ERC, JxCat i la CUP registraran la proposta de llei d´amnistia al Congrés el proper 15 de març, després de les eleccions catalanes del 14-F. En un acte conjunt entre partits independentistes, entitats i societat civil, van explicar ahir que la llei que impulsaran no vol demanar «perdó» per una categoria de delictes sinó que reclamen que es «corregeixi una injustícia». La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va reclamar corregir «l´esbiaixada intervenció» de la justícia en una qüestió política. La portaveu d´ERC, Marta Vilalta, per la seva banda, va defensar que l´amnistia és el «primer pas» per desjudicialitzar la política i dibuixar una solució democràtica al conflicte polític, mentre que la CUP va celebrar el «compromís ampli» del sobiranisme amb l´amnistia.

La secretària general adjunta d´ERC, Marta Vilalta, ha denunciat la «causa general contra l´independentisme» i ha apel·lat a recuperar la «via política» per resoldre el conflicte polític. Vilalta va advertir que l´amnistia només podrà ser «reeixida si hi ha un compromís explícit per resoldre el conflicte polític amb el dret a l´autodeterminació». Des de les files de JxCat, Laura Borràs va afirmar que l´independentisme no demana «clemència sinó justícia». Tot i dir que «fa temps» que no esperen que la justícia ni la democràcia de l´Estat resolguin el conflicte català, ha defensat que els partits independentistes no volen renunciar a millorar la situació democràtica i judicial «fent política». Natàlia Sánchez de la CUP va celebrar que ahir es presentés un acord amb el compromís «ampli» del sobiranisme.

La proposta de llei té sis articles. La iniciativa amnistia «tots els actes d´intencionalitat política» tipificats com a delictes o conductes determinants de responsabilitat administrativa efectuats entre l´1 de gener de 2013 fins a l´entrada en vigor de la norma. Es concreta que tindran la consideració d´actes d´intencionalitat política els fets vinculats a la «preparació, l´organització, la convocatòria, el finançament, l´afavoriment, la promoció, l´execució i la celebració» tant del procés participatiu del 9-N de 2014 com de l´1-O de 2017. També els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar el referèndum o de criticar l´actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals haguessin estat perseguits penalment o administrativament des de la data de celebració del referèndum. Quedaran compresos per la llei els delictes, amb intencionalitat política, de rebel·lió i sedició, contra l´ordre públic, de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets.