«Ningú no és culpable de la pandèmia, però la gestió que se'n fa té responsables»

Com valora, ara mateix, la situació de les petites i mitjanes empreses enmig del tsunami de la covid

Divendres Pimec va donar un cop a la taula. Vam fer un acte en què vam comptar amb la col·laboració de la UdG i del reconegut catedràtic Joan Manel Trayter que va permetre elaborar un dictamen que assegura que quan tanques l'activitat econòmica hi ha d'haver corresponsabilitat per part dels governs. A més, vam fer una comparativa de com ho estan fent als països del nostre entorn. Entenem que ningú no és culpable de la pandèmia, ni els governs, ni les empreses, ni els empresaris, ni els treballadors, ni la societat; ens ha vingut un virus i no és culpa de ningú. Però la gestió sí que té una responsabilitat. I sabem que Alemanya van tancar un mes l'activitat i va dir a les empreses que portessin al Govern la factura de l'any passat, i els va abonar el 70% d'aquella facturació. Que a Itàlia estan atorgant, segons les circumstàncies, el 20%, el 40% i el 60%. Que a França, quan es tenen menys de 20 treballadors, s'atorguen 20.00o euros a cada activitat que tanca. Que a Bèlgica s'estan lliurant 3.000 euros als autònoms i 3.800 si es tenen càrregues familiars. En aquests països hi ha hagut corresponsabilitat, s'han pres decisions perquè les activitats no tanquin, perquè si tanquen les empreses els que paguen impostos deixen de pagar-ne i, a més, s'hauran de subsidiar les persones que vagin a l'atur. Ara no és un moment de parlar de quins recursos disposem sinó de les decisions que prens, tant sanitàries com operatives. El pitjor de la pandèmia, és clar, és perdre algú, però després ho és tancar una empresa. Personalment vaig ser a la comissió de la reconstrucció que va coordinar el Govern central, i ho vaig dir al Congrés: cuidin i salvin els que paguen els nostres impostos si volen poder fer polítiques sanitàries i socials.

Què proposa Pimec?

Hem elaborat un manifest al qual ja s'estan adherint entitats, en què proposem qüestions senzilles i molt coherents, com que hi hagi una informació transparent sobre la transmissió de la pandèmia perquè puguem prendre decisions sobre els efectes de la transmissió. Hem de fer cas del lema de Pimec, que diu que seguretat i activitat poden ser compatibles. Si a més tenim testos ràpids que en poc temps ens poden donar informació, utilitzem-los. A Eslovàquia ho han fet a tota la població i la R ha baixat pràcticament a zero. També diem que si tanques la teva activitat el que no és logic és, a més de no ingressar, haver de pagar autònoms, l'impost de societats, l'IBI... Això no és només posar-te al límit, sinó que vol dir treure't la sang. I no hi ha transfusions! Plantegem que es creïn taules sectorials sobre els sectors afectats, perquè això no ha de ser un cafè per a tots. I hi ha sectors que no tenen ni veu: els que munten fires, per exemple. Els marxants, els del transport discrecional, els del lleure per als joves, que és fonamental psicològicament i per a l'activitat física. Cal sensibilitat empresarial, perquè estem en una pandèmia sanitària però que també és econòmica. Demanem poder parlar entre tots sobre quins recursos tenim, sobre com podem salvar les empreses.

I n'obtenen resultats?

Ahir [per dimecres] es va fer una taula en què Pimec Turisme es va poder asseure, amb els gremis de restauració, i que confiem que avui tingui efecte en les mesures que s'anunciïn, que bars i restaurants no hagin de tancar a les 6 de la tarda, per exemple [l'entrevista es va fer unes hores abans de l'anunci dels trams de desescalada]. Poder-se explicar és molt positiu, perquè es prenen decisions coneixent-ne les conseqüències. Això no pot ser una loteria, que si tens un bar, doncs t'ha tocat. S'ha de ser solidari.

Creu que els governs estan fent una gestió a l'alçada de les circumstàncies?

És que encara no han posat les ajudes damunt la taula. L'únic que estan fent és dir que has de retornar, amb interessos, les moratòries de l'IVA. Això no és seriós, no té sentit. Vam demanar a la vicepresidenta del Govern central una moratòria dels ICO, perquè vam advertir que el 30% tancarien si no es feia. I s'ha acabat aprovant: la moratòria a 8 anys permet afrontar la situació. Perquè aquesta crisi ha de ser conjuntural fins que arribi la vacuna. Fins aleshores, hem de passar la travessa del desert, però tornarà a sortir el sol. Les famílies estan estalviant; quan es normalitzi la situació hi haurà un pic de consum. Però si hem destruït l'activitat ja no la recuperarem. Per això cal tenir una visió a mitjà i a llarg termini.

És més optimista o més pessimista sobre com seran els propers mesos per a les empreses?

Normalment soc una persona optimista però amb la informació que tinc, crec que ara puc dir que soc pessimista. En tinc massa, d'informació!

Què està fent de manera més concreta Pimec per revertir el moment?

A la patronal ens agrada treballar amb les dades, no amb titulars. I hem fet un milió i mig d'accions d'ajuda a les empreses. Vam crear un 061, hem regalat mascaretes, hem posat en marxa els testos ràpids... Hem intentat ser coherents amb el que demanem als governs. Però en aquests no hi veiem sensibilitat per l'àmbit econòmic i empresarial, perquè no hi ha ajudes encaminades a superar el moment conjuntural. Ens calen ajudes directes.

Apunti'm algunes dades.

Hem vist què diu el Banc d'Espanya, dades que expliquen la dimensió de la tragèdia: el 70% de les empreses té problemes de liquiditat, tant les petites com, per primer cop a la història, també les grans. Calen 240.000 milions de liquiditat. També comprovem que en els tres escenaris que dibuixava el Banc d'Espanya de caiguda del PIB, la rendibilitat dels actius de les nostres empreses és zero. Una tercera dada és que les nostres empreses s'han endeutat, s'han omplert de passiu, i quan tinguin liquiditat, el 90% hauran de pagar els deutes adquirits. És molt difícil viure en una sobresituació com aquesta. Hi insisteixo, s'han de rescatar les empreses, entrar-ne a millorar els balanços.

Com?

Hi ha mecanismes. Les garanties recíproques, els crèdits participats. S'ha fet alguna cosa en aquest sentit, però no arriben a la pime i som un país de pimes, que aportem el 75% de l'ocupació i el 60% del PIB.

Quina primera decisió prendria, si la gestió econòmica de la pandèmia depengués de vostè?

Posar recursos en aquelles activitats que han tancat. A veure: el conjunt d'administracions deuen 15.000 milions en factures pendents de pagar, dels quals 8.000 milions estan fora del termini legal. També hi ha 15.000 milions de romanents dels ajuntaments. A més, les empreses del mercat continu tenen pendents 122.000 milions en obligacions de pagament als seus proveïdors i el 70% d'aquests diners estan fora del termini legal de 60 dies. Si el Govern hagués pagat i obligat a pagar s'haurien injectat 150.000 euros de liquiditat. Així no s'hauria posat en risc el balanç de l'Estat, perquè els ICO tenen risc, ni el de les empreses.

I per què els governs no ho fan millor?

Penso que estan massa dedicats a la política de partits, a desgastar el contrari.