El cap del departament de Policia del Capitoli, Steven Sund, ha dimitit aquest dijous, un dia després que una turba de manifestants irrompés a l'emblemàtic edifici per impedir la certificació dels vots i la ratificació de Joe Biden com a pròxim president dels Estats Units, fet que posava en dubte la tasca de les forces de seguretat.
La renúncia es produeix després que la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, demanés la dimissió de Sund, que també va rebre crítiques per part del líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, així com d'altres legisladors que van criticar l'actuació de les forces de seguretat durant l'assalt al Capitoli.
Els incidents es van saldar amb cinc morts i desenes de detinguts, i han creat preocupació dels líders polítics i congressistes, que han alertat de la poca seguretat desplegada entorn del Capitoli en una jornada especialment rellevant i en què ja es preveien disturbis a causa de l'ànim per part del president, Donald Trump, als seus seguidors per impedir la certificació dels resultats electorals.
Durant la presa, més de 50 policies del Capitoli i de la Policia metropolitana van resultar ferits i alguns han sigut hospitalitzats amb «ferides greus», segons Sund.
Segons la informació preliminar oferta pels mitjans nord-americans, un dels agents ferits hauria mort a conseqüència de les ferides aquest dijous, tot i que la Policia del Capitoli ha desmentit aquesta informació i ha assegurat que cap membre de les forces de seguretat ha perdut la vida durant o després dels incidents. No obstant això, hores després, la Policia del Capitoli ha confirmat la mort de l'oficial Brian Sicknick, que, després de participar en les tasques de dispersió, va tornar a l'oficina, on es va desmaiar, segons recull NBC News.
Així ho ha confirmat la portaveu de la Policia, Eva Malecki, que ha detallat que va ser traslladat a un hospital, on ha mort al voltant de les 21.30, hora local, de dijous. Sicknick es converteix així en la cinquena víctima mortal de la presa del Capitoli protagonitzada per insurreccionistes dimecres.
Prèviament, Sund havia defensat el seu departament, assegurant que les seves accions durant la presa van ser «heroiques» i que tenien un «pla robust» per fer front a les esperades manifestacions, que se sabia que s'anaven a produir des de feia dies.
Sund havia qualificat de «comportament criminal» els incidents i havia assegurat que estava investigant els fets, així com la planificació de la seguretat i els procediments posats en marxa. En aquest sentit, havia matisat que el pla no contemplava «aquest tipus de disturbis».
La renúncia de Sund es farà efectiva el 16 de gener, quan deixarà de ser el cap del departament de la Policia del Capitoli.
La secretària d'Educació dimiteix
A la cadena de dimissions d'alts càrrecs de la Casa Blanca s'hi ha afegit aquesta matinada la de la secretària d'Educació, Betsy DeVos. És la segona renúncia d'un membre del Gabinet de Donald Trump després de la secretària de Transport, Elaine Chao.
En una carta enviada a Trump, DeVos presenta la seva dimissió per l'assalt al Capitoli i responsabilitza el president d'haver instigat l'atac. «És innegable l'impacte que la seva retòrica va tenir en la situació, i per a mi és el punt d'inflexió», escriu la secretària d'Educació. «Hi ha nens influenciables que estan veient tot això, i estan aprenent de nosaltres», afegeix.
DeVos ha lamentat que els últims dies del Govern de Trump es passin «netejant el desastre que han deixat manifestants violents que van infestar el Capitoli nord-americà en un intent de soscavar les tasques del poble». «Hauríem de destacar i celebrar els molts èxits de la seva Administració en nom del poble nord-americà.
La renúncia de DeVos es fa efectiva aquest mateix divendres, mentre que la de Chao ho farà dilluns vinent. Chao, casada amb el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, destacava per la seva banda en un comunicat que l'assalt al Capitoli es va produir «després d'un míting que va encapçalar» Trump, que va incitar els seus partidaris a marxar fins al Congrés, i es declara «profundament preocupada» per aquests fets.
Recompensa econòmica per informació sobre els assaltants
Per la seva banda, l'FBI ha ofert una recompensa de 50.000 dòlars (uns 40.700 euros) per a qui pugui oferir informació que condueixi a la ubicació, arrest i condemna de les persones responsables de les bombes casolanes trobades a Washington dimecres, coincidint amb la irrupció de manifestants al Capitoli.
Les forces de seguretat van rebre dues alertes per bombes, una a cadascuna de les seus dels dos partits nord-americans, el Republicà i el Demòcrata.
Així mateix, ha demanat la col·laboració ciutadana per identificar els que «van entrar il·legalment a l'edifici del Capitoli», tal com han transmès a través del seu compte de Twitter. L'agència ha difós 40 fotos del moment de l'assalt.
