17 de desembre de 2020
17.12.2020
Regió7

Absolta l'alcaldessa de Roses, la primera jutjada per facilitar l'1-O

La jutge considera que l'actuació de Montserrat Mindan «no encaixa en el delicte de desobediència»

16.12.2020 | 23:50
Absolta l'alcaldessa de Roses, la primera jutjada per facilitar l'1-O

Un jutjat de Figueres ha absolt l´alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, de JxCat, del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional de què l´acusava la Fiscalia, en el primer cas que ha arribat a judici pel suport municipal al referèndum de l´1-O.

Mindan, que afrontava una pena d´inhabilitació i una multa de 3.250 euros, és la primera edil catalana a asseure´s al banc dels acusat després de la instrucció que, en vigílies de l´1-O, va dictar el llavors fiscal general de l´Estat, José Manuel Maza, per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum.

A la sentència, que no és ferma, el Jutjat Penal número 1 de Figueres conclou que no està provat que l´alcaldessa donés «ordres expresses ni tàcites» per contravenir la resolució del Constitucional que li ordenava impedir el referèndum, ni va facilitar les claus o els espais per dur a terme la votació. Concretament, Mindan estava acusada de cedir locals per acollir les urnes de l´1-O, haver anat a l´escola Els Grecs de Roses el dia del referèndum a les set del matí i obrir l´ajuntament a les vuit per facilitar la consulta.

Inicialment, el jutjat va arxivar la causa però l´Audiència de Girona va ordenar reobrir-la, no pel decret que Mindan va signar donant suport al referèndum, sinó per determinar si de manera «tàcita» va permetre que es fessin servir espais municipals l´1-O.

En la seva sentència, la jutge destaca que «la presumpció d´innocència de l´acusada no ha estat mínimament desvirtuada» perquè de la prova practicada no es desprèn la comissió de cap delicte ni «cap actuació criminal de l´acusada». Considera provat la jutge que Mindan, el 7 de setembre del 2017, va signar el decret d´alcaldia que manifestava el seu suport a el referèndum, però «sense que contingui cap disposició normativa o executiva de tal suport, i és una declaració política i en tot cas amb anterioritat a la notificació de la resolució del TC».

En portar el decret al ple del dia 29 de setembre, la jutge considera que va fer «una simple rendició de comptes de les activitats realitzades», i aquest fet «no és encaixable en el delicte de desobediència enjudiciat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook