Un cop aconseguit l'acord amb el Regne Unit i finalitzades les negociacions sobre el tractat d'inversions amb la Xina, la UE va complir el 2020 els seus dos principals objectius en matèria comercial i inicia l'any disposada a reforçar els llaços amb els Estats Units, sense oblidar al Mercosur, Xile i la cerca d'expansió cap a Austràlia.

Des que divendres entrés provisionalment en vigor, l'acord entre Brussel·les i Londres ha aconseguit la seva principal comesa: evitar el desastre econòmic a banda i banda del canal de la Mànega i permetre als dos blocs mantenir els llaços comercials construïts al llarg de gairebé cinc dècades, encara que els impactes del Brexit seran palpables. Per contrarestar-los, la UE ha signat amb el Regne Unit el seu acord comercial més ambiciós, garantint l'intercanvi de béns sense quotes ni aranzels, igual que ha ocorregut fins ara, i que el 2019 va aconseguir un volum de gairebé 320.000 milions d'euros en exportacions i de més de 194.000 milions en importacions, segons Eurostat.

Però el 2021 el Regne Unit ha abandonat el mercat interior i la unió duanera, la qual cosa inevitablement es traduirà en més burocràcia per a les empreses, obligades ara a omplir declaracions fiscals i duaneres, incrementant el temps i el cost dels intercanvis.

«Per fi podem deixar el Brexit enrere i la UE pot continuar avançant», va dir la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula Von der Leyen, quan va anunciar l'acord.

No obstant això, la veritat és que Brussel·les vigilarà a partir d'ara que el Regne Unit compleixi els compromisos adquirits, especialment quant a la justa competència, i de no fer-ho, podrà imposar aranzels a alguns productes com a mesura compensatòria.