El Barri Antic de Manresa i el de Cal Gravat són els que han patit un impacte econòmic pitjor a causa de la pandèmia, les dones manifesten que els ha provocat més mal estar que no pas els homes, i hi ha la percepció que la població es comporta d'una forma incívica i irresponsable. Són algunes de les conclusions de l'enquesta de l'Ajuntament sobre l'impacte de la covid a Manresa.
L'estudi es va dur a terme amb l'objectiu de tenir una base de cara a poder fer futures avaluacions de la situació, i també disposar de més dades per elaborar polítiques públiques.
El 51% de les persones enquestades va declarar que en el moment en què es va decretar l'estat d'alarma, el 14 de març passat, treballava. D'aquestes el 4 % ho feien per compte propi i el 46 eren treballadors assalariats. La resta estudiaven, estaven en atur o bé jubilats.
Dels qui treballaven pel seu compte, la majoria van contestar que havien reduït la facturació però que van poder continuar la seva activitat (39%). En el 32 % dels casos van haver de fer una aturada temporal i en el 13% es van plantejar tancar o bé ho van acabar fent. La restauració, autònoms d'activitats artístiques, recreatives o d'entreteniment, i professionals tècnics, són els àmbits que van patir una afectació més gran. Pel que fa als assalariats, el 24 % dels enquestats eren en un ERTO.
El 74,9% de les persones que van respondre l'enquesta van manifestar que la seva situació econòmica s'havia mantingut igual, mentre que per al 20,7 % havia empitjorat. D'aquests últims destaquen els qui treballaven, novament, en activitats artístiques i d'entreteniment, i en aquest cas, també, en l'àmbit de la llar i cures.
Per barris, el pitjor impacte l'haurien tingut el Barri Antic, seguit del de Cal Gravat. Més enrere hi hauria Plaça Catalunya; Farreres, Suanya, Comtals, Santa Caterina i l'Oller; Vic-Remei; Escodines, Balconada i Passeig.
Finalment, en termes econòmics, el 9 % de les persones enquestades van assegurar que havien hagut de retardar algun pagament i l'1,7 % que va haver d'acudir a serveis socials, al Banc d'Aliments o a Creu Roja.
El 75 % de les persones que van contestar l'enquesta van assegurar que la seva salut no va canviar, mentre que el 19 va declarar que havia empitjorat. Generalment les dones expressen més mal estar en aquest sentit.
Del 16 % de les persones que van passar soles el confinament, el 70 % eren dones, i més de la meitat de les persones que viuen soles tenen 65 anys o més. El 56 % de les unitats de convivència són de dues o tres persones.
També se'ls va demanar per les emocions generades per la situació. En una escala de l'1 al 5, les que menys es van manifestar van ser la ira, l'angoixa i la por. A la part alta es van situar l'esperança i també la incertesa. Les dones van puntuar més alt les emocions que evoquen por i patiment.
Els enquestats també van considerar que un cop es va sortir del primer estat d'alarma i del confinament més sever, a mitjan mes de juny, el comportament de la població va ser incívic i irresponsable. No n'aporta, però, més dades. Gairebé la meitat dels enquestats van expressar força preocupació per la propagació de la covid.
També es va demanar que valoressin la gestió de la crisi sanitària en diversos nivells de governança -local, autonòmic, estatal i europeu- en una escala de l'1 al 5 (1 molt malament; 5 molt bé). La població ho situa entre valors de 2 i 3. Qui obté una millor puntuació és l'Ajuntament de Manresa (3,0), seguit de la Generalitat, (2,9), el Govern central (2,3) i la UE (2,2).
