S'imaginen uns Pastorets sense sant Josep? On Maria és una jove soltera del segle XXI que es queda embarassada i l'arcàngel Gabriel, el de l'Anunciació, és una amiga que li fa costat. I tot narrat amb el text teatral que va popularitzar el dramaturg i novel·lista Josep Maria Folch i Torres el 1916. A Balsareny ho han fet possible perquè, a part de tenir un esperit trencador, les restriccions imposades per la pandèmia a l'hora de representar l'obra tradicional els ha obligat a escodrinyar la creativitat. Tot i que en aquest poble del Bages han anat un pas més enllà, la resta de grups dels Pastorets d'altres municipis de la Catalunya Central han adaptat les escenes per poder-les fer amb molta menys gent sobre l'escenari.
Els Pastorets són més que una representació. A molts municipis és una tradició que reuneix sobre els escenaris moltes persones, que, tot i no tenir un paper principal, hi surten fent de poble o de dimonis. A Balsareny, cada any sortien entre 50 i 60 actors, però aquest cop l'elenc és d'onze. La Sala Sindicat va acollir la primera funció de la temporada divendres al vespre, però l'escena transcorria sense decorats, per no traginar la tramoia, i majoritàriament en un espai de la platea on no s'asseia el públic. Hi havia un total de 60 espectadors en grups familiars separats. A la sala hi caben 312 persones.
Tot i adaptar el text a una història del segle XXI, l'obra tradicional es podia reconèixer perfectament i en mantenia l'essència. El Satan és una dona amb problemes greus, i plans malèfics, en què dialoga amb l'arcàngel Miquel, un personatge que representa una rèmora del Satan que se li apareix com si fos una al·lucinació perquè no porti a terme les seves malvades intencions. El Rovelló, en aquest cas, és la Rovellona, i la història més profana dels Pastorets i les relacions amoroses dels seus personatges transcorren, en part, en converses de WhatsApp. Tot sense deixar l'humor de banda, la seriositat de les escenes bíbliques i el text de Folch i Torres.
«No podíem fer un canvi de vestuari ni maquillar-nos, així que aquesta ha estat una opció per conservar la tradició», explica el director, Climent Ribera, que per tercer any és al capdavant de l'espectacle. «Vaig començar a treballar en el guió a finals de maig, pensant que tindríem aquesta situació. Els assajos han estat molt difícils perquè cada dia canviava la normativa, i fins al dia anterior no vam saber oficialment que podríem fer la funció», afegeix. Al final de la representació van projectar la imatge de mossèn Joan Bajona, impulsor dels Pastorets al poble i mort aquest 2020, a l'edat de 87 anys, en plena pandèmia. Un moment en què el públic va aplaudir efusivament per recordar-lo.
Els espectadors entraven esglaonadament i se'ls avisava que no es traguessin la roba d'abric perquè deixarien els accessos oberts per garantir la ventilació. A l'entrada, es prenia la temperatura als espectadors i tothom s'havia de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic. Els Pastorets de Balsareny es tornaran a representar avui, i els dies 2, 3 i 10 de gener.
L'equip que fa possible els Pastorets aquest any no pot superar els 20 membres. A la sala Els Carlins de Manresa, els responsables van fer mans i mànigues ahir per posar en escena una representació el més semblant possible a la tradicional, malgrat haver d'eliminar escenes i adaptar-les perquè aquest grup, molt més reduït del que és habitual, la tirés endavant. Els espectadors no van poder gaudir ahir d'alguns fragments divertits del Lluquet i el Rovelló, però els responsables van escollir les essencials perquè la història tingués coherència.
En total, la funció va durar una hora i mitja, sense mitja part, i el públic podia sortir amb la sensació d'haver vist una obra sencera dels Pastorets, sense perdre's gairebé res. Alguns dels actors anaven de bòlit perquè havien de sortir a l'escenari representant diferents personatges i, a part, ajudar en la logística i en el canvi de decorat. Una tasca complexa.
Joan Domènech, Josep Maria Escursell i Josep Voserrais, que feien els papers de Jeremies, Jessè i sant Josep respectivament, van anar ràpids a l'hora de canviar-se perquè també els tocava sortir vestits de dimonis i, a la vegada, fer anar la tramoia per col·locar els decorats.
«És una edició especial perquè hi ha molt esforç al darrere amb l'objectiu que tot surti bé i conservar la tradició», explicava ahir Maribel Montardit, una de les directores dels Pastorets d'Els Carlins. Fins i tot ahir l'actriu, que feia de Verge Maria, també era una de les que representava les fúries de l'infern.
A la sala hi havia un total de 90 persones, el màxim que hi podien accedir. Tot i que els responsables estaven satisfets de la resposta del públic, la platea no estava plena, com solia ser habitual abans de la pandèmia, i la imatge era singular. El més important, però, per als responsables és que, malgrat tot, hagin pogut fer la representació dels Pastorets. Les properes funcions són avui, i els dies 1, 2, 3 i 6 de gener.
