22 de novembre de 2020
22.11.2020
Regió7

La lluita diària de Pere-Joan Cardona contra el virus

El microbiòleg Pere-Joan Cardona estudia si els fàrmacs que havia desenvolupat contra la tuberculosi són eficaços per frenar la covid

21.11.2020 | 23:50
Cardona, amb una companya de feina, supervisant material del laboratori

Els científics reconeguts del país posen el seu coneixement al servei de la lluita contra el virus. El manresà Pere-Joan Cardona és uns d'aquests experts acreditats, i ell i el seu equip destinen part dels seus esforços a combatre la pandèmia des de l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol, a Can Ruti. És un dels rostres que més ha aparegut a la televisió i a la premsa catalana els dar-rers mesos per resoldre dubtes sobre la covid. Tot i que li encanta posar-se la bata verda i moure's entre provetes i microscopis, actualment no es passa el dia al laboratori sinó que habitualment vesteix camisa i pantalons per participar en reunions, analitzar dades al despatx o fer classes a la universitat. L'arribada de la pandèmia ha significat un punt i a part en les rutines del centre de recerca.

«La feina diària s'ha complicat molt perquè treballem en dos assajos clínics», explica Cardona, que entre altres càrrecs és cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental del centre d'investigació de Badalona. La seva jornada laboral, que se li menja la meitat del dia, comença a dos quarts de 9 del matí sent molt conscient que quan passa la porta d'entrada estarà ocupat durant hores en els múltiples fronts que té oberts en la lluita contra la covid i la tuberculosi, àmbit de recerca en què treballa des de fa vint anys i ha obtingut importants avenços. A part, també ha de quadrar horaris per fer les classes a la universitat i coordinar altres professors que també n'hi imparteixen.

Divendres es va posar la bata verda i va entrar al laboratori a analitzar mosques amb la finalitat d'estudiar l'evolució de la malaltia. «Trobo a faltar la feina del laboratori, i és que actualment em passo hores parlant amb col·legues amb els quals col·laboro i amb responsables dels agents que intervenen en la validació dels fàrmacs. He de negociar amb institucions, com comitès ètics, per exemple», afirma. «Per aquest motiu estic molt al despatx. Quan puc m'escapo a analitzar, per exemple, les mosques o els ratolins per fer una necròpsia», afegeix amb certa nostàlgia de l'època que passava hores i hores experimentant, amb la paciència que requereix l'experimentació en microbiologia al laboratori.


Molta més feina de recerca

La pandèmia ho ha trastocat tot, i el volum de feina que hi ha a la unitat que encapçala és, en part, gràcies al fet que s'hi estan destinant més recursos per trobar tractaments contra la covid. La important recerca que ha desenvolupat contra la tuberculosi és el punt de partida de la seva lluita contra el virus, que ha provocat una profunda crisi sanitària, un impacte econòmic important i un drama humà molt greu. Les múltiples reunions, presencialment i a través de la pantalla de l'ordinador, que manté són per supervisar com evolucionen els assajos que hi ha en marxa i dissenyar, precisament, els procediments per dur a terme les proves.

«Si no fos pel virus estaria en un altre país, on fem assajos contra la tuberculosi. Ara segueixo el que fan a centres d'altres països en reunions a través de l'ordinador», afegeix. A l'institut s'ha guanyat a pols el sobrenom de Marco Polo pels molts viatges que la feina l'ha obligat a emprendre, tot i que ara els companys es congratulen de trobar-lo sempre al despatx per resoldre dubtes. Creu que la crisi ha estat un punt d'inflexió i que a partir d'ara es traslladarà a centres d'altres països quan sigui estrictament necessari.


Científic i consultor del Govern

Una de les altres tasques que s'ha afegit a la seva agenda atapeïda és la de consultor del Govern, sempre que els responsables del Procicat, l'ens català que dicta les normes antipandèmia, tenen dubtes. «Em van preguntar l'opinió, per exemple, sobre la polèmica dels PCR i els antígens, o com ho farem per mantenir les vacunes a temperatures de vuitanta graus sota zero. Tots els experts hi han pogut dir la seva», especifica.

Entre els assajos que supervisa amb un dels equips que dirigeix hi ha el que porta a terme amb el fàrmac que va desenvolupar fa cinc anys, el de la Manresensis, destinat en un primer moment a la tuberculosi i que ara pot ser eficaç contra la covid. «Les proves estan en una fase avançada i ja s'ha provat amb 290 persones. Hi ha sis membres d'infermeria treballant-hi, coordinats per tres metges, Rosa Morros, Concha Violant i Pere Toran. Cada dia observem com evoluciona el reclutament. L'anàlisi de les mostres s'envia a un segon equip. Prèviament, tota aquesta infraestructura s'ha hagut de dissenyar, i ha comportat temps», explica. Quan la pandèmia va començar a fer estralls a Europa, una farmacèutica es va interessar per distribuir-ne.

Pel que fa a La Ruti, la vacuna desenvolupada pels mateixos laboratoris capitanejats per Cardona, aviat començarà l'assaig a Argentina, i a l'Estat espanyol encara s'estan fent tràmits amb l'Agència del Medicament per poder experimentar. És a dir, l'equip de Can Ruti també ha entrat en la cursa per la vacuna, tot i que en aquest moment ja hi ha farmacèutiques que ja han fet tot el procés experimental i estan a punt de distribuir-la.

El cantó positiu de la situació actual és que les institucions públiques estan destinant recursos a la recerca i, és clar, és beneficiós per a centres d'investigació com l'Institut Germans Trias i Pujol. «La mateixa setmana que van tancar les escoles, al març, la Generalitat va obrir una línia d'ajuts a la qual ens vam presentar i ens la van concedir. Aquí hi ha molta feina i aprofitem tots els diners que ens arriben. Per aquest motiu tenim ara projectes per tirar endavant. Van arribant estudiants de màster que estudiaran la immunitat en les mosques».

El telèfon de Cardona no para de sonar. S'ha convertit en un dels científics a qui els periodistes del país truquen quan tenen algun dubte sobre el virus o per saber l'opinió d'un expert respecte a l'evolució de la pandèmia. Però no només li truquen mitjans de comunicació i companys de professió. «Fa poc he atès un ateneu, no sé quin era, que em demanava dubtes», explica. Creu que les entrevistes que concedeix darrerament formen part, en certa manera, de la seva feina.

El científic manresà és un dels últims que marxa cada dia del centre de recerca, després de 12 hores de feina. «Per desconnectar, corro. M'hi he tornat a aficionar. M'agrada córrer, abans participava en maratons, però per problemes d'esquena ho vaig deixar. A part, soc molt ci- nèfil i m'encanta anar al cine, i hi vaig sovint quan les sales són obertes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit