Vestits com si sortissin de festa, amb ganes de gaudir de la música i disposats a passar una bona estona amb els amics. Aquesta era l´am- bient ahir a la tarda davant els locals d´oci nocturn de Manresa, reconvertits en bars i restaurants, on hi havia cues de joves que hi volien entrar i respirar un ambient que recordés les antigues festes, prepandèmiques, dels caps de setmana. Stroika va obrir portes ahir i es va afegir l´oferta de Seven Seven, que va aixecar la persiana la setmana passada, i Casablanca.
«Volíem recordar l´ambient que tant ens agradava de l´Stoika, per això hi he vingut amb els amics», comentava Àlex Arpa, de 19 anys, asseguda al voltant d´una taula juntament amb la seva colla. Hi havia música i el jocs de llums era, gairebé, com el de sempre. Però ballar i interactuar a curta distància amb joves de fora del cercle d´amistats, el que definia l´estampa típica de les discoteques, era impossible per les restriccions de seguretat de l´època covid. «És estrany estar a la pista de ball i asseguts en una taula, però la música ens ho salva i ens satisfà», afegia aquesta manresana que no volia deixar l´oportunitat d´assaborir una oferta d´oci que recordés la d´abans. D´altra banda, Arnau Ortiga, de la mateixa edat, destacava que, malgrat no poder ballar i apropar-se als altres, «és un format necessari, donada la situació», tot assenyalant que no trepitjava la sala manresana des que va tancar, fa nou mesos, amb l´arribada de la pandèmia.
A l´Stroika, però, no havien previst que hi hauria cua de joves per entrar. Tot i ser un local per a 800 persones, només n´hi deixaven entrar 73, i a dos quarts de 10 del nit tots havien d´estar fora. «No ens esperàvem aquesta resposta. Havíem organitzat l´entrada amb reserves amb la idea que cada grup s´hi estaria una hora i i mitja, aproximadament, però la gent no se´n vol anar. Hi ha gent a fora esperant accedir-hi, i ho fan a mesura que els de dins van marxant», explicava Gemma Stroika, com l´anomenen, una de les responsables de la sala. Una escena similar es podia veure a l´entrada de les discoteques Seven Seven i Casablanca, al polígon dels Trullols, a les 8 del vespre.
«No us morregeu amb un desconegut», va començar dient Guiu Cortés, més conegut com El Niño de la Hipoteca, en el concert que va oferir al Voilà! de Manresa divendres al vespre. Va ser la recomanació irònica d´un seguit de mesures de seguretat que havia de recitar en el primer dia d´obertura de la sala de concerts, com l´obligat ús de les mascaretes a l´hora de moure´s. No només no es va veure cap parella petonejant-se apassionadament, sinó que el públic es va mantenir al seu lloc i es va alçar per marxar pràcticament al mateix moment, amb la mascareta posada, quan la guitarra del cantautor del barri del Guinardó de Barcelona va deixar de sonar.
Faltava menys de mitja hora per a les 10 de la nit. Tot i que les normes de mobilitat deixen arribar els ciutadans a les 11 de la nit a casa, sempre que se surti a gaudir d´un espectacle, alguns dels assistents volien ser ràpids per respectar escrupolosament l´horari estipulat en temps de pandèmia i evitar possibles preguntes de la policia si es topaven amb una patrulla al carrer. Unes 30 persones van assistir divendres al vespre a l´actuació.
«Sort que som de Manresa, perquè si fóssim d´algun altre municipi ja no hauríem pogut anar de concert», explicaven tres joves de 21 i 22 anys, l´Alba, la Júlia i el Ferran (van preferir no dir els cognoms), que van assistir al concert de Guiu Cortés, que ara reivindica el seu nom de pila per iniciar un projecte paral·lel al que ja té consolidat com a El Niño de la Hipoteca. Efectivament, viure en una ciutat amb prou massa de població per tenir una sala privada de concerts és un requisit indispensable per poder gaudir de la música en directe, fet que deixa en desavantatge els habitants de pobles petits, que en no poder sortir del municipi tenen restringit l´accés a actuacions musicals. «Teníem moltes ganes d´assistir a un concert i escoltar música en viu. Com que ara feia temps que no hi podíem assistir, ho hem assaborit més. Ha estat viu i emotiu. Per a nosaltres era molt necessari anar-hi, ja per higiene mental», explicaven. Tot i estar acostumats als protocols de seguretat, després de gairebé nous mesos de pandèmia, no van deixar de sentir-se «una mica estanys» en assistir a l´actuació amb mascareta i reduir al mínim el moviment dins de la sala. «Malgrat tot, ens sentim tan segurs a la sala com a qualsevol altre lloc on es respectin les normes», afirmaven.
El propietari del Voilà!, Xavier Tristany, deia sentir-se «nerviós com un nen que assisteix al primer dia d´escola», i arronsava les espatlles en preguntar-li sobre el futur. El que tenen clar és que continuaran endavant el negoci mentre puguin, malgrat haver de tancar a les 10 de la nit; reduir l´aforament a 40 persones, la meitat de la capacitat; i els clients hagin hagut de planificar anar-hi, ja que s´ha de comprar l´entrada anticipadament. «Les venem a través d´una pàgina en què els clients ja decideixen, abans de venir, la taula en la qual seuran», afegia. La majoria dels assistents divendres eren joves de poc més de vint anys o trenta.
L´actuació va començar a les 8 del vespre, i durant la mitjana hora anterior van anar entrant els grups d´amics -o bombolles- tot saludant Tristany i Emma Costa, l´altra responsable del local. «Pit i collons», va dir tot saludant els propietaris un grup de clients habituals, contents i agraïts de tornar a la sala manresana després de gairebé dos mesos. L´obertura de les sales ha significat una represa de contacte entre els que intenten mantenir un negoci amb la música i l´oci com a eix vertebrador i els clients delerosos de música en directe.
D´altra banda, El Sielu de Manresa va anunciar que obrirà portes de cara a les festes de Nadal, i els responsables de La General, de Berga, decidiran les setmana que ve quan tornarà la música, i com a únic local d´oci nocturn de la comarca del Berguedà.
