L'excap de Seguretat de CaixaBank Miguel Ángel Fernández Rancaño ha assenyalat aquest dimarts davant del jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas 'Tàndem' que el 2011 va despatxar amb l'aleshores president de La Caixa, el manresà Isidre Fainé, sobre l'encàrrec que, juntament amb Repsol, les dues companyies van realitzar a l'empresa Cenyt, del comissari José Manuel Villarejo, aleshores encara en actiu. Aixó ho han explicat fonts jurídiques presents en la compareixença a l'agència de notícies Europa Press.

Pel jutjat han desfilat aquest dimarts per declarar en qualitat d'investigats Rancaño i Rafael Araujo, qui va ser director de Seguretat Corporativa de Repsol. Es tracta de dos comissaris, un en excedència i l'altre ja jubilat. També ha testificat l'exsubdirector de Seguretat de Repsol Rafael Girona Hernández,

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, investiga si, a través de l'anomenat 'Projecte Wine', Repsol i La Caixa volien evitar que Sacyr Vallehermoso aconseguís el control del consell d'administració de l'empresa petroliera espanyola, presidit per Antonio Brufau. Per fer-ho, Sacyr tenia previst aprofitar un acord amb la també petroliera Pemex, de Mèxic, que acabava de comprar accions de Repsol.

Va ser una contractació verbal

Araujo ha respost les preguntes del jutge i del fiscal durant aproximadament una hora i quart i ha explicat que van decidir recórrer als serveis de l'empresa propietat de Villarejo - ara a la presó de forma provisional- perquè tenia una bona reputació en el sector.

A més ha apuntat que la contractació va ser verbal sense cap contracte escrit, en un moment en què la petroliera Repsol vivia una situació delicada perquè hi havia un pacte entre Pemex i l'aleshores president de Sacyr Vallehermoso, Luis del Rivero, amb l'objectiu de repartir-se els actius de la mateixa.

En aquest sentit, Racaño ha detallat que l'encàrrec que es va demanar a Cenyt era conèixer l'estratègia de Pemex i Sacyr, si hi havia algun banc que donés suport a les seves intencions; volien saber si es tractava d'una mena de cavall de Troia que portava aparellada la participació amagada d'alguna petroliera russa o xinesa i si hi havia una fuita d'informació interna -un 'talp' dins de Repsol-.

Diverses fonts han indicat que Araujo ha emmarcat el primer contacte que van tenir amb Villarejo en una celebració tipus còctel pel dia dels Sants Àngels Custodis, patró de la Policia Nacional. Després conversar amb ell i tement que pogués ser contractat per la part contrària (Sacyr) van decidir mantenir una segona reunió ja a les oficines de l'empresa de Villarejo a Torre Picasso, i llavors, amb l'aval del seu prestigi, van decidir contractar els seus serveis.

Informació obsoleta

Si bé al 2011 els va semblar un bon fitxatge per acabar amb les intencions de Sacyr i del seu president Del Rivero, Araujo ha dit que quan els van arribar els primers informes de l'empresa de Villarejo, van detectar que la informació que manejaven era obsoleta i poc rellevant. Pel que fa als pagaments per aquests informes -l'acte d'imputació parla de fins a sis documents- van ser abonats segons s'anaven presentant avanços.

Després d'Araujo, ha declarat Rafael Girona i, finalment, Racaño. L'excap de Seguretat de La Caixa ha dit que la iniciativa en aquest assumpte sempre el va portar la petroliera, tot i que es va acordar que el pagament dels serveis de Cenyt eren al 50 per cent.

Però el més rellevant que ha assenyalat, segons aquestes mateixes fonts, és que aquest assumpte de Pemex i Sacyr anava directament a l'aleshores president Fainé -actual president de Criteria Caixa i de la Fundació Bancària La Caixa- saltant-se intermediaris com el vicepresident Antonio Massannell, qui s'hauria desentès completament del tema. Amb tot, ha afegit que si bé va despatxar sobre l'encàrrec, no era l'únic tema i, de fet, ni tan sols es podia qualificar de rellevant.

D'altra banda, segons les fonts consultades, els dos caps de seguretat han apuntat que quan es va contractar l'empresa de Villarejo, no pensaven que el comissari seguís en actiu, sinó que entenien que estava en excedència. I han indicat, a més, que l'objectiu que se li demanava a Cenyt era tenir accés a informació empresarial i no espiar a ningú, conèixer trucades telefòniques o accedir a bases policials.

A més, en les declaracions d'aquest dimarts han sortit a la llum un segon encàrrec que van realitzar des de Repsol a Cenyt, aquest ja el 2014, quan els van demanar que investiguessin per quin motiu un conseller mexicà de Pemex que havia d'assistir a un consell se'n va absentar.

Aquestes indagacions van fer aflorar que l'home havia anat en un vol privat a Alemanya a seguir un partit de la Champions amb l'expresident d'Endesa Borja Prado i, de fet, Cenyt va presentar una foto del directiu a l'aeroport alemany.

River, Lr o Rio

Segons l'acte d'imputació de García Castellón del novembre passat, en el 'Projecte Wine' Villarejo va investigar Del Rivero (a qui se'l denomina LR, Rio o River), a la seva esposa Nativitat Martínez, a Rodrigo Álvarez (a qui deien Cid) , i a Fernando Ramírez (Maza). Així mateix, en la contractació dels serveis de Villarejo es va interessar demanar informació de la petroliera mexicana Pemex, que dies abans de conèixer-se l'estratègia de Sacyr va realitzar una compra d'accions de Repsol.

Aquest encàrrec a Cenyt, recorda el magistrat, s'havia d'executar durant els últims mesos del 2011 i durant la primera meitat del 2012, per la qual cosa Villarejo en aquesta data encara era comissari del Cos Nacional de Policia en actiu destinat en comissió de servei a la Direcció Adjunta Operativa (DAO).

Durant el temps que Cenyt va treballar en aquest assumpte, i segons consta en els oficis d'Afers Interns, van redactar fins a sis informes i es van registrar diverses 'xerrades' amb els clients (Araujo i Fernández Rancaño). En un dels documents, anomenat 'IF1Wine', es reflecteix l'estudi econòmic elaborat per Cenyt pel desenvolupament del projecte, i en ell oferia la possibilitat al client d'escollir entre dues opcions de preu d'execució dels serveis.

La primera opció tenia un cost de 925.000 euros, en la qual s'incloïa una garantia d'èxit de 475.000 euros que havia de pagar a la fi si els objectius s'arribaven a complir. L'opció B, era més econòmica, però en ella Villarejo no assegurava el resultat del projecte, de manera que el preu es reduïa fins als 675.000 euros.

En aquest mateix document, Villarejo i el seu soci Rafael Redondo detallaven els mitjans humans i tècnics que utilitzarien, com per exemple, vuit dispositius de comunicacions, quatre dispositius de contramesures, bases estàtiques, dotze cotxes i cinc motos per fer vigilància, programari i maquinari per accedir a determinats bancs de dades, i fins i tot equips de captació d'àudio en ambients hostils.