Alguna cosa s'està movent en la política catalana a sis setmanes de les eleccions al Parlament, en vista que repetir, després dels comicis, la mateixa fórmula de govern que l'actual, entre JxCat i ERC, sigui quin sigui l'ordre, anticipa una nova guerra de trinxeres. Potser per això ERC, via la seva número 2 en les llistes, Laura Vilagrà, va assenyalar que la proposta de la CUP de celebrar un nou referèndum d'autodeterminació el 2025 era perfectament discutible. I potser per això, la candidata de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, va assegurar ahir que els anticapitalistes estan «preparats» per entrar a formar part del pròxim Govern, sempre, òbviament, que es tanqui un acord programàtic.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Sabater no va voler concretar amb quines forces podria arribar a un pacte, però sí que va posar una frontera rere la qual hi hauria el PSC. Segons la candidata, els socialistes estaven abans pel dret a decidir i ara s'han afegit «a la criminalització» de l'autodeterminació «i l'han perseguit». «No s'han posat al costat de la majoria sobiranista del poble català i no tenen una política clara de rebuig de la corrupció», va sentenciar.

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, va celebrar que la CUP digui que «cal acumular forces» i va convidar els anticapitalistes «a participar i a assumir el màxim de responsabilitats» en un Executiu, si així ho sancionen les urnes, liderat per ERC.

El desig d'Aragonès

En la primera entrevista de Pere Aragonès com a president substitut, feta a EL PERIÓDICO a l'octubre, el líder extramurs d'ERC va assenyalar que el seu desig després de les eleccions era que es conformés un Govern «que estigués a favor de la independència i que pugui sumar amb els que estan a favor de l'autodeterminació. És a dir, afegir la CUP al Govern» actual.

Això va suposar un petit gir per tal com, abans de la sentència del judici de l'1-O, la proposta del mateix Aragonès era la d'un Govern de concentració que acomodés els comuns.

L'oferta a la CUP té el seu què, per tal com, a diferència del comuns, els anticapitalistes no van donar suport als últims pressupostos. És més, van fer una oposició frontal als comptes. Segurament Aragonès confia que els pressupostos per al 2021, i per la conjuntura pandèmica, seran molt més expansius, i amb menys condicions, en forma de límit de dèficit, per la qual cosa els anticapitalistes podrien arribar a trobar-se més còmodes.