El conseller d´Acció Exterior, el republicà Bernat Solé, va negar ahir qualsevol relació amb la logística del referèndum de l´1-O a Agramunt i va mantenir que es va limitar a intervenir, com a alcalde, per preservar l´ordre públic i evitar «enfrontaments» en la votació.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar ahir vist per a sentència el judici contra Solé, per a qui la Fiscalia demana un any i mig d´inhabilitació -limitada a càrrecs polítics, no a la seva plaça de professor-, i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència en facilitar el referèndum de l´1-O al municipi quan havia estat suspès pel Constitucional.

La causa contra el conseller, que va deixar l´alcaldia d´Agramunt quan el passat mes de març va substituir Alfred Bosch al capdavant d´Exteriors, es deriva d´una instrucció que, en vigílies de l´1-O, va dictar el llavors fiscal general José Manuel Maza per obrir diligències a 700 alcaldes sobiranistes que donaven suport a la consulta independentista, unes investigacions que continuen obertes per a una quinzena d´ells.

La Fiscalia sosté que Solé va tenir una «activa participació» en el referèndum perquè va animar a votar en un acte públic, va cedir l´escola municipal per a la consulta i a més va ordenar ocultar les urnes i tancar una hora abans la votació davant la imminent intervenció de la Guàrdia Civil. El conseller admet que l´Ajuntament va aprovar un decret «genèric», com molts altres consistoris de Catalunya, per donar suport a la llei del referèndum aprovada pel Parlament, però que, un cop el Constitucional el va suspendre, no va tenir conseqüències materials.