Helena Arribas es defineix a si mateixa com una «veterana de la loteria clàssica». Té 63 anys i en fa 26 (ho té comptat) que va començar a jugar a la loteria Nacional, en el sorteig de cada dissabte, primer en solitari i ara compartint dècim amb una companya de feina. Ahir, poc després de les 9 del matí, mentre se sentia de fons la cantarella del sorteig de Nadal provinent d'un bar proper (que a aquella hora ja estava a punt de tancar) feia cua fora de l'administració La Fortuna de Manresa per adquirir ja el del proper sorteig: «anava a fer un encàrrec, m'ha vingut de passada i ja he aprofitat, que no me'n vull descuidar». Parava l'orella al sorteig d'ahir i admetia que per a algú que juga a la loteria amb regularitat, «el de Nadal sempre és especial. Esperes que sigui aquest, el que et toqui, és el gros». Arribas en tenia quatre dècims: «l'un el tinc fix de cada any, els altres tres els vario, em guio per sensacions». En aquest any tan estrany, hi jugava o menys dècims que en anys anteriors? «El mateix nombre que en els últims anys», assegurava Helena Arribas, que tanmateix admetia que en conjunt s'hi ha acabat gastant menys, «perquè tard o d'hora acabava comprant també participacions d'entitats o establiments, i aquest any, com que gairebé no me n'han ofert, crec que només en tinc un parell».
Qui sí que havia fet una mica més de dispendi de l'habitual en dècims en el sorteig d'ahir era Marcel·lí Casals, veí de Manresa de 72 anys, que sortia de la mateixa administració de comprar ja per al sorteig de la setmana que ve. Per al d'ahir, Casals s'hi havia acabat jugant quatre dècims i explicava que era «el doble» del que tenia per costum, «perquè sempre comprava participacions a unes entitats, la majoria de les quals, o no n'han fet o no les he trobades. Per això he volgut jugar un parell de números més».
Qui també mantenia el costum era Heribert Riera, manresà de 66 anys, que havia optat, «per enèsim any consecutiu» pel 20354: «la data del meu naixement. És una loteria, oi? Doncs tant pot tocar un altre com pot tocar aquest», deia amb un somriure. N'havia comprat, com sempre, dos dècims. Un per a ell i l'esposa, i l'altre per a la filla.
De la majoria d'administracions manresanes en fluïa la cantarella del sorteig, tot i que ahir no era un matí de gaire afluència. «A part de la situació tan estranya que tenim aquest any, aquest és un dia que habitualment al matí no hi ha gaire moviment, perquè el client més habitual està segurament pendent del sorteig a casa», deia el responsable d'una de les administracions.
Tot i això, els distanciament social forçat per la pandèmia feia que a mig matí sí que hi hagués algun client que s'hagués d'esperar fora. Era el cas d'Antonio Alvarado que s'esperava davant de l'administració del carrer del Born, amb dos clients al davant. Santjoanenc de 56 anys, seguia el sorteig amb un auricular a l'orella. «És un costum. M'agrada seguir-lo i saber on van tocant els premis, a mesura que van sortint». No és un comprador menor. Amb els companys d'empresa, una vintena, jugaven al sorteig d'ahir amb 8 dècims compartits: «I encara me'n compro un parell més només per a casa meva, un de fix i l'altre cada any diferent». Supersticiós? «No. Però és veritat que aquest número que sempre vario, aquest any he buscat que acabés en 20». Alvarado reconeixia que en conjunt ha acabat gastant-se menys diners a aquest sorteig: «en dècims, fins i tot més que els últims anys, però en participacions, gairebé res. A l'empresa era un continu de números que t'oferien, i aquest any res».
Fernando Nájera, manresà de 58 anys, assegurava que havia mantingut la despesa d'altres anys per al sorteig de Nadal, en tres dècims. El que sí que havia canviat era el punt de compra. Sortia de l'administració del Guimerà, on un mes i mig enrere havia comprat els dècims per al d'ahir. «Sempre els comprava en un bar on acostumo a anar, però aquest any, amb les restriccions, quan hi vaig pensar tenien tancat, i vaig venir a l'administració».
Una administració de la que també en sortia Clara Heredia. Però, en aquest cas, de registrar una Primitiva i una Bonoloto. «Del sorteig d'avui no en tinc cap. No compro mai dècims de cap sorteig de l'any. Les combinacions són més barates i et pot tocar més premi».
