L'expresident de la Generalitat Quim Torra va afirmar que existeix «sintonia» entre la Fiscalia i les forces d'extrema dreta en les «persecucions contra els independentistes» arran del Procés i va assegurar que és víctima d'un «nou pas repressiu» contra els drets fonamentals.

Així ho va defensar en un comunicat després que el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona l'hagi deixat a un pas del judici en la seva segona causa per desobediència per negar-se a retirar una pancarta a favor dels presos condemnats per l'1-O, tal com li va ordenar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

«Queda bastant evidenciada la sintonia entre la Fiscalia i l'extrema dreta que continua exercint d'acusació popular en les persecucions contra els independentistes», va assenyalar. Segons Torra, aquesta segona causa, que es tramita en la justícia ordinària després que el TSJC s'inhibís en ser inhabilitat del càrrec i perdre la seva condició d'aforat, suposa «un nou pas repressiu contra la llibertat d'expressió i contra els drets civils més elementals».

Va criticar a més que el seu processament per haver desobeït l'ordre judicial de despenjar de la balconada del Palau de la Generalitat la pancarta amb llaç groc que va posar el 27 de maig de 2019 per demanar la llibertat dels «presos polítics i exiliats» demostra «la voluntat de marcar l'agenda política i el calendari per part del poder judicial». «S'ha acostumat a intervenir en els assumptes propis de la política i la participació lliure en els debats públics», va destacar en al·lusió a la judicatura.

Per això, tal com va indicar dilluns a Twitter després de rebre l'ordre de processament, en què la jutge considera que Torra va incórrer en una «contumaç rebel.lia», va insistir: «Si això vol dir tornar a fer-ho una i altra vegada plantant-se davant l'estat espanyol en defensa dels drets fonamentals dels catalans, l'acusació és correcta».

Aquesta segona causa per desobediència, després de la qual va ser inhabilitat per no fer cas a la Junta Electoral en no retirar a temps els llaços grocs de la Generalitat en campanya electoral, es va obrir el febrer passat arran d'una denúncia de la plataforma Impuls Ciutadà, que exerceix l'acusació particular, i que va demanar mantenir la neutralitat de l'edifici de forma permanentment.

El llavors president de la Generalitat no va fer cas de l'ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l'ordre, després del que el TSJC va dictar un nou requeriment i finalment els Mossos d'Esquadra van retirar la pancarta.

Per part seva, el vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, considera «absolutament absurd» que és jutgi de nou Torra per no haver despenjat a temps una pancarta a favor dels presos independentistes en període electoral. «Ara veiem com al president Torra se'l processa per segona vegada acusat d'haver retirat tard una pancarta amb la qual no estava d'acord el jutge. És absolutament absurd», va criticar.

«No té sentit que s'aparti el president d'un país perquè a un jutge no li agradi una pancarta, amb els problemes que tenim», va destacar el candidat d'ERC a la Generalitat en les eleccions previstes per al 14 de febrer. Segons la seva opinió, la nova causa contra l'expresident és una prova que la «repressió» contra els dirigents independentistes «no s'atura».

Per aquest motiu, va reivindicar l'aprovació d'una «amnistia» per a tots els implicats en processos relacionats amb el Procés, una mesura que també suposaria la llibertat dels dirigents independentistes presos, entre els quals hi ha el líder dels republicans, Oriol Junqueras.

Paral·lelament, el líder de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa, va recordar a Torra que «ningú està per sobre de la llei». Carrizosa va assenyalar que «Torra va creure que ser dirigent nacionalista li atorgava una capa d'immunitat, però evidentment ell és igual que qualsevol ciutadà».

El candidat de Cs va recordar a l'expresident que pensar «que ell pot manar però a ell no se li aplica» la llei «és quelcom profundament antidemocràtic», més sent un representant públic. «Sobre aquest senyor, que ja no és president de la Generalitat, l'única reflexió política que se m'acut és que no desitjaria que un altre president fos processat de nou per desobediència», va afegir.