23 de desembre de 2020
23.12.2020
Regió7

La Fiscalia s'oposa als indults del procés i els vincula a pactes polítics

Els quatre fiscals acusadors en el judici van remetre al Tribunal Suprem dotze informes «totalment» desfavorables a la mesura, ni total ni parcial

22.12.2020 | 22:17
La Fiscalia s'oposa als indults del procés i els vincula a pactes polítics

La Fiscalia creu que els condemnats pel procés sobiranista català han de complir les penes sense «dreceres» i per això s'ha oposat de manera taxativa a la concessió dels indults, una mesura que, subratlla, no pot operar «com a moneda política de canvi» per a l'«obtenció de suports parlamentaris».

Els quatre fiscals que van acusar en el judici del «procés», Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, van remetre al Tribunal Suprem dotze informes -un per cada condemnat- «totalment» desfavorables a l'indult, ni total ni parcial. Argumenten que els condemnats no han mostrat penediment i subratllen l'«enorme gravetat dels fets», castigats amb penes molt elevades en el cas dels nou condemnats a presó que, a més, no han complert ni la meitat de la condemna.

L'indult, adverteixen els fiscals, no és «una mesura prevista per satisfer interessos polítics conjunturals, i que de manera arbitrària pugui concedir-se amb caràcter general davant la mera discrepància amb la sentència o la pura conveniència d'una situació política global». Entenen que l'esperit de la Constitució exclou de la concessió de l'indult els membres d'un govern que van escometre «un deliberat i planificat atac al nucli essencial de l'Estat democràtic» i miren d'evitar que aquesta mesura de gràcia «pugui operar, lluny dels paràmetres de justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris». Acceptar la responsabilitat pel delicte comès i el «decidit propòsit de no reincidir» són condicions «mínimament exigibles» per accedir a l'indult, però «cap» s'ha acreditat en els condemnats, afirmen els fiscals, que no veuen raons «de justícia, equitat o utilitat pública» que justifiquin la mesura.

Encara més, en el cas dels condemnats a penes de presó, aprecien «una falta de lleialtat democràtica sense precedents», el «rebuig a la legalitat constitucional» i la «reiterada i contumaç deslegitimació de l'actuació jurisdiccional, al·legant la seva condició de presos polítics, denunciant que són objecte de persecució per les seves idees polítiques i qüestionant la imparcialitat del poder judicial». Complir les penes, sostenen els fiscals, és una «necessitat ineludible» que no pot ni ha d'«admetre dreceres per esquivar el pronunciament judicial» pel que fa tant a la presó com a la inhabilitació, que s'ha de complir en la seva integritat atès que van cometre els seus delictes mitjançant «l'abús de les funcions públiques».

Als escrits inclouen un argument contra els plans de l'Executiu per a modificar en el Codi Penal els delictes de sedició i rebel·lió per a adequar-los als ordenaments jurídics europeus. Segons el seu parer, la legislació de França, Itàlia o Bèlgica inclou delictes similars i «és evident que els fets pels quals han estat condemnats són delictius a tots els estats de la UE».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook