David Aruquipa participava d'una conferència virtual sobre temes de la seva especialitat, el dret, quan, de sobte, va rebre al seu telèfon una notícia que el va desbaratar. La seva condició de moderador de la trobada es va veure interferida des del moment en què van començar a relliscar les primeres llàgrimes per la seva galta. «Vaig quedar-me una mica perdut», va reconèixer una vegada reposat i agraït. El Registre Civil bolivià (Sereci) havia autoritzat el reconeixement de la unió civil entre dues persones del mateix sexe. Aruquipa i l'empresari Guido Montano, de 48 anys tots dos, van ser autoritzats a fer un pas inèdit al seu país. La mateixa ONU el va qualificar d'històric. Human Rights Watch va opinar el mateix. L'Església Catòlica va expressar crítiques amb diferents matisos. Els evangelistes, en canvi, van ser unànimes al posar el crit al cel.
Els drets de les minories sexuals semblen deixar breument en suspens algunes de les controvèrsies polítiques més intenses de Bolívia. Els expresidents i enemics històrics, Evo Morales i Carlos Mesa, coincideixen en la defensa de la identitat de gènere. La unió civil entre persones d'un mateix sexe es va convertir en possibilitat latent el juliol passat després d'una decisió favorable d'un tribunal, malgrat l'establert per la Constitució. En aquell moment, el Sereci es va negar a complir la decisió. No volia contradir l'esperit d'un Govern de facto d'orientació ultraconservadora.
Els temps van canviar des del retorn a la presidència boliviana del Moviment al Socialisme (MES), el partit de Morales, aquesta vegada de la mà de l'economista Luis Arce. Les autoritats del Registre Civil van tornar sobre els seus passos en un nou context polític i li van permetre a Aruquipa i Montano arribar al final d'un camí recorregut, no sense ensopegades, al llarg d'11 anys per jutjats i sales constitucionals. Si bé la decisió del Sereci marca un punt d'inflexió, la parella sent una «felicitat a mitges» que, va dir Aruquipa, serà completa quan el reconeixement que ells van obtenir s'ampliï a tots els bolivians. Per al president del Col·legi d'Advocats, Israel Centellas, s'ha establert un precedent per «poder autoritzar altres parelles a què puguin realitzar el mateix».
Rebutjos i aprovacions
Una setmana després del casament, les controvèrsies no s'acaben. Enrique Ipiña Melgar, que es va desentrampar com a ministre d'educació de diferents Governs de dreta, va assegurar que la unió civil pot tenir l'«aparença» d'un matrimoni, però anomenar així al vincle autoritzat per la llei entre Aruquipa i Montano, pot «perjudicar la solidesa i la naturalesa mateixa del matrimoni». El Consell Nacional Cristià (CNC), que agrupa les esglésies evangèliques del país, va rebutjar per inconstitucional la postura del Sereci i les seves inevitables derivacions. «És una situació lamentable», va dir el seu portaveu, Luis Aruquipa, qui no té cap vinculació familiar amb el noucasat. «Ens mantindrem ferms davant qualsevol disposició que atempti contra la família», va advertir.
L'arquebisbe de la regió de Santa Cruz, monsenyor Sergio Gualberti, va ser emfàtic en el seu desacord. «El matrimoni es basa en la complementarietat sexual i fa possible l'amor mutu entre marit i dona. En cap altra relació humana pot adjudicar-se aquest propòsit i complir-lo». L'administrador apostòlic de la populosa Diòcesi de El Alto, a la perifèria de La Paz, Monsenyor Giovani Arana, va dir que l'Església Catòlica «custodiarà i defensarà el concepte de família original» però, «també respectem les decisions que cada un personalment pugui prendre». Es va recordar en aquest sentit que el mateix papa Francesc va dir l'octubre passat que «els homosexuals són fills de Déu i tenen de dret a una família». Quan a alguns bisbes bolivians els van recordar el comentari del pontífex, van preferir parlar d'altres coses.
La dirigent feminista Cecilia Chacón va lamentar que el debat sobre la legalització del matrimoni igualitari hagi sigut polaritzat «per conservadorismes religiosos i polítics». La indignació d'aquests sectors, va afegir, busca negar una realitat: «la desprotecció patrimonial existent en parelles del mateix sexe per separació, negació de filiació a l'assegurança de salut o el desconeixement de dret a pensió en cas de mort.» En aquest sentit, la possibilitat que es va obrir amb Aruquipa i Montano és «una gran notícia». L'escriptora feminista Paola R. Senseve T. també es va sumar a la celebració, tot i que amb un matís: «Això del Guido i el David és bonic. Amor i lluita. I millor deixar-ho aquí perquè si no, ens arruïnem la nit recordant que a Bolívia la justícia deixa lliure als feminicides».
