El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha afirmat aquest divendres que la revocació del tercer grau als polítics presos per part del Tribunal Suprem vulnera diversos drets, com la llibertat ideològica, per vincular els permisos a la pràctica d'un tractament relacionat amb el delicte, o el dret al jutge predeterminat per llei, en considerar que el Suprem no està especialitzat en el control judicial de l'execució penal. També considera que la durada de la pena no pot ser un element que vagi en contra dels presos, ja que els nou polítics tenen entorns familiars i socials favorables a la seva reinserció.

En un comunicat, Ribó creu que "en la mesura que es condiciona la situació penitenciària al reconeixement del delicte, al penediment i a un programa de tractament connectat amb el delicte, les interlocutòries del Tribunal Suprem podrien atemptar contra la llibertat ideològica de les persones penades". Aquestes persones mai no han negat els fets i n'han acatat plenament les conseqüències penals. "Exigir que s'accepti el caràcter delictiu d'aquests fets o que s'imposin com a tractament penitenciari, com a condició per obtenir un règim penitenciari determinat, programes adreçats a canviar les seves idees i creences, constituiria una vulneració de la llibertat ideològica que reconeix l'article 16.1 de la Constitució i de la llibertat de pensament de l'article 9.1 del Conveni europeu de drets humans". "Renunciar a la pròpia ideologia s'ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el TEDH", diu el Síndic.

Pel que fa a la durada de la pena com a element de valoració per obtenir el tercer grau, el Síndic creu que en aquest cas concret la revocació del tercer grau sobre la base del temps de compliment o durada de la pena "no té raó de ser, i encara menys que es consideri un tracte privilegiat respecte d'altres persones condemnades a penes llargues de privació de llibertat". "La praxi penitenciària a Catalunya, emparada normativament, no exigeix que per ser progressat a tercer grau s'hagi de tenir la quarta part de la condemna complerta, ni molt menys la meitat, i haver gaudit de permisos", recorda Ribó. Afegeix que "la legislació penitenciària només exigeix que la persona privada de llibertat tingui un entorn i un historial favorables. Quan és així, la persona privada de llibertat pot ser progressada a tercer grau sense la quarta part de la condemna complerta i fins i tot ser classificada inicialment en tercer grau".

El Síndic no considerava convenient l'aplicació de mecanismes de reinserció en unitat d'acció (mateixa data i mateixa proposta de mecanisme), ja que és més habitual en la praxi penitenciària que diferents persones privades de llibertat condemnades en un mateix procediment siguin valorades per diferents juntes de tractament, amb diferents dates i propostes de mecanismes, atenent al principi d'individualització científica. Per la mateixa lògica argumental, les interlocutòries fetes públiques aquest divendres pel Tribunal Suprem, malgrat que siguin formalment separades, "tampoc no obeeixen al principi d'individualització científica, atès que són coincidents en data, arguments i resultat, i tracten les nou persones condemnades en unitat d'acció i no de forma realment individualitzada", diu el Síndic.

Per últim, Ribó diu que la decisió d'atorgar el tercer grau penitenciari a les nou persones ha passat per un procés tècnic (les juntes de tractament dels centres penitenciaris on estan internades) i ha estat avalada per dos jutjats de vigilància penitenciària diferents. L'existència d'aquests òrgans jurisdiccionals especialitzats en l'àmbit penitenciari, com a òrgans especialitzats que tenen encomanat el control de la legalitat de les decisions i mesures de l'administració penitenciària, és "una garantia" per a l'execució penal de les sentències. Amb la intervenció en temes d'execució penal del tribunal que va dictar la sentència, "que pot estar esbiaixat per aquest fet, es desdibuixa la garantia dels drets de les persones privades de llibertat, consistent en un control judicial amb un òrgan judicial especialitzat i autònom, que està en l'esperit de la llei penitenciària".

Per tot l'anterior, el Síndic reafirma que la progressió a tercer grau que va aprovar l'administració penitenciària catalana "era i és ajustada a dret", i que la seva aplicació és coherent amb la política penitenciària catalana que promou aquests mecanismes. Perquè en siguin coneixedors, i tal com es va fer amb l'informe del 13 de novembre sobre vulneracions de drets en l'execució penitenciària de la sentència de l'1-O, aquest comunicat es trametrà al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura i al Defensor del Poble.

Per la seva banda, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans ha lamentat a Twitter que "el dret penitenciari de l'enemic s'ha fet realitat amb les resolucions del Tribunal Suprem que, des de Madrid, deneguen el tercer grau als presxs polítics contra el criteri més proper de les juntes de les presons i els mateixos jutjats de vigilància penitenciària".