La crisi de la covid-19 ha posat a prova els pobles petits de la Catalunya Central que han vist com, d'un dia per l'altre, es massificaven els espais naturals i veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona s'interessaven per traslladar-s'hi a viure. El 2020 però, també ha estat marcat per l'anunci d'Iberpotash de tancar la mina de Vilafruns i deixar a l'aire el futur de més de 400 treballadors. Altres temes destacats del 2020 a les comarques centrals són l'agressió racista a Sant Feliu Sasserra per part dels Mossos o l'anunci de dimissió de l'alcalde de Manlleu arran de la publicació a les xarxes d'un vídeo on se'l veia ebri en plena pandèmia. La sortida dels presos de Lledoners amb el tercer grau va acaparar tots els focus al juliol.

27 de maig: La incertesa sobre si la covid-19 podria comportar aglomeracions de gent a les rieres de l'interior del país ha fet que alguns municipis hagin decidit prohibir-ne el bany. És el cas dels 9 pobles per on passa la riera de Merlès, entre les comarques del Berguedà, el Bages i Osona. Una decisió inèdita, que ha fet que tots ells s'hagin posat d'acord per sancionar el bany a la riera amb multes que han anat dels 750 als 3.000 euros. La prohibició del bany a la riera de Merlès però, va massificar de banyistes el pantà de la Baells durant l'estiu.

15 de juny: Denuncien una agressió racista per part dels Mossos d'Esquadra a un jove de 20 anys a Sant Feliu Sasserra. Els fets van passar el gener del 2019 i l'agredit va gravar amb el mòbil com els agents li deien "negre de merda, racista és poc" o "tu ets un mono". SOS Racisme va fer públic el cas el juny d'aquest 2020 i el llavors conseller d'Interior, Miquel Buch, va assegurar que actuaria "amb tota fermesa" quan sabés qui eren els responsables de l'agressió. Al juliol d'aquest any, dos sergents dels Mossos van identificar les veus dels cinc agents implicats en l'agressió.

27 de juny: El republicà Marc Aloy és proclamat alcalde de Manresa després d'haver guanyat les eleccions, un any abans, per tan sols 10 vots de diferència amb el seu rival, el fins llavors alcalde Valentí Junyent (JxCat). Feia 84 anys que Manresa no tenia un alcalde republicà i ho serà fins al 2023.

14 de juliol: Front comú dels ajuntaments del Bages per fer front a l'ocupació conflictiva que afecta els seus municipis. A banda de Sant Vicenç de Castellet, on ja fa temps que existeix la problemàtica, altres pobles com Marganell, Castellgalí, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, El Pont de Vilomara i Manresa expliquen que les ocupacions han anat a l'alça durant el confinament. En alguns casos, les ocupacions han provocat concentracions veïnals per denunciar, asseguren, la incertesa que pateixen.

17 de juliol: El grup ICL -matriu d'Iberpotash, l'empresa que gestiona les mines de Súria i Sallent- anuncia que tanca la producció a la mina de Vilafruns "per motius econòmics". La companyia ho atribueix al "baix preu històric" del mercat de la potassa i "l'alt cost d'extracció" del mineral de la mina. El fet és que Vilafruns es trobava aturada de manera 'sine die' des del passat 25 de juny, després que es produís un nou accident mortal. Va ser el tercer sinistre en tan sols unes setmanes i el segon amb final mortal. La decisió deixa a l'aire el futur d'uns 400 treballadors.

17 de juliol: Els set presos de Lledoners surten de la presó per anar a treballar i passar el cap de setmana a casa seva. Ho fan per primera vegada gràcies al tercer grau. A la sortida, tots ells coincideixen a dir que el tercer grau no és la llibertat i que, per tant, no hi ha res a celebrar. També es van mostrar convençuts que la fiscalia recorreria la decisió d'atorgar-los el tercer grau, i així va ser: el 28 de juliol, tan sols uns dies després, tornaven a entrar després que el jutjat suspengués el tercer grau amb efectes immediats.

23 de juliol: L'Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que acredités la propietat. Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte, però també terrenys rústics i edificis com rectories o palaus. El Govern fa públiques les xifres i anuncia una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar. El cas de les immatriculacions el va destapar la delegació d'Unió de Pagesos a la Catalunya Central arran d'una denúncia del 2018, la primera a Catalunya.

6 d'agost: El Govern tomba el projecte d'incineradora a Cercs per incompatibilitat urbanística. La decisió satisfà la comarca del Berguedà, que s'havia posicionat radicalment en contra de la iniciativa. De fet, a excepció de l'Ajuntament de Cercs, els 30 ajuntaments restants de la comarca s'havien posicionat en contra, i fruit del rebuig, es va crear la Plataforma Anti Incineradora. El projecte el va presentar una empresa manresana i es volia fer a l'antiga central tèrmica de Cercs.

2 d'octubre: L'alcalde de Manlleu, el republicà Àlex Garrido, anuncia la seva dimissió després que es fes públic un vídeo on apareixia borratxo, en un local d'oci, i en plena pandèmia. L'anunci de l'alcalde va despertar l'escalf de milers de veïns, que li van demanar que reconsiderés la decisió i, finalment, després de meditar-ho a Montserrat, Garrido va decidir continuar com alcalde de Manlleu.

11 d'octubre: El Parc Natural del Montseny pateix un elevat increment de visitants des de l'aixecament del confinament. Un dels punts àlgids es produeix durant el pont de la Hispanitat i els alcaldes de la zona lamenten l'incivisme d'alguns visitants, que aparquen malament, circulen a gran velocitat i deixen brutícia a la zona. A principis de desembre, la Diputació de Barcelona pren la decisió de regular l'accés de vehicles al parc per evitar un episodi similar durant el pont de la Puríssima.

22 d'octubre: La pandèmia de la covid-19 fa que moltes famílies decideixin fer un canvi de vida radical i deixar la ciutat per establir-se a les zones rurals. Els micropobles veuen la pandèmia com una gran oportunitat, però alerten que hi ha qüestions pendents per resoldre com la manca d'habitatge o l'accés a Internet. Un exemple de repoblament és Gósol, al Berguedà. Arran de la covid-19, el municipi ha incrementat la població en un 20% i l'escola del poble ha deixat d'estar en perill.

6 de novembre: Els ajuntaments del Lluçanès s'oposen a l'ampliació de la planta de compostatge de Fumanya, a Sant Martí d'Albars, per l'impacte ambiental. Tots ells acorden les al—legacions contra la planta, un consens inèdit. Des que es va fer l'anunci d'ampliació, els veïns han convocat concentracions de protesta. Una de les últimes, a finals de novembre, va provocar la denúncia del propietari després que li tiressin fems a casa seva.