23 de novembre de 2020
23.11.2020
Regió7

Milers de vehicles omplen els carrers de més de 50 ciutats contra la Llei Celaá

A Catalunya, el País Valencià, el País Basc i les illes Canàries no es van secundar les protestes

22.11.2020 | 23:33
Manifestació de Madrid, ahir al matí

La manifestació convocada per la Plataforma Més Plurals a favor de l'educació concertada i la reforma educativa coneguda com a Llei Celaá, va omplir ahir de vehicles als carrers de més de 50 ciutats en més 30 províncies de l'Estat espanyol per la llibertat d'ense-nyament. A Madrid va tenir lloc la marxa més nombrosa amb la participació de 5.000 vehicles, segons dades de la Policia Nacional facilitades per la Delegació de Govern. Catalunya va ser un dels ter-ritoris que la convocatòria no va tenir seguiment.

A part de Catalunya, tampoc no hi va haver protestes al País Basc, ni al País Valencià, ni a les Canàries

Sí que n'hi va haver a la resta de províncies de l'Estat sota el lema «Pel dret a triar l'educació que volem». La protesta de Madrid, la més nombrosa, va arrencar al voltant de les 11 del matí i va finalitzar cap a 3/4 d'1 del migdia amb la lectura d'un manifest. La concentració va transcòrer pel passeig de la Castellana, en un circuit entre la Glorieta de Cusco i la plaça de Cibeles, on els organitzadors van fer la lectura del manifest.

El PP es va abocar en la manifestació contra la nova Llei d'Educació i diversos dirigents de la formació com Pablo Casado, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida van assistir a la marxa lenta de vehicles pel centre de Madrid. El manifest demanava «la protecció i la continuïtat de la pluralitat democràtica» de el sistema educatiu. «Ha arribat el moment de deixar clar que no tolerem límits ni retallades a la nostra llibertat d'ensenyament, perquè en ella ens juguem l'educació dels nostres fills i el futur de la nostra democràcia», van sentenciat els organitzadors.El manifest també defensava la complementarietat de les xarxes pública i privada-concertada i criticava que la nova llei «permeti a les autoritats educatives imposar la distribució de l'alumnat».

Els manifestants van instar els grups polítics a que interposin recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei Celaá i els sol·licitessin manifestar «explícitament» el seu compromís de derogar aquesta llei «tan aviat com sigui possible».

En aquest sentit, el PP i Vox van anunciar durant la marxa que presentaran davant del Tribunal Constitucional un recurs contra la reforma de la llei educativa


«La pluralitat lingüística, un actiu»

El president del Govern, Pedro Sánchez, va defensar ahir que la nova llei d'educació simplement garanteix en comunitats on hi ha llengües cooficials, «els estudiants puguin aprendre aquests dos idiomes». En roda de premsa a la Moncloa, Sánchez va assegurat que la nova llei, el que fa és complir les recomanacions de el Consell d'Europa del 2006 i 2017 perquè el Govern considera que «la pluralitat lingüística no és un passiu, sinó un enorme actiu».

Així, va assenyalar que, segons la Constitució, a Espanya hi ha quatre llengües cooficials, i que «l'obligació de l'Estat i les institucions és garantir l'ensenyament d'aquestes quatre llengües cooficials» allà on es parlen. Sánchez va defensar el conjunt de la nova llei argumentant que és més que evident que Espanya necessita reforçar i modernitzar el seu sistema educatiu, i que la reforma va estar avalada per una majoria absoluta de la cambra i per sis grups parlamentaris diferents, mentre que l'anterior la va aprovar el PP en solitari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit