El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, ha negat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que participés en l'organització del referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Urgell). En el judici contra ell per desobediència Solé ha dit que va participar en un debat en un local municipal com a representant polític, però no pas com a alcalde. També ha dit que no va cedir l'escola per fer la votació, però sí que va intentar que si venia la Guàrdia Civil no s'amaguessin les urnes al centre, perquè l'actuació policial no danyés l'edifici. La fiscalia demana un any i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i 24.000 euros de multa.

La fiscalia basa la seva acusació principalment en dos articles a la revista municipal 'Sió', elaborada per voluntaris, on s'explicava que Solé va participar en un debat públic on va animar els ciutadans a votar, i que l'1-O va anar a l'escola on es feia la votació. Això ha estat acceptat per Solé i pels autors dels articles, però l'acusat ha rebutjat la interpretació que en fa el ministeri públic.

El 7 de setembre del 2017 Solé va promulgar un decret d'alcaldia donant ple suport al referèndum, després que el Parlament aprovés la seva convocatòria, però no ordenava res concret, sinó que era una "mera adhesió política". La delegació del govern espanyol a Catalunya va advertir tots els alcaldes que havien d'intentar impedir la votació, arran de la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, advertiment que Solé va rebre el 12 de setembre, però només va rebre l'advertència sobre la suspensió provisional del decret de normes complementàries, no pas de la llei del referèndum.

El 25 de setembre Solé va participar en un acte sobre el referèndum organitzat al Casal Agramuntí, de titularitat i gestió municipal. Hi havia de participar també l'aleshores diputada de la CUP Mireia Boya, que no hi va assistir, i un representant dels comuns. Però Solé ha dit que hi va participar com a representant d'ERC i JxSí, no pas com a alcalde, ja que no es va convidar cap altre grup municipal. De fet, segons ell, no es va parlar de la logística del referèndum ni d'Agramunt en concret. Ell va defensar el dret a vot. A la revista 'Sió' se'l citava com a alcalde.

L'AFA del CEIP Macià Companys, de titularitat municipal, va organitzar activitats lúdiques el dissabte 30 de setembre a la tarda per mantenir oberta l'escola fins l'endemà. Solé ha dit que no va cedir l'escola però admès que va anar diversos cops a l'escola el mateix diumenge 1 d'octubre per comprovar com estava la situació. En sentir rumors que arribaria la Guàrdia Civil, i havent parlat amb alcaldes propers on sí que havien actuat els antiavalots, va demanar als organitzadors que no hi hagués cap enfrontament, sinó que deixessin passar els agents i que s'enduguessin el que volguessin, però que no hi hagués lesions ni danys a l'edifici. Així ho ha explicat Solé i els tres testimonis autors de la revista, jubilats i voluntaris.

Quan es va proposar amagar les urnes al fals sostre dels lavabos, Solé va demanar que no es fes per no provocar més danys. Per això, els organitzadors van amagar les urnes diverses vegades en un domicili proper. "Per sobre de tot volia preservar l'ordre públic", ha assegurat.

La defensa de Solé ha recordat que l'Ajuntament no va donar cap ordre a favor del referèndum, i també que la gestió de les escoles és de la Generalitat, tot i que la titularitat sigui municipal. També ha recordat que el Tribunal Suprem ja va establir la responsabilitat del Govern en l'obertura dels centres el dia de la votació. De fet, en cap votació el consistori cedeix el centre educatiu, sinó que s'utilitza directament per part del Departament d'Educació.

L'advocat del conseller també ha recordat la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en considerar que no només va desobeir el TC, sinó que va fer el que havia de fer per evitar aldarulls l'1-O.

Al final del judici Solé no ha fet ús del seu dret a l'últim torn de paraula i la causa ha quedat vista per a sentència.

Membres del Govern de la Generalitat com Pere Aragonès, Meritxell Budó i Chakir el Homrani, el president del Parlament, Roger Torrent, la plana major d'ERC, una vintena d'alcaldes i representants de JxCat i entitats independentistes han acompanyat aquest dilluns al matí a Bernat Solé fins a les portes del TSJC.