El rei Joan Carles va ser accionista durant gairebé dues dècades d'una desena de companyies de l'Ibex 35, revela 'El Confidencial'. La firma instrumental que presumptament va fer servir per ocultar el cobrament de comissions opaques, pagar vols privats i disposar d'efectiu per a altres despeses, Fundació Zagatka, va ser titular de milers de participacions de bancs i empreses nacionals com BBVA, Santander, Iberdrola, ACS, Ence, Abertis, Endesa, Acciona i Repsol, entre d'altres.
La identitat de Joan Carles I s'amagava darrere d'un complex entramat societari que tenia ramificacions a Liechtenstein i presumptes testaferros, segons nous documents sobre la presumpta fortuna del Rei emèrit.
L'històric dels comptes de la Fundació Zagatka als bancs Credit Suisse i Lombard Odier revela que l'entitat va executar compres i vendes d'accions per imports milionaris. La documentació de la societat, constituïda el 2003 pel cosí del monarca Álvaro d'Orleans-Borbó i dirigida per aquest des d'aleshores, indica que els diners que arribaven al seu balanç per comissions en presumptes operacions d'intermediació eren automàticament invertits en borsa i altres productes financers per mirar d'obtenir nous rendiments.
Després, quan Joan Carles I necessitava fons per pagar un avió xàrter, abonar una estada en un hotel o senzillament disposar d'efectiu, Zagatka efectuava vendes parcials dels actius i elevava immediatament el saldo disponible en els dipòsits.
Aquestes contínues operacions de 'trading' es van produir almenys des del moment de la creació de la mercantil fins al 2 d'agost del 2018, quan va començar la investigació de la fiscalia del cantó de Ginebra entorn del presumpte blanqueig de diner vinculat al rei Joan Carles en territori suís.
Les diligències també estan en mans de la Fiscalia del Tribunal Suprem des del juliol passat. Tot i que la majoria de les empreses en què va invertir la fundació eren nacionals, la informació bancària de la societat també reflecteix adquisicions en companyies franceses, alemanyes, britàniques i suïsses, així com compres de bons i de participacions de fons.
El 6 de gener del 2009, en plena crisi econòmica a Espanya, Zagatka va utilitzar el seu compte a Credit Suisse amb numeració 798208-92 per adquirir 35.000 accions d'Iberdrola per un import de 235.136 euros. Sis dies després, va rebre en el mateix dipòsit 1.519 euros pel dividend generat per 15.000 participacions del Banc Popular i 5.203 euros més per la bonificació corresponent a 38.000 títols al BBVA. El 2 de febrer, va ser el torn de la prima del Santander, 6.300 euros per 62.500 accions de l'entitat. I dues setmanes després, la fundació va decidir desfer-se de 1.000 títols de la constructora ACS -en tenia més de 30.000 en aquell moment- per un valor de 33.188 euros.
Ritme frenètic
El ritme de transaccions va ser frenètic. Les dades corresponen a un únic mes de només un dels vuit comptes que va arribar a tenir Zagatka a Credit Suisse, però no són una excepció. El gener del 2011, en una setmana, la fundació del Rei emèrit va rebre un dividend de 3.377 euros per 46.334 títols del BBVA; va traspassar 5.000 accions de Repsol per 103.907 euros i 50.714 del Banc Popular per 189.247 euros, i es va desfer de 7.300 títols d'Abertis amb uns ingressos de 99.005 euros.
En les següents setmanes, va vendre més de 200.000 participacions d'Ence, en què tenien una posició de referència Alberto Cortina i Alberto Alcocer, dos industrials pròxims al monarca, tot i que aquest va mantenir durant el seu regnat una intensa agenda econòmica que el va portar a estar en contacte permanent amb els màxims responsables de les principals cotitzades d'Espanya i va poder, per tant, accedir a informació confidencial. El que no se sabia fins ara era que el llavors cap de l'Estat tenia interessos en algunes d'aquestes companyies.
El 2009, una operació amb Ence va reportar a Zagatka importants plusvàlues. Va comprar 85.000 accions de la paperera per 223.000 euros el desembre del 2008. Nou mesos després, va vendre les participacions per 254.938 euros, i va aconseguir una rendibilitat del 14%. Altres inversions van reportar a Joan Carles I fins i tot més beneficis. L'11 d'agost del 2009, la fundació va prendre el control de 13.600 accions d'Endesa amb una taxació de 262.744 euros. El 30 de setembre del 2011, set setmanes després, va transferir la totalitat de les participacions de l'elèctrica per 308.103 euros, i va aconseguir un rendiment del 17%, equivalent a un 126% en 12 mesos.
Una cosa semblant va passar el 2011 amb Acciona, segons els documents bancaris en poder d''El Confidencial'. El 20 de gener d'aquell any, la mercantil va aconseguir 8.000 títols de la companyia d'obra pública i serveis amb un cost de 484.677 euros. El 2 de febrer següent, 13 dies després, Zagatka va vendre el seu paquet d'Acciona per 534.242 euros, amb una plusvàlua del 10,2%, que en termes anuals suposaria entorn d'un 286%.
El 2012, es va produir una altra compravenda exprés. Del compte de Credit Suisse van sortir el 25 de juliol d'aquest exercici 192.850 euros per adquirir 70.000 participacions d'Iberdrola. Zagatka amb prou feines les va tenir en el seu balanç fins al següent 10 d'agost, quan les va vendre per 213.268 euros després d'aconseguir un altre rendiment del 10,5%. No hi ha cap moviment en l'històric de la firma dirigida per Álvaro d'Orleans que aparentment se saldés amb pèrdues.
Total, Danone i Eon
Els registres de Zagatka també evidencien operacions amb gegants estrangers i fons d'inversió internacionals. El 13 de febrer del 2009, la societat va utilitzar 267.000 euros del seu compte número 798208-91 per incorporar al seu patrimoni 11.800 títols de la companyia d'assegurances suïssa Swiss Re. Va vendre tot aquest paquet l'abril d'aquell mateix any per 328.000 euros. Setmanes abans, la fundació va aprofitar l'entrada de 5,5 milions d'euros d'origen desconegut per sortir de compres a les borses europees. Va invertir 500.000 euros en la petroliera Total, la mateixa quantitat en Danone i en l'energètica alemanya Eon, i va dedicar dos milions a comprar bons emesos pel Banc Europeu d'Inversions.
Els anys següents, la fundació va tenir en la seva cartera percentatges d'Alstom, Henkel, Carlsberg, Carrefour, Telecom, Sanofi, Bayer, Allianz, Veolia i BHP Billiton, entre altres multinacionals. També va invertir en productes alternatius. El 13 de novembre del 2014, Zagatka va injectar 760.000 euros en un fons Global Health de JP Morgan; l'abril del 2015 va posar 808.618 euros en un vehicle de Lombard Odier, i, l'octubre d'aquell últim any, un any i mig després que Joan Carles I renunciés al tron, va dedicar 684.043 euros addicionals a un fons de Pictet.
El valor total d'aquestes transaccions és gairebé impossible d'estimar. Cap a finals del 2015, amb l'enduriment de les normes antiblanqueig, Credit Suisse va convidar la presumpta mercantil instrumental del Rei emèrit a buscar-se una altra entitat. Zagatka va optar per transferir els seus fons a Lombard Odier.
La documentació d'aquest segon banc revela que, en el moment de la mudança, Zagatka administrava actius que sumaven 13.111.503 euros, però la xifra va anar baixant en els mesos següents per les contínues retirades que va fer el monarca per pagar vols en avions privats per mig món i altres partides personals. Malgrat el canvi d'entitat, la fundació va seguir controlant una voluminosa cartera de cotitzades. El 2015, el 44% del seu patrimoni eren participacions en empreses. L'agost del 2018, última dada disponible, el pes de les accions havia pujat el 59%, tot i que la valoració de la mercantil havia baixat fins als 7.881.167 euros.
