L'equip de recerca del Vall d'Hebron Hospital Barcelona Campus del qual forma part el biòleg investigador Josep Quer Sivila, que el mes de març va aconseguir seqüenciar el genoma complert del SARS-CoV-2, continua el seu treball per conèixer més de prop el virus i la seva evolució. Un estudi que és clau a l'hora de dissenyar vacunes i antivirals per combatre la pandèmia. Quer, que aporta l'expertesa acumulada durant 30 anys en l'estudi de l'hepatitis C a la investigació del nou virus, es mostra esperançat amb els grans avenços assolits a nivell mundial en un temps rècord i destaca la importància d'enfortir les estructures de recerca per estar més ben preparats per al futur.
Com evoluciona la investigació del SARS-CoV-2 que estan duent a terme des del mes de març amb el seu equip?
Estem avançant en el coneixement del virus. És un virus que té el seu genoma en forma de RNA i, com tots aquests virus, té capacitat de variar, menys que altres virus com el de la SIDA (VIH) o el de l'hepatitis C (VHC), i això fa albirar esperances de què les vacunes donin bona protecció contra la malaltia. Però no podem oblidar que la naturalesa d'aquests virus de RNA és variar per adaptar-se, és a dir, variar per persistir.
Vostès estudien el genoma del virus.
Sí, estudiem quina capacitat té el virus de variar. A més dels petits canvis que anomenem mutacions puntuals, hem vist que el SARS-CoV-2 té la capacitat de perdre fragments del seu genoma. A això ho anomenem «deleccions». En el nostre estudi vam veure que aquest virus té la tendència a perdre un tros del gen que dona lloc a l'espícula, la proteïna que dona nom als coronavirus perquè forma la corona. Aquestes «deleccions» fan que es produeixi la meitat de l'espícula, la part externa del receptor, la que li serveix al virus per enganxar-se a les cèl·lules que vol infectar del tracte respiratori. Aquesta proteïna truncada, pensem que un cop produïda podria enganxar-se al receptor cel·lular ACE2 i competir amb partícules virals senceres i així podria servir-li al virus per reduir el dany sobre el teixit.
De fet, una part de persones infectades són asimptomàtiques?
Sí, un 30% de pacients no presenten cap símptoma i, per tant, poden transmetre el virus amb més facilitat que un pacient amb infecció severa que requereixi hospitalització i aïllament, de manera que el virus d'aquest pacient quedi controlat i no es pugui transmetre. Una altra conseqüència de produir una proteïna truncada és que també pot unir-se a anticossos neutralitzants, tal com fan altres virus com el respiratori sincicial, o també el virus de l'hepatitis B, i que els permet escapar a la resposta d'anticossos.
Els virus tenen estratègies?
Sí, els virus tenen mecanismes per persistir. En el cas de l'Ebola o el MERS, que tenia alta taxa de mortalitat de fins un 30%, la infecció fa una malaltia greu que es detecta clínicament i es pot controlar amb un bon sistema sanitari. Si el virus fa una infecció asimptomàtica es pot transmetre mes fàcilment. Pensem que el SARS-CoV-2 té aquesta estratègia de fer el mínim dany possible sobre el teixit que infecta. Aquesta estratègia ja la duia des de l'inici de la pandèmia i no ha estat quelcom que hagi adquirit mentre s'escampava perquè vam estudiar mostres obtingues a l'inici de la pandèmia. El que pot passar és que a mesura que el virus es transmeti vagi perfeccionant l'estratègia per passar més desapercebut i poder-se seguir transmetent.
Això explicaria perquè la malaltia afecta amb graus diferents als pacients?
Les dades que tenim indiquen que la severitat de la malaltia depèn més del pacient que del virus. Evidentment que el virus és la causa, però el dany sembla que depèn més de factors com l'edat, comorbilitats del pacient o el tipus de resposta que faci, que no pas de la genètica del virus. En una infecció viral tenim dos actors, el virus i el pacient, i hem de trobar què és el que depèn de cadascun. En el cas del virus és important el número de virus que inicien la infecció. No és el mateix infectar-te amb 1 milió de partícules que infecten de manera massiva el teixit del tracte respiratori alt i baix (el pulmó), que si n'entren 10 que poden causar una infecció molt més limitada.
D'aquí la importància de la mascareta, la distància i el rentat de mans, no?
Exacte. El que està demostrat és que la mascareta frena la sortida i l'entrada de virus. Hi ha com un coll d'ampolla i encara que hi hagués transmissió seria de més poques partícules i es més probable que la persona que s'infecti tingui una infecció més lleu. Això és de virologia bàsica. La càrrega viral és fonamental.
Què se'n sap de la variant que ha sorgit recentment al Regne Unit?
Les dades preliminars que avança el consorci anglès de Covid-19 genomics (CoG-UK) és que la variant sembla que es transmet més ràpid, però no s'ha demostrat amb dades serioses perquè podria explicar-se per una qüestió de qui i com s'ha transmès, el que es coneix com l'efecte fundador. Però el que està clar és que no causa una malaltia més severa.
Què vol dir això?
Que quan pressionem al virus de manera poc eficaç, per exemple amb un sol antiviral o amb dosis no adients d'anticossos, podríem dir que el virus troba la manera de seleccionar d'entre les mutacions que genera aquelles que li són favorables i li permeten escapar. Per tant, i això ho hem après d'altres virus, als virus de RNA se'ls ha de tractar amb teràpies combinades.
L'aparició d'aquesta variant fa perillar l'èxit de les vacunes que ja s'han començat a subministrar aquests darrers dies?
En cap cas aquesta variant va ser seleccionada després d'una vacunació i, per tant, hem de suposar que aquesta variant en concret no té perquè afectar l'eficàcia que tinguin aquestes vacunes que ja s'estan subministrant.
Podria sortir un resistent a la vacuna?
Les vacunes actuals necessiten de dues dosis (dues punxades) separades unes setmanes. La primera dosi no protegeix encara i, per tant, no és efectiva fins la segona dosi. Si en aquesta fase entre dosis ens infectem, quan la resposta immune és feble, podria aparèixer una variant resistent a la vacuna. Per tant, cal seguir amb les mesures de protecció fins que s'assoleixi la immunitat de grup (o de ramat) que l'aconseguirem amb el 70% de gent vacunada.
L'experiència prèvia deu haver estat clau per arribar tan ràpid on som.
Clar, tot aquest background que tenim de recerca és el que et permet aplicar tot el que coneixes en el camp d'aquesta pandèmia del SARS-CoV2. Per això, hem d'invertir molt en recerca perquè és la base per dissenyar vacunes i fer una recerca aplicada a un problema clínic.
De la pandèmia també n'estem aprenent?
Crec que les institucions i tota la societat ha de ser conscient de la necessitat de reforçar i crear estructures de recerca molt potents que permetin respondre a aquesta i a qualsevol pandèmia que pugui haver, perquè no saben ni quan, ni com, ni on podria tornar a aparèixer. Els virus aprofiten les oportunitats que tenen i, encara que és difícil, poden saltar des d'un animal a l'humà, tal com hem vist amb el SARS-CoV-2. Contra els virus no podem construir murs i l'únic que podem fer és aprendre i estar preparats.
