El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, creu que una de les principals limitacions és que la llei «no ha anat seguida de nous passos decidits endavant» i això n'ha debilitat l'efecte al llarg del temps. De fet, el responsable de Salut apunta que aquesta manca de noves accions podria ser un dels factors darrere del repunt del 2018. «No s'han vist grans campanyes ni intervencions en els darrers anys», constata. El doctor Gea també troba a faltar grans campanyes institucionals estatals: «L'Estat treu bastants diners del tabac, però no té res a veure amb el cost per al sistema sanitari. La diferència és claríssima. I el més important és que estem parlant de vides humanes».
Un altre dèficit que veu Suelves és alguna ambigüitat que va quedar, sobretot pel que fa a les terrasses dels bars i restaurants, i que fa difícil verificar el compliment de la normativa. La llei estableix com a espai a l'aire lliure de l'hostaleria aquell que té un màxim de dues parets. En molts casos, es fuma en terrasses amb tres parets i això és una infracció. De fet, a principis d'any, el Govern va començar a reforçar els controls a les terrasses, però la pandèmia n'ha trasbalsat els plans. Tot i això, el cap del Servei de Cardiologia destaca que la incidència global dels infarts de miocardi a l'Estat espanyol ha baixat entre el 10 i el 12% en els últims deu anys.
Davant del fracàs de la llei antitabac, que arriba al seu quinze aniversari sense reduir la taxa de fumadors, Sanitat treballa en una nova modificació de la norma amb l'ampliació dels espais sense fum o la pujada de preus, mentre sanitaris, científics i plataformes ciutadanes reclamen un full de ruta per aconseguir una Espanya sense fum el 2030.
Segons l'última Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDATS) del Ministeri de Sanitat, la xifra de fumadors se situa en el 32,3% de la població d'entre 15 i 64 anys, la qual cosa suposa que hi ha 10,5 milions de persones amb una addicció que provoca anualment 60.000 morts. Una xifra molt similar a la del 2005, quan el 32,8% dels ciutadans es declaraven fumadors.
En la seva primera compareixença davant la Comissió de Sanitat del Congrés per exposar les línies generals del seu departament, el dia 27 de febrer, el ministre Salvador Illa va anunciar que modificaria la llei del tabac per ampliar els espais lliures de fum.
«Fer un pas més» per prevenir el tabaquisme és la intenció de Sanitat a través de l'increment del preu del tabac, d'imposar un empaquetat neutre i d'incrementar la protecció de la salut en els recintes esportius a l'aire lliure i dins dels vehicles.
Mesures en les quals el ministeri d'Illa porta tot enguany treballant i que no sols afectarien el tabac sinó també les noves maneres de fumar, com els cigarrets electrònics.
Fa uns dies Illa va revelar que s'havia reunit recentment amb la Mesa del Tabac, màxim representant del sector, al qual va recordar la seva obligació de vetllar per la salut dels espanyols i els va anunciar que «tan bon punt sigui possible» potenciaria les restriccions.
A més, el ministre ha reiterat la seva preocupació per l'«augment de la prevalença del tabaquisme en segments de la població jove».
La llei antitabac va entrar en vigor l'1 de gener del 2006 i va ser modificada cinc anys després per prohibir fumar en tots els espais públics tancats, encara que permetia fer-ho en llocs a l'aire lliure, com a terrasses d'hostaleria, sempre que estiguessin totalment obertes.
El 2 de gener del 2011 va entrar en vigor la llei que va eliminar el fum dels espais públics tancats i que enduria la del 2005. El responsable de Prevenció i Control del Tabaquisme de Salut; el cap de Cardiologia de Vall d'Hebron i el cap de Pneumologia del Mar destaquen els avenços «molt importants» de la llei en la protecció del fum i la conscienciació col·lectiva. Ara bé, troben a faltar noves accions en els últims anys, una regulació estricta dels cigars electrònics i més polítiques de prevenció, sobretot per als joves. També temen l'impacte que pot tenir la pandèmia en l'addicció al tabac.
La llei aprovada el 2010 i que va entrar en vigor el 2011 ha convertit en record l'aire viciat de bars i restaurants i l'olor de tabac de la roba amb què es tornava a casa. La llei va corregir algunes ambigüitats de la del 2005, que permetia que els bars i restaurants petits decidissin si es podia fumar al seu interior i que els grans dediquessin un espai reservat tipus peixera. Ni treballadors ni clients de l'hostaleria havien quedat ben protegits del fum.
El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, afirma que la llei del 2005, que va eliminar pràcticament tota la publicitat del tabac, entre altres grans canvis, i la reforma del 2010 van situar l'Estat espanyol «molt per davant» d'altres països de l'entorn pel que fa a les polítiques de prevenció i control del tabaquisme.
Per la seva banda, el cap de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira, considera que la llei és una de les «més importants» per reduir la incidència i la mortalitat de les malalties cardiovasculars i en destaca la protecció dels no fumadors. Una de cada deu morts que es pot atribuir al tabac ho és d'una persona no fumadora, indica.
«Va canviar sobretot el posicionament de l'Estat en assumir que als governs els pertoca vetllar per la salut pública i evitar el consum de substàncies addictives», assenyala el cap de Pneumologia de l'Hospital del Mar, Joaquim Gea, que fa un balanç «positiu» de la llei, si bé les expectatives que va generar eren «més optimistes».
