Després que JxCat ja hagi confeccionat els esquelets de les seves llistes, la qüestió d'un possible ajornament ha passat a ser subjecte de debat purament epidemiològic entre els socis del Govern. Abans, durant el procés de construcció de Junts, després de la seva escissió del PDECat, van ser recurrents les veus que auguraven un possible canvi de data. De fet, l'última veu que s'ha pronunciat sobre aquest tema ha estat la del president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, qui va afirmar, fa uns dies, que si no es pot garantir que la totalitat del cens pugui votar, com va passar a Galícia; a la comarca de Mariña; i a Euskadi, en la localitat d'Ordizia -on es va prohibir als contagiats acudir a les urnes, vulnerant així els seus drets-, les eleccions haurien d'ajornar-se. Posteriorment, els republicans van fer veure que les paraules de Sabrià no amagaven, en absolut, un desig que s'executés la suspensió.

Des del Govern insisteixen que treballen de manera «ferma» perquè les eleccions puguin celebrar-se segons el que es preveu el pròxim 14 de febrer, però l'empitjorament de la situació epidemiològica pot fer saltar per l'aire les seves intencions. Aquest dilluns, 21 de desembre, se celebrarà una altra trobada entre partits i el Govern per a abordar la logística electoral i el 15 de gener es farà una primera avaluació de l'impacte de la covid-19 a Catalunya per a decidir si es mantenen o es posposen els comicis, la decisió dels quals es revisarà de manera periòdica en un marge de set dies com a màxim. Un ajornament, segons coincideixen els grups parlamentaris i l'Executiu català, que hauria de comptar amb el «màxim consens» i obeir tan sols als criteris sanitaris, deixant de banda interessos partidistes. La Generalitat utilitzaran com a guia una taula amb nou escenaris que podrien succeïr, dels quals dues implicarien la suspensió de les eleccions: una restricció absoluta de l'activitat social i un confinament total.

Segons els plans de l'Executiu, la situació epidemiològica actual permetria la celebració de la trobada electoral perquè, malgrat les restriccions actuals, «es permetria el vot a tot el cens» gràcies a la votació en pavellons amb circuits d'accés, el vot per correu exprés a domicili, la campanya electoral telemàtica i la recomanació d'acudir als punts de votació per franges horàries. En canvi, davant una situació de confinament domiciliari s'impossibilitaria la celebració dels comicis. El mateix succeiria, considera la Generalitat, amb una restricció absoluta de l'activitat social, amb confinaments perimetrals i limitació de la mobilitat nocturna, a més de restriccions en amplis espais, aforaments de menys del 50% i reunions de sis persones. En la reunió de la taula de partits entre el Govern i les forces polítiques del dimarts, van acordar que una possible suspensió de les eleccions no podia ser «sine die», sinó que havia d'anar acompanyada de l'anunci de la nova data.

El president del PP català, Alejandro Fernández, va assegurar ahir en una atenció als mitjans de comunicació a Sant Cugat que està molt preocupat perquè en cap reunió «s'han establert unes condicions clares» per si calgués fer un ajornament electoral del 14-F per culpa de la pandèmia de coronavirus. «Tenim la sensació que tenen una mica de por a les urnes, no analitzen un ajornament en clau sanitària sinó dels seus interessos electorals», va afirmar.

Segons va dir, el PP no acceptarà un retard en les eleccions «perquè a un senyor a Waterloo no li convingui fer-les ara» i estarà en contra de qualsevol canvi en la data «si no es demostra de manera clara i fefaent que és per raons purament sanitàries».

El líder del PP català també va carregar contra el govern espanyol, al que va acusar de manca de lideratge durant la pandèmia de la covid-19. «No hi ha cap govern a tota Europa on el govern de la nació s'inhibeixi com fa Pedro Sánchez, i deixi un caos i galimaties incomprensible com el que estem veient», va dir. Fernández va criticar que hi hagi «17 plans de vacunació i 17 plans de Nadal diferents».

En tot cas, Fernández es va mostrar confiat que a Catalunya es podrà votar en les properes eleccions garantint la protecció sanitària, com es va fer als Estats Units.