Els cribratges massius que Salut porta a terme aquests dies a una vintena de municipis de la Catalunya Central van fer parada ahir a Moià, la capital d´una de les comarques d´aquest territori que han patit amb força els efectes de la pandèmia. El fet de poder descartar amb tan sols uns minuts si es té o no el virus, gràcies als testos antigènics, van portar un degoteig constant de moianesos fins a les instal·lacions del pavelló municipal on es feien les proves que tenen per objectiu detectar casos asimptomàtics per tallar cadenes de transmissió. Poder visitar la família amb la tranquil·litat de no tenir la malaltia era la raó més estesa entre els qui ahir van apostar per fer-se el test.

Les temperatures gèlides, sobretot de primera hora del matí, no van frenar una gran quantitat de veïns i veïnes que feien cua a l´exterior del pavelló de Moià amb la intenció de participar als cribratges massius dirigits a la població asimptomàtica de més de 16 anys i que no hagi tingut la malaltia. El Moianès, que en alguns moments va tenir el risc de rebrot més alt de Catalunya i és la setena comarca amb un índex de morts per habitant més elevat, ha millorat en els últims dies les seves dades i ahir tenia un índex de rebrot de 199 punts i una velocitat de transmissió de 0,48, la segona millor del país.

Dades a banda, la població es va abocar a fer-se els testos. És el cas, per exemple, de Ramon Orriols, de 69 anys, que va passar un parell de cops pel pavelló. La primera vegada, com que hi havia molta gent, va aprofitar per fer un parell d´encàrrecs i hi va tornar al cap d´una estona, quan ja es va poder fer la prova. Considerava que «val la pena aprofitar-ho per saber com estem». Encara que no li hagi afectat en l´àmbit personal lamentava que la pandèmia «en l´àmbit global és un desastre, una punyalada al ventre que, si ens ho diuen fa un any, ni els més experts no s´ho creuen».

Salvador Rofes, metge jubilat de 75 anys, també feia cua per fer-se la prova i ho tenia clar: «Crec que és un acte de civisme, ja que ofereixen la possibilitat de fer la prova, encara que sigui la d´antígens, penso que s´ha de fer». Considera que la situació «és la mateixa al Moianès que a altres llocs». De fet, anecdòticament, explicava que dels seus tres fills, han agafat el virus precisament els dos que viuen a l´estranger. Com a metge veu amb preocupació «el jovent que no està prenent les precaucions que ha de prendre i no són prou conscients que no ho han de fer per ells, sinó pels que tenen a casa».

Precisament, poder veure els de casa era un dels principals motius per anar-se a fer la prova. Així ho constatava Montse Casserres, de 55 anys. «Vull anar a veure els meus pares i ho aprofito», assegurava. Fer-se el test deia que li dona «tranquil·litat», i encara més tenint en compte que professionalment treballa amb infants. Considera que tot i l´elevada incidència del virus en alguns moments, «Moià és un poble molt tranquil», i creu que «ha estat més en l´àmbit del jovent i d´institut, però aquí estem molt bé». A més, afegia que «estar confinats aquí i no marxar de cap de setmana no és cap problema perquè al poble s´hi està molt bé».

A Pere Monsech, de 20 anys, pel fet de tenir els avis «a sota de casa» i sortir a treballar cada dia, fer-se la prova li donava «tranquil·litat». No viu amb excessiva preocupació la situació perquè assegura que no surt gaire «i vaig de la feina a casa». En el cas de Marc Mollà, de 27 anys, que viu a Moià però té tota la família a Barcelona, poder anar a veure la seva germana que està embarassada és el principal motiu per fer-se la prova. «Si tinc l´oportunitat de saber una mica més, no costa res fer-ho», assegurava. Afegia que viu «confinat perquè no conec gairebé ningú i, per tant, no tinc cap problema».

Francesc Peñaranda, de 65 anys, va respondre a la crida del cribratge massiu «per mi i per la meva família. És com un dret ciutadà que tenim per saber com està la pandèmia». Viu la situació «amb incertesa perquè puja i baixa i no tens mai clar com estem», i considera que les proves «són un pas important per saber com estem tots globalment». Controlar que no hagi pogut contraure el virus, però sobretot poder visitar la seva àvia que viu a Sabadell va portar Anna Monllor, de 26 anys, a fer-se el test. «Vull assegurar-me que no el tinc abans d´anar-la a veure», deia.

Ja sigui per veure la família amb tranquil·litat, sobretot els avis, per responsabilitat col·lectiva o simplement per curiositat, la crida de Salut va tenir ahir una resposta molt positiva a Moià. Ara caldrà veure si també ho són els resultats.