La Fiscalia del Tribunal Suprem i l´Agència Tributària treballen en paral·lel per comprovar la declaració complementària per la qual Joan Carles I ha pagat 678.393,72 euros a Hisenda. Es tracta de contrastar el nou patrimoni aflorat pel rei emèrit amb quantitats que la Fiscalia investiga com a diners opacs, i Hisenda, ara, com a bases liquidables no declarades el 2017 i 2018. Per a aquesta comprovació seran útils dues comissions rogatòries enviades amb anterioritat per la Fiscalia a Mèxic DF i a Londres demanant informació sobre moviments del milionari empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.
Per a l´Agència Tributària, indiquen fonts relacionades amb Hisenda, la comprovació de la regularització és automàtica, sense que es pugui postergar, com ha pogut passar altres vegaes al voltant de la fortuna del rei. Si la quantitat no es considera correcta, segons les mateixes fonts, una de les dues entitats investigadores notificarà al contribuent Joan Carles de Borbó la nova investigació, aquest cop mitjançant un requeriment perquè mostri documentació comptable addicional.
Per a Hisenda és la manera que tindrà de comprovar els tres extrems que revisa l´ONIF (Oficina Nacional d´Investigació del Frau): si la declaració complementària ha estat espontània (o sigui, no moguda perquè algú alertés l´«obligat tributari»), si ha estat veraç i si és completa.
El primer supòsit s´entén ja incomplert, ja que l´emèrit i els seus advocats van tenir «coneixement formal de la iniciació de diligències» -com diu el Codi Penal entre els supòsits que invaliden una regularització fiscal- en ser avisats oficialment per la Fiscalia al novembre, com va avançar El Periódico. Els altres dos aspectes -veraç i completa- són objecte d´una revisió en la qual, de nou, seran fonamentals els saldos de comptes que pugui ensenyar Sanginés-Krause, qui va donar fons que han nodrit targetes opaques d´Ibercaja suposadament usades per Joan Carles i part de la seva família.
