap control del que passa». Hi afegeix un altre tema, que és el necessari equilibri «entre la salut mental i física de les persones usuàries, perquè potser no es moriran de covid però ho faran de pena». Per això, remarca, «parlem molt amb les famílies» per anar garantint les visites dins del que sigui aconsellable.

La residència Sant Andreu té des de divendres deu casos de covid derivats d'altres residències «que no poden sectorialitzar o que necessiten disposar de suport», explica la seva directora, Dolors Fitó. Entre la resta dels seus residents (81) no hi ha cap positiu. La Generalitat la va triar per oferir 17 places covid perquè està preparada per sectorialitzar, per fer unitats de convivència i perquè a les habitacions hi tenen oxigen, la qual cosa permet una atenció molt ràpida. De moment, ja hi han passat 16 persones.

Fitó afirma que no han notat que la gent tingui reticències per anar a la residència, i posa en relleu que és un tema que ha anat canviant. «Abans de la pandèmia hi havia una llista d'espera i calia seguir-la. Després, s'havia de fer el que decidia una comissió d'ingressos, i ara hem tornat a la llista d'espera». Assegura que la situació d'ara i d'abans «no es pot comparar. És la nit i el dia. A l'inici volíem contactar amb el Departament i estava col·lapsat. Ara tothom té clars els circuits».

Els darrers de la cua del sistema


Tot i que ara la situació està més calmada, Fitó no oblida els mals moments passats i les crítiques injustes. «Ens van posar a tots al mateix sac». Remarca, a més, que «ens hi hem deixat la pell» i que «ens van deixar abandonats. Érem els últims de la fila». No té cap queixa del seu CAP de referència, però sí del desemparament per part de Salut durant la primera onada. «Ens ho vam haver de fer tot perquè no venia ningú i els missatges eren confusos. Ara és tot més clar». Ho aprofita per lamentar les condicions laborals, segons el conveni estatal, del personal de les residències, cosa que també fa Camprubí, de Mutuam. «Fa pena quan veus com estan de mal pagades les auxiliars de geriatria», diu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit