El virus es transforma, i per aquest motiu Pere-Joan Cardona ho té clar. «No sabem quant durarà la immunitat de la vacuna», afirma. Tot i això, la tranquil·litat amb què parla sobre el tema reconforta, i assegura que un cop es distribueixi la vacuna i se'n posin les primeres dosis, «estarem en un altre escenari». El Govern espanyol preveu que la vacuna arribi a l'Estat al gener, i el científic manresà calcula que a la primavera la situació serà molt diferent de l'actual. «Un centre de Dinamarca m'ha convidat a l'abril, amb la qual cosa compten que llavors ja es podria viatjar», explica.
La cursa per aconseguir la vacuna no té precedents. Les principals farmacèutiques han aconseguit desenvolupar-la en menys d'un any, un temps rècord si es té en compte que es tracta de processos que habitualment tarden uns quatre anys. «El cert és que no s'ha partit de zero, i ja fa 20 o 30 anys que ja es parlava d'aquest tipus de vacunes. Però no hi havia l'empenta i els recursos per fer els assajos a molta gent, així que ara ha sorgit l'oportunitat per fer aquest pas endavant», assenyala.
Encara hi ha molts interrogants perquè, precisament, el virus muta. «Potser no tothom serà immune al virus, tot i la vacuna, per aquest motiu. Així que hi pot haver algú que s'infecti tot i haver estat vacunat. En tot cas, estarem en un altre estadi perquè l'entorn en el qual es mogui serà molt més segur i, per tant, el risc de contagi serà molt menor», explica. Tot i les variacions, el virus, per les seves característiques biològiques, no té una capacitat de mutar tan elevat com el virus del grip. «El problema és que s'ha descontrolat, està molt estès i ha estat un desastre. Té molts errors a l'hora de replicar el genoma, i per això la disparitat del virus és gran», diu Cardona.
Tot i que encara no se sap quant temps ha de passar perquè un individu s'hagi de tornar a vacunar per ser immune davant les mutacions del virus, les onades que arribin a partir d'ara es podran controlar molt més.
Fàrmacs alternatius a la vacuna
L'expert manresà defensa fàrmacs com els que es poden fabricar amb la Manresensis, que han desenvolupat als laboratoris de l'Institut Germans Trias i Pujol. «És diferent de la vacuna, que evita l'entrada del virus a la cèl·lula. Amb aquest component alimentari que hem desenvolupat fa una perdigonada als agents patògens que s'acosten a la cèl·lula. L'avantatge és que serveix per parar el cop abans no tinguem la vacuna», explica. Serà una alternativa no tan efectiva com la vacuna, de fins al 30 o el 50% d'eficiència. Però Cardona ho compara com quan algú té el grip. No tothom es vacuna d'aquest virus, ja conegut per a tothom, sinó que ho fa bàsicament la població de risc. La resta es pren els fàrmacs receptats pels metges.
Cardona defensa la feina feta des de l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol durant els mesos de pandèmia, sobretot en les fases més dures. «En el centre, per exemple, es van provar els respiradors que tanta falta feien quan hi va haver l'alt nombre de contagiats, quan la pandèmia estava més descontrolada», explica.
