La nau ocupada de Badalona on van morir tres persones i 25 més van resultar ferides per un incendi és propietat de dos exjugadors d'ACB, segons El Periódico. Es tracta de Xavi Fernández i d'Antonio Medianero, aquest darrer component de la plantilla del Bàsquet Manresa de la temporada 1990-1991 (aleshores TDK Manresa).

El Periódico explica que Fernández (ex FC Barcelona) i Medianero (també exPenya), van adquirir el 2009 la nau industrial on actualment vivien més d'un centenar de persones migrants sense papers d'origen senegalès. Aquest recinte era seu fins fa uns quinze anys d'una empresa amb oficines. Quan la seva activitat va cessar, l'espai va quedar buit i va ser comprat per la societat Casa & Home Assessors i Inversors Immobiliaris SL. Segons l'última informació disponible al Registre Mercantil aquesta societat pertany a Antonio Medianero i Xavi Fernández

Tres morts i 25 ferits, nou d´ells greus, és el tràgic recompte que deixa l´incendi, un succés que ha tret a la llum les dures condicions de vida de les persones «sense papers» i «sense llar».

L´incendi, que es va desencadenar dimecres a la nit, va créixer amb virulència alimentat per la gran quantitat de ferralla i mobles que s´amuntegaven a la nau, mentre els ocupants -el nombre dels quals encara no s´ha aclarit- emprenien una desesperada fugida de les flames saltant per les finestres de l´edifici, de nou metres d´altura. A la matinada, els equips d´emergència van trobar els cadàvers de dues persones a l´interior de la nau, als quals se n´hi va sumar un tercer que es va localitzar ahir al migdia en la inspecció del recinte, que va col·lapsar en diverses ocasions i va estar a punt d´afectar un grup de bombers.

En total, els serveis sanitaris van atendre vint persones afectades per l´incendi, de les quals setze van ser donades d´alta in situ amb una patologia lleu, mentre que nou més van ser traslladades a diferents centres hospitalaris: Can Ruti de Badalona, Vall d´Hebron, Hospital del Mar i l´Esperit Sant de Barcelona.

A més, el SEM, que va activar set psicòlegs d´emergències i cinc traductors per atendre persones de diferents nacionalitats, va tractar quinze persones més que patien afectació psicològica.

Les tasques d´inspecció de les naus van continuar al llarg de tot el dia, amb l´ajuda de drons i d´unitats canines dels Mossos d´Esquadra, sense trobar més cadàvers, tot i que el conseller d´Interior, Miquel Sàmper, va advertir que no es pot descartar que hi hagi més cossos sense vida entre les runes.

Aquest és el principal temor en les tasques de desenrunament i demolició que s´iniciaran avui al recinte, un complex de dues naus connectades entre si que portaven entre vuit o nou anys habitades per entre 150 i 200 persones, sense que el propietari denunciés l´ocupació.

L´Ajuntament havia iniciat un procés administratiu de sanció urbanística contra l´empresa propietària d´aquesta nau per incomplir les ordenances municipals, ja que l´ús del local és industrial, però s´estava utilitzant com a habitatge: «Els propietaris passen olímpicament», va afirmar l´alcalde de Badalona, Xavier García Albiol.

La tragèdia en aquesta zona del barri del Gorg de Badalona ha destapat a ulls de tothom la dramàtica existència dels immigrants «sense papers» que, atrapats en un cercle de marginalitat per no poder tenir accés a una ocupació, han de fer el que puguin per subsistir i procurar-se un sostre. Una situació que s´ha agreujat amb la pandèmia de coronavirus: si abans de la COVID-19 els ocupants de la nau podien sobreviure a força de tripijocs, el confinament ha desmuntat completament el seu «modus vivendi».

Les dificultats per accedir a l´interior de l´edifici sinistrat impedeixen de moment plantejar hipòtesis sobre les causes de l´enorme incendi, encara que alguns ocupants de la nau asseguren que es va originar a en caure una de les espelmes amb les quals s´il·luminaven, a falta de subministrament elèctric i d´altres serveis bàsics.

En un estat d´extrema pobresa, els migrants que ocupaven la nau sinistrada estaven organitzats i malvivien recollint ferralla i mobles vells, encara que els serveis socials de l´Ajuntament i la Creu Roja els prestaven suport sanitari.

La precarietat pel que fa a llum, gas i aigua són històriques a Sant Roc. Els problemes a la nau, situada a terra de ningú, en una zona sense un teixit que els pogués fer costat, s´arrossegaven des de fa molt, igual que l´infrahabitatge a la ciutat, que no és una cosa d´ara, encara que la situació s´hagi agreujat. El diagnòstic és d´Anna Vicente, voluntària de l´Ateneu de Sant Roc des de fa 27 anys. Posa com a exemple l´incendi del 5 de gener de 2019 en què van morir tres persones i una trentena van resultar ferides. «El pitjor de tot és que s´acusa i criminalitza les persones que estaven patint aquesta precarietat. Això va passar en aquell incendi i sembla, per les primeres declaracions dels polítics, que torna a passar ara. Uns polítics que només es van acostar a la nau quan hi havia problemes de convivència amb els veïns », denuncia Vicente.

La voluntària de l´Ateneu posa sobre la taula un altre tema clau: «Ningú sap amb exactitud quanta gent vivia a la nau del Gorg perquè el problema amb el padró en aquesta ciutat és greu. A Badalona és dificilíssim empadronar-se i no estar empadronats els condemna a una major marginalitat», destaca.

Vicente recorda que abans hi va haver molts altres incendis. Focs que, per sort, no van ser tan greus. Al barri de Sant Roc -a pocs metres de la zona del succés-, els talls de llum són diaris «i la gent ha de posar remei al fred», relata la dona. «El tema de la pobresa energètica és molt greu i generalitzat. No crec que hi hagi cap escala al barri que no tingui algun pis punxat. És un problema que ve de lluny i no s´ha solucionat mai. Si no es va arreglar quan hi havia voluntat política, imagina ara», continua.

Sobre aquells temps en què hi havia voluntat, el coordinador de govern de la Dolors Sabater, Ricard Vilaregut, va defensar que durant el seu mandat es va treballar amb les persones que vivien a la nau, que llavors eren unes 60.