La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va afirmar ahir que el seu partit aposta per repetir la formació d'un altre Govern independentista a la següent legislatura, tot i les tensions amb JxCat, i que fins i tot està disposat a «liderar-lo» si guanya el 14F, de manera que «descarta» altres opcions.

En la roda de premsa posterior a la reunió dels dirigents d'ERC, la seva portaveu, Marta Vilalta va explicar que el seu partit no està gens content amb les divergències evidenciades la setmana passada en el si de la Generalitat perquè «el caos no ajuda i és contraproduent». Va puntualitzar, però, que s'ha aconseguit de nou «reconduir la situació de tensió i conflicte», i això, vadir, «ens reafirma en que després de les eleccions catalanes caldrà aconseguir formar un altre govern independentista que ens aproximi a la república catalana». «Caldrà recomençar, reiniciar les relacions, esforçar-nos per poder entendre'ns, i aquest és el compromís d'ERC, liderar un govern independentista», si guanya les eleccions del 14F, va subratllar Marta Vilalta.

En aquest punt, la portaveu de l'actual direcció d'ERC es va mostrar rotunda: «Descartem qualsevol altra opció (de govern) que no sigui la d'un govern independentista». Vilalta es va expressar amb la mateixa rotunditat en condemnar que, des de l'espai postconvergent, «es repeteixi el mantra de fer un altre tripartit amb el PSC» cada vegada que arriben unes eleccions catalanes: «són mantres electoralistes que no responen a la realitat, perquè no pactarem amb el PSC, som l'alternativa al que representa aquest partit a Catalunya». La portaveu republicana va lamentar 'el fantasma del tripartit que es fa córrer amb fins electorals» i no es va pronunciar, en canvi, sobre l'aposta que realitzava ERC fins abans de la sentència del procés favorable a un «govern de concentració» entre tots els partits sobiranistes partidaris de l'autodeterminació i que «rebutgen la repressió».

Les eleccions el 14-F?

Les especulacions al voltant de la possibilitat que les eleccions previstes per al pròxim 14 de febrer s'hagin de retardar a causa de la pandèmia de la Covid-19 van agitar ahir el debat polític a Catalunya. El senyal d'alarma el va donar divendres passat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, de JxCat, que va condicionar la celebració dels comicis del 14F a què pugui «garantir el dret a vot de tothom». A la vista de la polèmica generada per Budó en deixar a l'aire la data del 14F, la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va intentar reconduir el debat i ha refusat «especular» sobre si es podrien ajornar els comicis si la pandèmia obligués a fer-ho.

«Hem de treballar perquè la data electoral se celebri amb totes les garanties de salut pública, participació i informació a la ciutadania», va recalcar Artadi, que va dir que en els últims mesos s'han celebrat eleccions en molts països i, a més, l'evolució de la pandèmia a Catalunya és «bona», pel que el seu «convenciment és claríssim que hi haurà eleccions». Artadi va demanar esperar a la postura de les autoritats sanitàries, com el Procicat, i després fer «una valoració compartida per tothom», reunint per exemple els grups parlamentaris.

Marta Vilalta va demanar «no especular» amb la data electoral i mantenir la del 14F al marge del desenvolupament de la pandèmia, si bé va defensar que el Govern treballi en un dispositiu electoral «que permeti votar a tots els catalans». Vilalta es va mostrar partidària de «buscar el consens entre tots els partits» per fer possible entre tots, govern i oposició, la cita electoral en les actuals circumstàncies.

Però a l'oposició les paraules de Budó van causar inquietud i, per això, es demanen explicacions a la Generalitat per aclarir dubtes. La viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, va exigir al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que aclareixi quin és el posicionament oficial de la Generalitat. «Ja n'hi ha prou d'especular», va dir.

Unes eleccions en què Ciutadans es presentarà en solitari, segons va confirmar la líder del partit, Inés Arrimadas, que descartar definitivament una aliança electoral amb el PP, després de constatar que ni populars ni socialistes estaven disposats a sumar en una candidatura constitucionalista.