Cap autoritat té cap altre fonament a Espanya que la Constitució, i els militars l'acaten sense condicions. Ho varecordar ahir Felip VI en destacar en el seu discurs de la Pasqua Militar que la Carta Magna «és el camí lliure i democràticament decidit pel poble espanyol. Tots estem incondicionalment compromesos amb ella perquè és l'origen de la legitimitat de tots els poders i de totes les institucions de l'Estat».
A la cerimònia, que es va celebraral Palau Reial de Madrid, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va assenyalar amb èmfasi que «ningú té dret, i menys els que en el seu dia van vestir l'uniforme de les Forces Armades, a perjudicar l'immens prestigi que tenen els nostres exèrcits, amb la plena consciència i agraïment de la societat espanyola».
El monarca i la titular de Defensa van fer aquestes afirmacions en sengles discursos d'una festivitat castrense que estava precedida per l'expectació sobre quin lloc ocuparia en la celebració la polèmica encara recent pel xat reaccionari de militars jubilats en el qual es parlava d'«afusellar 26 milions» de persones i les cartes contra el «govern social-comunista recolzat per filoetarres» que altres uniformats han subscrit i enviat a la Zarzuela.
En les frases de més contingut polític del seu discurs, però sense fer al·lusió directa a aquests pronunciaments, el rei va descriure els militars com «homes i dones que protegeixen la nostra llibertat i seguretat dins i fora de les nostres fronteres», i va apuntar que la legitimitat que concedeix la Constitució «es renova cada dia respectant-la i observant-la».
Felip VI va enviar als exèrcits el missatge que «la nostra Constitució, reflex d'Espanya», és «font de cohesió, marc i garantia de convivència, d'estabilitat i de solidesa democràtica».
La ministra va respondre de forma més directa els militars franquistes, en descriure els promotors dels pronunciaments públics contra el Govern com una «insignificant minoria, que només es representa a si mateixa, que busca una publicitat i un protagonisme que ni mereix ni té i que qüestiona irresponsablement les bases de la convivència a Espanya». Aquesta minoria, va afegir Robles, «només mereix el rebuig més absolut, per la seva intolerància, els seus deliris i el seu total allunyament dels valors castrenses».
