Els cribratges intensius que s'han realitzat al llarg de les últimes dues setmanes amb testos ràpids a municipis de la Catalunya Central han tingut una alta participació, però el nombre de positius detectats de coronavirus no ha arribat ni tan sols a l'1% de les persones que es van sotmetre a les proves. En concret, en el total de 14 pobles i ciutats de l'àrea d'influència de Regió7 on s'han dut a terme aquestes sessions maratonianes, s'han arribat a realitzar 12.270 proves, de les quals únicament 37 tenien en aquell moment la covid-19, el que suposa el 0,30%.

L'índex més alt s'ha donat a Manresa, però tot just parlem de 10 positius d'entre els 1.236 cribratges que es van realitzar en dos dies i en dos sectors de la ciutat (és a dir, el 0,81%). Per contra, hi va haver fins i tot dos municipis, Artés i Sallent (on l'operatiu es va fer el mateix dia), on no se'n va detectar ni un de sol.

Berga és el segon municipi d'aquestes comarques on es van fer sessions de testos ràpids (Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Anoia) amb un índex més elevat de positius (7 de 1.247 proves, el 0,56%). A Igualada es van detectar en tres jornades de cribratges 6 positius de més de 2.500 testos realitzats (0,23%), i a Solsona i a Moià només 1 en cadascun dels municipis.

Prop del 6% de la població

En el conjunt dels 14 municipis on s'han dut a terme aquests cribratges hi ha participat el 5,87% de la població total. Cal tenir present, però, que s'han fet a ciutats com Manresa (78.000 habitants) que en aquest cas concret suposa una participació de l'1,5%, però que en algunes poblacions més del 10% dels seus habitants es van sotmetre a aquests testos. És sobretot el cas de dues poblacions berguedanes: a Gironella hi van prendre part 730 persones (el 15,13% de la seva població), i a Puig-reig 598 (el 14,31%). També han estat per damunt del 10% a Navàs (749 persones, que equival al 12,44%) i Santpedor (831 persones, 11%). La mesura anava dirigida a la població asimptomàtica de més de 16 anys i que no hagués passat la malaltia, amb la finalitat de frenar l'expansió del virus i trencar les possibles cadenes de transmissió comunitària. La tècnica que s'ha utilitzat ha estat el test antigènic ràpid (TAR), del qual se'n coneix el resultat un quart d'hora després de la realització de la prova.

L'estratègia de fer proves a la comunitat es fa per aturar l'extensió del virus, és a dir, per assegurar que persones infectades no el transmetin a altres persones. Es tracta de detectar el màxim nombre possible de persones contagiades, ja que n'hi ha que no presenten símptomes i poden, sense saber-ho, transmetre el virus a la seva família, amics i altres persones del seu entorn. En aquest cas és fonamental l'aïllament que determinin els professionals sanitaris en cada cas. Precisament, molts dels participants als cribratges destacaven el seu interès per conèixer si tenien o no el coronavirus de cara a la pròpia tranquil·litat.

Els cribratges intensius de la Regió Sanitària Catalunya Central han comptat amb la col·laboració dels ajuntaments implicats, l'Institut Català de la Salut, la Fundació Althaia, el Consorci Sanitari de l'Anoia, el Centre Sanitari del Solsonès, l' EBA Vic Sud i el Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública. Les proves per a la detecció de la covid-19 a les persones amb símptomes es continuen fent, com fins ara, als centres d'atenció primària (CAP) i als centres d'urgències d'atenció primària (CUAP).