Les dades recollides per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre les causes de mort durant la primera onada de la pandèmia eleven a 45.648 els morts per coronavirus, registrats des de març a maig i que superen en 18.557 les defuncions comptades pel Ministeri de Sanitat.

L'estadística publicada aquest dijous distingeix els motius dels 231.014 decessos comptabilitzats a Espanya entre gener i maig, i confirma que fins al març no es van produir les primeres morts per covid i que abril, amb 26.305 casos, va ser el mes amb major mortalitat a causa d'aquesta causa, amb la corba de la pandèmia en el més alt.

Dins del grup de malalties infeccioses, el coronavirus apareix com la causa de mort més freqüent, amb 32.652 morts amb el virus "identificat" i 13.032 amb el virus "sospitós"; en aquest període Sanitat havia comptabilitzat 27.127 morts.

L'INE considera que aquestes dades són de màxima fiabilitat, ja que s'obtenen dels certificats mèdics de defunció en els quals s'especifica la causa de la mort.

"Estadísticament no es pot anar més enllà", destaca a EFE el director general de Productes Estadístics de l'INE, Alfredo Cristóbal, perquè el certificat és imprescindible per a un enterrament o una incineració i la informació que aporta permet un mesurament "exhaustiu".

És més, afegeix que la precisió i la qualitat d'aquesta estadística és "excel·lent", fins al punt que dins Europa no hi ha hagut cap altre país que avui dia hagi publicat una informació semblant referida a l'any 2020.

En incorporar els codis que l'OMS va establir al març per a distingir les morts per coronavirus, les dades diferencien entre casos "identificats" i "sospitosos", però Cristóbal explica que en tots es pot considerar la covid-19 com a causa de la mort.

Hi ha 4.218 defuncions de persones que havien contret la malaltia, però sense que fos determinant per al desenllaç (com els pacients amb càncer terminal), encara que el virus hagués accelerat el procés.

En conjunt, des que va arrencar 2020 fins a maig van morir per tota mena de causes 231.014 persones a Espanya, 43.537 més que en el mateix període de l'any anterior, la qual cosa suposa una alça del 23,2%.

Sense comptar amb la covid-19, la resta de patologies que van desembocar en la mort evolucionen de manera similar a altres anys, com les malalties del sistema circulatori o els tumors.

La corba de defuncions per covid va arrencar amb força al març, quan es va decretar el primer estat d'alarma, fins a 11.278 casos de virus identificat i 4.147 sospitós; va continuar a l'alça a l'abril amb 18.178 casos confirmats i 8.127 sospitosos i va baixar de manera notable al maig, amb 3.196 morts confirmats i 758 sospitosos.

La "setmana negra" va ser la del 30 de març al 5 d'abril, en només set dies el coronavirus va determinar 10.664 defuncions.

L'INE assenyala a més que en la primera onada va traspassar un miler més d'homes que de dones (23.370 homes davant de 22.314 dones) i que els decessos es van concentrar en edats avançades, amb un risc de mort per la covid-19 molt més baix en els menors de 65 anys.

Van ser 28.444 els decessos comptabilitzats en hospitals i 13.746 els que van tenir lloc en residències, mentre que en domicilis particulars van morir 2.478 persones per covid.

Per comunitats autònomes, Madrid va ser la regió amb més defuncions en termes absoluts, amb 14.718, seguida de Catalunya (10.754) i Castella-la Manxa (4.897), que va registrar la taxa més alta de defuncions amb relació al seu nombre d'habitants.

Al mateix temps que l'INE ha publicat la seva estadística, la Universitat Politècnica de Madrid ha donat a conèixer una recerca pròpia segons la qual l'excés de mortalitat per la pandèmia des dels seus inicis fins al 26 novembre aconseguiria els 66.795 morts.

Aquest estudi detecta un primer episodi significatiu de sobremortalitat entre el 10 de març i el 9 de maig i un altre que va arrencar el 20 de juliol i que encara perdura.