03 de desembre de 2020
03.12.2020
Regió7

Mítings virtuals, vot per correu telemàtic i condicions d'un ajornament electoral, a la taula de partits sobre el 14-F

El Govern exposarà als grups parlamentaris els plans del Procicat sobre les eleccions en pandèmia

03.12.2020 | 10:59
Mítings virtuals, vot per correu telemàtic i condicions d'un ajornament electoral, a la taula de partits sobre el 14-F

Mítings virtuals, vot per correu telemàtic, paperetes i sobres imprimibles, mailing únic i prolongació de la jornada electoral, són algunes de les qüestions que estaran sobre la taula divendres de la reunió de partits per abordar les eleccions en pandèmia. L'objectiu del Govern és exposar els plans del Procicat i consensuar les mesures extraordinàries per celebrar les eleccions. L'executiu assegura que va a la reunió, presidida pel president del Parlament, Roger Torrent, amb la voluntat d'escoltar les propostes dels grups. I els partits de l'oposició han criticat que la reunió arriba tard. Sobre la taula també hi ha les condicions epidemiològiques que portarien a un ajornament de les eleccions. El Govern assegura que no hi ha pla B al 14-F.

El PSC va a la reunió de divendres disposat a escoltar les propostes del Govern perquè considera que primer és l'executiu qui ha de posar les possibles opcions sobre la taula. En els darrers dies, els socialistes s'han mostrat favorables al vot per correu telemàtic si respecta "totes les garanties" del procés electoral. El 6 de novembre el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va preguntar per carta al vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, sobre els dispositius de preparació de les eleccions i en les últimes setmanes el PSC s'ha queixat de la "poca informació" del Govern sobre el funcionament electoral en pandèmia. Els socialistes també han reclamat a l'executiu català que no especuli sobre la possibilitat d'ajornar les eleccions i han defensat que és possible organitzar uns comicis "amb garanties".

El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, anirà a la reunió de divendres a exigir que les eleccions "se celebrin en un context de seguretat sanitària", per la qual cosa s'ha ofert a col·laborar, però sense admetre "invents que excedeixin el marc legal". En aquest sentit, ha rebutjat modificar la normativa electoral i ha considerat que li semblaria un "frau" tenint en compte que en 40 anys al Parlament no s'ha aconseguit aprovar una llei electoral pròpia. Carrizosa ha subratllat que hi ha d'haver consens sobre les mesures que modifiquin el normal funcionament de les eleccions i que han de comptar amb la validació de la Junta Electoral Central (JEC).

La presidenta de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, va proposar el 30 d'octubre que les eleccions es facin en dos dies per esglaonar la participació en els col·legis electorals. Tot i això, recentment la formació ha admès que és "difícil" fer-les en dues jornades perquè Catalunya no disposa d'una llei electoral pròpia. En aquest sentit, han lamentat que la constitució de la taula de partits arriba tard. No està en els plans del Govern allargar la jornada electoral més d'un dia tot i que la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que l'executiu català està disposat a fer-ho si així ho acorda la majoria de partits.

Els comuns defensen que les eleccions s'han de celebrar el 14 de febrer amb les màximes garanties de seguretat. I pel que fa a la campanya, proposen un mailing conjunt amb la publicitat de totes les formacions, una papereta de cadascuna i un sobre. Consideren que és una mesura més equitativa que les paperetes imprimibles, ja que no tothom disposa d'impressora a casa. Pel que fa a la jornada electoral, els comuns també apunten que es poden proposar franges horàries prioritàries per a la gent gran i els col·lectius de risc.

La CUP ha rebutjat un ajornament electoral i reclama "les garanties necessàries" per celebrar el 14-F. El partit anticapitalista proposarà divendres, com els comuns, fer un enviament de mailing únic de tots els partits amb representació al Parlament. Es tracta d'una mesura que, segons la CUP, permetria que la ciutadania disposés de totes les butlletes electorals prèviament, disminuint la bretxa digital i minimitzant la interacció social als locals de votació. A més, segons apunten, reduiria la despesa electoral. La CUP emplaçarà el Govern a sol·licitar una modificació de la normativa a la JEC per fer possible un enviament únic.

A finals d'octubre, el president del PPC, Alejandro Fernández, es va mostrar "convençut" que les eleccions no seran el 14-F per la covid-19 i per la manca de voluntat de JxCat. Segons el líder dels populars a Catalunya, JxCat mai ha volgut eleccions i farà tot el possible perquè se celebrin com més tard millor. El PPC no ha fet públic encara el seu posicionament sobre el 14-F i té previst fer-ho en la reunió.

Les propostes del Govern

De moment, el Procicat ha aprovat un document sobre el 14-F que preveu que els locals electorals siguin prioritàriament espais com pavellons, en comptes d'escoles. El pla que estableix l'adequació de col·legis electorals també preveu un mínim de dues cues per votar, una d'elles específica per a col·lectius vulnerables i una altra per a la resta de votants. Entre les mesures, es preveu fer tests d'antígens a tots els membres de les meses electorals. Està previst que el Procicat aprovi altres plans relacionats amb el 14-F com el que fa referència al funcionament de la campanya electoral.

La proposta del Síndic de Greuges

Per la seva banda, el Síndic de Greuges ha proposat impulsar d'urgència una llei electoral parcial al Parlament per poder votar a les eleccions en dos dies consecutius. A més, segons la recomanació del Síndic, s'hauria de crear una comissió de persones independents i d'experts per decidir, abans del 15 de gener, si hi ha les condicions per fer les eleccions el 14 de febrer o cal ajornar-les.

Sense llei electoral catalana

La llei electoral catalana continua sent la gran assignatura pendent al Parlament després de diversos intents fracassats. I és que Catalunya continua sent l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia. Es regeix pel sistema fixat per l'Estatut del 1979, que havia de ser provisional, i per la LOREG del 1985. Segons l'Estatut del 2006, la llei electoral s'ha d'aprovar per la majoria de dos terços de la cambra i això ha posat més difícil que tirés endavant. Tot i que hi ha hagut diversos intents, destaca el del 2015 com el més rellevant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit