Govern i oposició van confrontar ahir els seus propis balanços de legislatura, en l´última sessió de control al ple del Parlament abans que finalitzi l´actual mandat i siguin convocades noves eleccions per al 14 de febrer. Dimarts que ve, esgotat el termini legal per investir un substitut de l´inhabilitat president Quim Torra, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, signarà el decret de convocatòria automàtica d´eleccions per al 14-F.

Els tres anys de legislatura, des de les eleccions del 21 de desembre del 2017, convocades sota l´article 155 de la Constitució, fins ahir, van ser examinats en el darrer ple. Mentre que el Govern va reivindicar la seva tasca en un context de «repressió» de l´independentisme i de crisi derivada de la covid-19, l´oposició li va retreure les seves «baralles» entre socis i la manca d´acords de país.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, de JxCat, va destacar que malgrat la «repressió de l´Estat» i la crisi de la covid-19, «el balanç de la legislatura és positiu». Budó va recordar que la legislatura havia començat amb «el president legítim a l´exili», en al·lusió a Carles Puigdemont, i va acabar amb la inhabilitació de Torra i el quart Nadal amb «presos polítics i exiliats». Aragonès, per la seva banda, va denunciar que aquesta legislatura ha estat «marcada per la repressió», però també per l´acord que va segellar ell mateix, com a conseller d´Economia i Hisenda, amb els comuns per a l´aprovació dels primers pressupostos des del 2017.

Des de l´oposició, el president del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va fer un «balanç pèssim» de la gestió de la Generalitat i va vaticinar un «tripartit de l´omertà» (llei del silenci de la màfia) després del 14-F, amb ERC i el PSC com a protagonistes, tapant possibles casos de corrupció. Tant el primer secretari de PSC, Miquel Iceta, com la presidenta a Catalunya d´En Comú Podem, Jéssica Albiach, van retreure a la Generalitat que no hi hagi buscat ni aliances ni pactes. «No hi ha hagut ni pacte per a la reactivació, ni pacte per a la reconstrucció social, ni el pacte de salut a què vostès s´havien compromès», va protestar Iceta. Albiach va lamentar els tombs d´un govern amb «baralles permanents», que «no ha buscat aliances ni dins de Catalunya ni fora de Catalunya» i que només ha governat «per a la meitat de país».

Per la seva banda, el president del PPC, Alejandro Fernández, va instar Aragonès a explicar si el 14-F «hi haurà o no eleccions», perquè l´ambigüitat de la Generalitat en aquesta qüestió el porta a «pensar que tenen més por a les urnes que a la mateixa pandèmia». Aragonès va assegurar que tot el Govern treballa «al cent per cent» per no haver d´ajornar les eleccions i va garantir que dimarts que ve signarà el decret de convocatòria automàtica.

A més a més, tant Aragonès com el president del grup d´ERC al Parlament, Sergi Sabrià, van voler marcar distàncies amb JxCat i van reivindicar el valor de la gestió autonòmica, la «gestió del mentrestant», fins a aconseguir la independència de Catalunya.

Un altre punt de fricció va ser al voltant de la llengua, ja que Sonia Sierra, de Cs, va denunciar «assetjaments a treballadors i autònoms, normalment d´origen estranger, per no parlar en català».