Un tribunal britànic va rebutjar ahir per raons de salut la petició dels Estats Units per extradir el fundador de Wikileaks, Julian Assange, acusat d'espionatge per les autoritats nord-americanes per difondre milers de documents oficials i secrets a través del seu portal. La resolució lliura a Assange en principi d'un trasllat que hauria suposat l'inici d'un procés penal en el qual podria ser condemnat fins a 175 anys de presó.
La jutgessa Vanessa Baraitser ha considerat provat que Assange s'ha causat danys a si mateix i té una tendència suïcida. «La impressió general és la d'un home deprimit i a vegades desesperat que tem pel seu futur», va indicar, segons la cadena BBC.
Assange està detingut actualment a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de Londres, «gairebé en total aïllament», segons la jutgessa. La defensa ja venia advertint que la seva salut s'ha deteriorat greument en els últims anys, víctima d'una concatenació d'acusacions que tenen com a origen els documents filtrats el 2010.
La jutgessa, no obstant això, ha rebutjat tots els arguments legals presentats per la defensa, entre ells els dubtes expressats sobre la possibilitat que Assange no fos sotmès a un judici just als Estats Units. El Departament de Justícia nord-americà té ara dues setmanes per recórrer el dictamen.
El Govern de Trump, «extremadament decebut», ja ha avançat que recorrerà, si bé s'ha mostrat «satisfet» pel rebuig de la jutgessa a totes les consideracions de la defensa. En aquest sentit, el Departament de Justícia va aplaudir ahir en un comunicat que no es tinguessin en compte els arguments que parlaven de «motivacions polítiques, ofenses polítiques, judici just i llibertat de discurs», segons NBC News.
Assange romandrà de moment a la presó de Belmarsh, a l'espera que demà se celebri una nova vista en la qual es determinarà si ha de seguir o no a la presó provisional.
El fundador de Wikileaks va ser arrestat a l'abril de 2019 en l'Ambaixada de l'Equador a Londres, on romania refugiat des de 2012 per evitar ser extradit inicialment a Suècia, on tenia pendent una recerca per presumptes delictes sexuals. Als Estats Units, s'enfronta a 17 càrrecs d'espionatge i un càrrec addicional de pirateig.
El cas nord-americà no té precedents sota la normativa original, la Llei d'Espionatge de 1917. Molts acadèmics consideren que la llei, que mai s'ha utilitzat per enjudiciar un periodista fins ara, planteja problemes constitucionals preocupants perquè infringeix els drets de la Primera Esmena a rebre i publicar informació.
En el seu entorn, pocs confiaven a hores d'ara que la Justícia de Regne Unit frenés l'extradició, fins al punt que en aquests últims mesos havien crescut les veus que apel·laven directament al president dels Estats Units, Donald Trump, a la recerca d'un hipotètic indult. La nòvia d'Assange, Stella Moris, s'havia expressat diverses vegades en aquest sentit i fins i tot ahor, als afores del tribunal, va tornar a apel·lar a Trump perquè «acabi ara amb això». «Deixi que els nostres fills tinguin pare. Alliberi Julian, alliberi la premsa, alliberi'ns a tots», va reclamar.
