El ple del Parlament també va votar ahir resolucions de JxCat i ERC, derivades del debat específic sobre corrupció, en què tots dos socis buscaven erosionar pels casos que afecten l'exconseller Alfred Bosch i la presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Núria Marín.
D'una banda, el ple va aprovar una resolució presentada per JxCat en què, encara que no s'hi esmenta explícitament, es descriu una situació que evoca la viscuda per Alfred Bosch, que va dimitir com a conseller d'ERC el 9 de març després de destapar-se un cas d'assetjament sexual que afectava el seu cap de gabinet, Carles Garcias.
Amb la resolució aprovada, amb el suport d'ERC i la resta de grups, excepte Ciutadans, que es va abstenir, al Parlament denuncia la «gestió negligent» dels casos d'assetjament sexual a l'administració pública que suposen «encobriment» i «corrupció institucional» i en els quals s'hauria d'haver seguit «els protocols establerts pel govern de la Generalitat».
Justament el cas de Bosch ha generat friccions en el si de la Generalitat i, de fet, el 9 de desembre el vicepresident, Pere Aragonès, va evitar que a la reunió de l'executiu català s'abordés l'obertura d'un expedient sancionador a Bosch, com sí que suggeria el departament de Polítiques Digitals, controlat per JxCat.
Mentre que JxCat aconseguia que prosperés la resolució que encaixa amb el cas que afecta Bosch, ERC promovia un altre text, igualment aprovat, en què es critica l'actuació de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que presideix la Diputació de Barcelona en coalició amb Junts per Catalunya. La resolució, avalada amb 84 vots a favor -només els 17 diputats del PSC hi van votar en contra, mentre que els 34 de JxCat es va abstenir-, insta Marín a ser «radicalment transparent» en el cas Consell Esportiu de l'Hospitalet, investigat judicialment i a «assumir les responsabilitats que siguin necessàries».
A més, insta el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, de JxCat, a assumir responsabilitats i fer una auditoria interna «davant les successives detencions» de què ha estat objecte per «casos judicials oberts de presumpta corrupció».
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir, amb el suport de JxCat, ERC i la CUP i l'abstenció dels comuns, una resolució en què reclama una llei d'amnistia per a tots els encausats pel procés, sense que això impliqui una «renúncia» al dret a l'autodeterminació. La proposta de resolució va ser aprovada amb els 70 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, les forces que l'havien presentat conjuntament, davant els 57 nos de Ciutadans, PSC i PPC i les 8 abstencions dels comuns, que demanaven reivindicar al mateix temps la via dels indults i la reforma del delicte de sedició.
JxCat, ERC i la CUP ja tenen preparada una proposició de llei d'amnistia que preveuen registrar al Congrés el 15 de març, però abans volien aprovar una resolució en aquest sentit en l'última sessió plenària, quatre dies abans que el Parlament quedi dissolt amb la convocatòria automàtica d'eleccions per al 14-F. El text avalat pel Parlament insta les Corts a aprovar una llei d'amnistia que, «sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d'intencionalitat política vinculats» al procés des del 2013. La resolució demana que l'amnistia inclogui els delictes de rebel·lió i sedició, de malversació de cabals públics si va vinculat al delicte de sedició, i de prevaricació, falsedat, desobediència o revelació de secrets per la consulta sobiranista del 9-N del 2014 o el referèndum unilateral de l'1-O del 2017. També vol estendre-la als encausats del procés per possibles delictes d'incitació a l'odi i contra l'ordre públic per disturbis produïts en protesta per decisions polítiques o judicials. Reclama, a més, «reparar els danys causats a les persones represaliades, a les famílies i als col·lectius dels quals formen part» i prendre mesures davant els «responsables de la repressió de drets fonamentals». El Parlament també demana que l'amnistia vagi «acompanyada d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya» i fa una crida a la societat catalana a «mobilitzar-se i donar suport» a aquesta solució per als encausats.
Els grups independentistes van rebutjar una esmena de Catalunya en Comú Podem que plantejava donar suport també a la via dels indults als líders independentistes presos i la reforma del Codi Penal sobre el delicte de sedició, a més de l'amnistia. Els comuns sí que van votar a favor d'un punt de la resolució que assenyalava que el «lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal». El diputat dels comuns Lucas Ferro va lamentar que la resolució aprovada sigui un text «sense efectes jurídics ni capacitat vinculant» i va retreure a JxCat, ERC i la CUP que hagin esperat fins a «l'últim ple» de la legislatura per presentar una iniciativa que ha qualificat de «propaganda preelectoral». El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, de JxCat, va donar per fet que l'Estat «no farà efectiva cap amnistia, però, si ho fes, l'endemà no s'hauria acabat la repressió».
